PRE-pairal

A fora plou. De fet com fa tants i tants dies enrere. Aquest any (agrícola) està sent d'allò més plujós. Pel cap baix, al Penedès, han caigut més de 600 litres. Us podeu imaginar com de verd està el paisatge i, també, quanta feina té el pagès per endavant a fi de portar a bon port la collita (de raïm). Una collita que sembla avui ningú voler. Temps en tindrem de parlar-ne...

Surto a llençar les escombraries acumulades al garatge. Acumulem perquè sortim poc de casa. Mantenim l'alerta pel coronavirus tot i que d'aquí ben poques hores diuen que canviarem de "fase". Al garatge he tingut un moment per remenar les botelles buides de vi que col.lecciono desordenadament i de forma maldestre. Aquestes hi són bàsicament per un motiu: el vi que contenien ens ha enamorat! Però també perquè cadascuna d'aquestes botelles ens recorda a persones i a moments viscuts. Botelles que podríem reomplir d'històries i de nou tapar-les perquè algú, algun dia, les revisqui en forma d'un record.


De ben segur algun dia trobarem un lloc millor per totes elles...

Em fixo en concret en una d'elles. Potser en una de les que té una història més singular. Una botella que no tornarà. Que va ser mare un dia de moltes anyades de Pairal. Fills que l'han convertit en un vi icona. -El Penedès en general i la xarel.lo concretament li deuen molt-. Aquest va ser un vi que va reposar de forma oblidada i qui sap si, fins i tot, amb cert desordre durant anys i panys al fons d'un celler. El xarel.lo Pairal pot estar molt orgullós del pare (Carlos Esteva) i mare (xarel.lo Pre-Pairal) que ha tingut.

En el Penedès, no he conegut ningú amb la capacitat d'imaginar un vi que té en Carlos. Us diria que si el vi en algun moment acaricia el món de l'art aquests són els vins de Can Ràfols dels Caus. Cap bodega treballa el paisatge a la vinya, el detall al celler i la paciència a la bota com ells. El massís del Garraf va acollir fa dècades la família Esteva i en Carlos ha sabut de llarg retornar al massís tot allò que n'ha rebut en forma d'agraïment i prestigi. Qui no coneix vins com el Caus Lubis, La Calma, Gran Caus rosat,...    

El Pre-Pairal de 1999 va arribar a casa tal i com va ser parit. De l'il.usió i la màgia de compartir una estona. De l'amistat i l'estima a les persones que ens rodegen. De la bellesa d'un paisatge i la passió per un territori. L'obrim essent coneixedors de tot això. I el gaudim amb repòs i tranquil.litat. La seva profunditat ho requereix. Som conscients del moment únic i irrepetible. I alhora inconscients de lo afortunats que som de tenir persones tant meravelloses al nostre costat. A elles, i des de la distància vírica que ens separa avui, el petó d'amistat més tendre que us pugueu imaginar.  

I a fora... segueix plovent. Regant aquesta terra de vins que trepitgem i que un dia va parir el xarel.lo Pre-Pairal. M'abstinc de més lloances i de cor dic... als seus peus mestre (Carlos). Tan debò la vida ens segueixi acompanyant i ens permeti seguir gaudint de la màgia dels seus vins. Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari