La Gutina, el renaixement de can torres

És tarda d'un diumenge de desembre, les festes de nadal comencen a projectar-se a l'horitzó mentre un record d'estiu ens ve al cap ... un matí de finals de juliol. La calor apreta i la Bàrbara ens espera. Prenem direcció a Sant Climent Sescebes. Just al costat de Vilartolí, al peu de la riereta d'Anyet, és aquí on es troba el celler la Gutina. Seguim un vial estret fins arribar-hi, el que just permet un únic sentit de circulació. Sabem que la Gutina es troba en una terra on la presència de menhirs (Murtra) i dòlmens (Gutina, Tires Llargues i Prat Tancat) assenyalen un passat històric rellevant. Alguna cosa màgica arrela en aquesta terra i ens hi acostem per a descobrir-ho...
bàrbara celler la gutina
La Bàrbara, protagonista d'aquesta aventura

Just sortim del cotxe i pel retovisor veiem l'encantador somriure de la Bàrbara donant-nos la benvinguda a Can Torres. I és que aquest és el nom que rep el mas on es troba avui el celler de la Gutina. La mateixa Bàrbara és qui ens descobreix, poc a poc, l'historia familiar que amaga aquest celler. Ella, arribada fa només uns pocs anys de la zona vitivinícola italiana de Trentino-Alto Adigio, va coneixer a en Joan Carles, la seva actual parella, per acompanyar-lo en aquest projecte. Generació rere generació, la família d'en Joan Carles han estat els qui s'han fet càrrec d'aquestes terres. Hi arriben a través d'una compra que ho facilita l'exitosa aventura i bona fortuna del seu besavi a les ameriques arrel del comerç que fa dels primers compostos cúprics per ús agrícola a la península. És precisament llavors quan el besavi Joan habilita a l'antic Mas Viñas una zona com a celler i elabora una part de la producció de la finca.
vinya celler la gutina
Paisatge de les vinyes del celler la Gutina
Amb els anys, el celler va perden l'activitat elaboradora i es dedica únicament a subministrar verema per a un important celler del país. Un declivi que comporta també l'abandonament de bona part de l'activitat vitícola de la finca. Però són el Joan Carles i la Bàrbara, que a partir  de 2006, inicien de nou l'elaboració de vins de la finca de Can Torres. Just unes 7,5 hectàrees de garnatxes (blanca, roja, negre i peluda), samsó i ull de llebre. Varietats que han recuperat la vida al celler la Gutina.
vinya camí d'espolla
Totes les vinyes disposen d'una descripció tècnica

Caminem amb la Bàrbara -i el seu gos Perla- entre vinyes mentre seguim un camí marcat de petits dòlmens blaus. Una distracció pel petit Guiu que ens serveix per parlar amb ella dels projectes socials de la Gutina. La responsabilitat de forma part de la Xarxa Natura 2000 a la zona dels Aspres o, també, participar de la xarxa custòdia del territori en són bona mostra de l'esperit que mou l'ànima de la Gutina alhora de preservar i tenir cura del paisatge de la serra de l'Albera. Un treball que comença a veure els seus fruits amb les primeres anyades que treu al mercat el celler l'any 2010.
dòlmen blau empordà
Els petits dòlmens blaus marquen el camí
La vinya de la Gutina és en certa manera salvatge. La major part d'ella jove, no més de 25 anys, tot i que alguna parcel.la data dels volts de 1960. A primera vista, diríem que la Bàrbara i en Joan Carles tenen molt presents els conceptes de la permacultura i l'agricultura ecològica alhora de gestionar la seva terra. Observem que algunes de les vinyes tenen manegues tirades, malgrat això la Bàrbara ens diu que porten anys sense realitzar cap aportació d'aigua - això sí! a excepció de les vinyes més joves on la sequera ha fet els seus estralls aquestes dues darreres campanyes-. A 100m. per damunt del nivell del mar, aquesta parella treballen les seves vinyes de la manera més artesanal possible. Saben prou bé que per si sol el seu vi té molt per a explicar. Un paisatge com pocs i una terra, de pissarra i sauló, que es fa estimar a mesura que la caminem. 
vinya celler la gutina
Les terres de sauló ben presents a les vinyes de la Gutina
De cop, la Bàrbara ens invita a enfilar un petit caminet. Dalt d'una roca ens mostra el somni d'ella i d'en Joan Carles. Un turonet de pissarra avui erm i en el que desitgen poder plantar, qui sap si un dia, no massa enllà, ceps de garnatxes. Els projectes avancen gràcies als somnis de cadascú i ells tenen el seu. Quines ganes tenim que es faci aquest realitat 😍 !   

Mentre tornem al celler, la Bàrbara ens explica com ha estat de complexe la campanya 2018. L'aigua caiguda del cel, que tant anhelàvem, ha estat un repte alhora de preservar les millors condicions sanitàries d'aquesta verema. Cap any és igual i d'aquí la passió que sentim per aquest ofici. Temps tenim, també, per parlar dels veïns... la base militar de Sant Climent Sescebes. Quins indesitjables i quina amenaça per aquest territori... 😞 
celler la gutina
Detall de les antigues anotacions que es portaven per a un control de la finca
Arribem al celler amb el dolç record d'una anècdota que ens acaba d'explicar la Bàrbara. Després de passar per davant d'una cabana de pedra seca, ens parla d'una història desamor d'un home anglès amb una empordanesa. I de com aquest va curar les ferides aventura refent la cabana mig caiguda. Qui sap si és la màgia d'aquestes terres de dòlmens i menhirs que fa que passin histories tan bòniques com aquesta o de veure renèixer un celler com la Gutina.
sant climent sescebes la gutina
Cròquis del que seria el mapa de la finca

De bat a bat, la Bàrbara ens obre les portes del seu celler, mentre en Joan Carles -ara sí- treu el cap i ens ve a saludar. Elements d'inox, fusta i ceràmics omplen el petit espai. Amb els dos compartim una estona de vins i bona conversa.  El Guiu ens deix fer i allarguem tant com podem aquest moment. Ho tastem tot. No ens deixem absolutament res. Anyet, Demontre, Murtra, l'adorat Ido, Sureda, Ambre... fins i tot la Bàrbara ens obsequia dolçament amb un tast del seu passito -una elaboració encara no comercialitzada-.  
enoturisme celler la gutina
Entre copes de vi...
La gana es fa notar i ens fa veure com passa de ràpid el temps. No marxem de la Gutina sense fer-nos amb algunes de les seves 6000 botelles que elaboren any rere any. Petites mostres d'estima d'aquesta parella a la terra de la serra de l'Albera. De cor us diem que aquell matí restarà per sempre més en el nostre cor. Una forta abraçada amics!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada