vins tete à tete

Amb periodicitat indefinida, quan més en vingui de gust, anirem tastant de dos en dos vins, caves i destil.lats. Si ens acompanyeu, descobrirem plegats diferents varietats, zones de vinya, vinificacions, etc... Sense cap pretenció, i des de l'amor i respecte que tenim pel món del vi, esperem que aquest aprenentatge es converteixi en un gaudir de noves sensacions viníferes i un plaer sense límits. 



26. GARNATXA BLANCA (2) 

Si fa uns mesos us parlàvem de les garnatxes de la Terra Alta i Montsant, avui ho fem de les del Priorat. Malgrat, tots sabem, que en aquesta denominació d'origen existeix un pes important de les varietats negres (Garnatxa i Carinyena), s'hi elaboren alguns dels millors vins blancs de casa nostra. Nelin de Clos Mogador (2012) i Coma Blanca de Mas d'en Gil (2013) en son dos bons exemples d'aquest fet.

Ambdós són vins amb una base important de Garnatxa, però això és l'únic que tenen en comú perquè només mirant les copes ja podem veure que ens trobem davant dues expressions molt diferents d'una mateixa varietat. Nelin amb uns daurats intensos a la copa ens porta per camins estrets i plens de corbes on trepitgem pedra, on el bosc és frondós i on hi trobem matisos de tot tipus. Coma Blanca amb grocs més pàl.lids i reflexos verdosos ens condueix per dreceres fresques i plenes d'herbes aromàtiques pròpies del mediterrani.

En boca, Nelin ens fa somiar! D'una complexitat i alhora lleugeresa exquisides. Si algú de vosaltres encara dubte de que alguns mortals s'emocionin amb un vi... tasteu Nelin.

Coma Blanca es mostra madur i fresc a la vegada i que manté una molt bona estructura. És delicat i llarg. El seu pas per bota (12 mesos) són quasi bé imperceptibles. Presenta una magnífica integració en fusta.

Dos vins TOP que us faran venerar les garnatxes del Priorat!


**els bevem amb una plat de tomaquets variats**



25. GODELLO (1) 

El regnat dels vins d'Albarinyo és fort i sembla perdurar en el temps. Un regnat que deixa la Godello en un segon terme. No és a causa de la seva manca de potencial. Ans al contrari, la Godello és una varietat de ben segur no tan intensa aromaticament parlant com l'Albarinyo, però si capaç de fer-nos gaudir d'allò més amb el pas dels anys

De totes maneres avui us proposem un tast de dos joves Godellos (2015). El nord-oest de la península és el seu origen. Terres diferents i properes entre elles: Del Bierzo Godelia i de la Serra de Valdeorras el Montenovo dels cellers Valdesil.

Són dos Godellos de dues zones diferents, però també ho són els seus perfils. Godelia, amb un toc de Doña Blanca (20%), manifesta un caràcter més fresc tant en nas com en boca. És un vi on hi ensumem flors blanques, certa mineralitat, presència de herbes aromàtiques. Ofereix una acidesa molt ben integrada. En canvi, Montenovo és un vi més madur. Perd acidesa i guanya en complexitat. Hi trobem fruites de pinyol, tocs a mel, cremós en boca. No obstant, conserva la frescor i facilitat de beure. 

Beveu Godello. Enderroquem tots plegats el llarg regnat de l'Albarinyo!

**els bevem amb una taula de formatges de cremositat mitjana**


24. XAREL.LO (2)

El Xarel.lo és una de les varietats més ben adaptades a Penedès. Rústica com poques comparteix protagonisme al costat de la Macabeu. L'important sequera d'aquest 2016 ha provocat una falta en el quallat d'aquesta varietat - ja normalment sensible a la brima. En el celler, la seva versatilitat fa que trobem llargs linials a les vinacoteques amb tot tipus de xarel.los.

Avui juguem amb dos Xarel.los 2015 penedesencs ecològics: Castell de Pujades i Silencis de Raventós i Blanc. Ambdós lleugers i de molt fàcil beure. Copes que inviten a ser compartides entre amics i rialles.

Les fruites blanques són presents en els dos. Més lleuger i fresc Silencis. Una punta aromàtica més complexa i floral Castell de Pujades. En boca presenten una espurna de carbònic. Acidesa notable, presència de fruita i de pas llarg es manifesta la copa de Silencis. Els glops de Castell de Pujades ens omplen la boca, disminueix la sensació d'acidesa, tocs més madurs, llaminer i elegant. Tot plegat li dona un major equilibri del que trobem en el seu company de tast.


Amb aquests dos Xarel.los encetem i donem la benvinguda a l'estiu 2016. 

**els bevem amb una amanida de tomàquet i mozzarela**

23. ALBILLO (1)
Albillo era fins avui una varietat que no havíem tastat. I diríem més, era una varietat que desconeixíem del tot. Trobar-nos-la entre les prestatgeries d'una vinacoteca va cridar immediatament la nostra atenció. El Albillo és una varietat blanca que es troba a Palma (Illes Canàries), però, també, a Madrid, Cigales, etc...  La superfície plantada a Espanya està al voltant de les 2300 ha i es troba dins el grup de les varietats minoritàries.

Per aquest tast vam escollir dos monovarietals: El Nispero 2013 de Bodegas Enfrosina Pérez Rodríguez i Albillo Criollo 2013 de Bodegas Matias i Torres. El primer prové de la zona nord de l'illa de Palma (Vinos de Tea) i el segon de la zona sud (Fuencaliente).

La copa de Nispero presenta un vi de major densitat. També de color més intens. En nas, ens arribem aromes de fruites tropicals, notes d'anís i aromàtiques. En boca, es greixos i persistent. Complex i d'equilibrada acidesa.

La copa de Matias i Torres és mostra fresc i lleuger. Intensitat aromàtica que recorda a fruites blanques i notes a fonoll. En boca, a més, hi trobem presència de cítrics i una lleugera aportació de fusta.

Un descobriment que ens va sorprendre gratament i ens va mostrar les potencialitats de la varietat per ser combinada amb diferents plats a la taula (El Nispero amb uns formatges. El Matias i Torres amb uns entrants de marisc).    


**els bevem amb unes coques de recapte**


22. PARELLADA (1)
La Parellada és una vinífera que estima les altituds. Una varietat àmpliament utilitzada en els cupatges per l'elaboració de molts caves. A la vegada, que molt poc utilitzada per l'elaboració de vins tranquils monovarietals. Tan sols els enòlegs més atrevits es repten a ells mateixos per aconseguir vins diferenciats de la resta.

Per apropar-nos a la Parellada us proposem el tast de dos vins de dues DO diferents: Finca Durona 2014 d'Heretat de Mont-Rubí (Penedès) i Atrevida 2014 de Molí dels Capellans (Conca de Barberà). Vins prou diferents entre ambdós que ens permetran conèixer les possibilitats d'aquesta varietat.

Finca Durona és fresc i intens aromàticament. Respira florals, fruites blanques, tocs de plàtan. El seu pas per ceràmica és gairebé imperceptible. Tot el contrari ens trobem amb Atrevida, el qual es mostra complexa i on hi predominen diferents aromes més de l'elaboració que de la pròpia varietat. 

Ja en boca, Atrevida és voluminós i cremós. Un treball sobre mares s'intueix notablement. Mel, tocs de fumats i fruits secs. Les fruites hi apareixen en la mesura que reposem la copa. Finca Durona és lleuger i directe. Certa sedositat deix en el nostre paladar. Tocs vegetals i mel.

Una Parellada per a copes i plats més lleugers. L'altra que exigeix un xic més de complexitat a la cuina o els menjars que l'acompanyin. Dues maneres prou diferents de conèixer i tastar una varietat relativament escassa entre el vins tranquils de casa nostra.  
     
**els bevem amb unes pizzes de salmó marinat**

21. ULL DE LLEBRE (3)
Tan sols es deu a l'atzar que, avui, parlem, per tercera vegada, de la varietat Tempranillo en qüestió de poques setmanes. No obstant, alguna cosa també tindrà a veure el fet que sigui la varietat negre més plantada al territori espanyol. Deixem, doncs, que aquest assumpte formi part, simplement, del camp d'estudi de la probabilitat.

En aquest ocasió no ens movem de la Rioja i tastem l'anyada 2013 dels vins Sierra de Cantabria selección (monovarietal) i de Artuke el seu Pies Negros (90% Tempranillo 10% Graciano), ambdós per sota els 10 euros de cost. Aquests dos Tempranillos de la Rioja Alavesa han estat elaborats a partir de diferents parcel.les.

Malgrat les criances en barriques de fusta americà i francès (6 mesos en el primer cas i 12 en el segon), les copes es mostren brillants i amb colors vius de joventut. En nas, notem diferències importants. Pies Negros presenta un major volum i complexitat aromàtica. Hi trobem fruita molt madura, gairebé compotes, de forma més subtil espècies i, també, evidències manifestes del seu pas per fusta. Sierra de Cantabria mostra una entrada més suau. Fruites vermelles, tocs de vainilla de la criança, alguna que altra espècie. Un vi que, al nostre entendre, porta afegit algun toc de maquillatge.

En boca, Pies Negros és terra i complexitat! Els seus tanins s'enganxen al nostra paladar proporcionant-nos sensacions de (moderada) sequedat. Un vi que agrairà el pas d'uns mesos més en botella. Temps de repòs que li donarà la finesa i la calma que ens farà apreciar la seva grandesa. Sierra de Cantabria és aire i lleugeresa! Un vi que està per beure i ser disfrutat fins a la sacietat des d'avui mateix.

Els reflexos d'una mateixa varietat que poden satisfer diferents moments, diferents paladars, o bé, fins i tot, diferents maridatges. Només cal saber-los combinar i gaudir-los.   

**els bevem amb unes torrades**


20. ULL DE LLEBRE (2)



La Tempranillo, aquí anomenat Ull de Llebre, és la varietat més plantada a la DOQ Rioja. Aquesta mateixa és la base de bona part dels seus vins negres. Al Penedès, aquesta és una varietat en retrocés i la gran majoria de les vegades es presenta en forma de cupatge i quasi bé mai com a monovarietal.

Així doncs viatgem fins la Rioja per descobrir dos vins que comparteixen varietat (Tempranillo) i anyada (2008). Dos vins que poden donar-nos idea de tot el potencial d'aquesta varietat: Remelluri Reserva (Tempranillo, Garnatxa i Graciano) i Lealtanza reserva selecció familiar (Tempranillo).

El vi de bodegas Altanza presenta uns colors més vius a la copa. En nas, les notes de cuir i fruites negres predominen a l'inici. Presència, també, d'alguns tocs torrats de la bota. El vi de la Granja de Nuestra Señora de Remelluri es presenta més adormit en nas. Cal airejar (preferiblement decantació). Però una vegada desperta comença a donar-nos notes de compotes, especiats, tocs de balsàmics. Un vi que necessita de major temps per expressar-se.

Ja en boca, els dos tenen una entrada càlida i complexa. Les fruites del vi Lealtanza ajuden a que els pas sigui lleuger i, a la vegada, de llarg recorregut. Les notes de torrat i unes marcades fruites (mores) persisteixen en boca. Remelluri és un vi menys intens, però d'una subtil complexitat que enamora. Tanins dolços. També, de pas llarg i mostrant-se d'allò més plaent.

Dos grans vins que tenen molt en comú mostrant uns resultats molt diferents en cada cas. Cadascun d'ells té el seu moment i de ben segur, també, un públic diferent. Però, sense cap mena de dubte, dos grans vins per gaudir-ne molt dels dos.   


**els bevem amb pizza de carxofa i formatge cabra**


19. ULL DE LLEBRE (1)


Amb el pas dels anys, l'Ull de Llebre ha perdut protagonisme en molts dels cupatges dels nostres vins negres. La sensibilitat a determinades malalties i la complexitat de la seva maduració n'han estat algunes de les seves causes. Aquesta és una varietat que també es coneix com a Tempranillo (Rioja) o Cencibel (Requena). Acostuma a donar vins frescos, lleugerament àcids i de baixa capa.

Una calçotada pot ser una magnífica ocasió per fer un petit homenatge a aquesta varietat i tastar, així, dos monovarietals: Mas Aranyó 2011 de Segura Viudas (DO Penedès) i Les Creus 2010 de Costers del Sió (DO Costers Segre). El primer, a més, d'Ull de Llebre porta un toc de Syrah i el segon es acompanyat per una part de garnatxa.

Visualment, les dues copes són molt semblants on hi predomina un roig rubí. En nas, Mas Aranyó és mostra molt atractiu. Notes de fruita negra, tocs de cacau i lleugera presència del torrat de la bota. Les aromes de Les Creus són molt més potents. Compotes de fruites vermelles, balsàmics i notes especiades.

En boca de Mas Aranyó és un caramel. Uns tanins fins. Un pas de boca molt rodó. Marida d'allò més bé amb la dolçor dels calçots. El seu company d'aventures, Les Creus, és tot complexitat. Té un pas de boca de molta expressivitat i marcada tanicitat. Hi és present aquella fruita negre compotada, tocs de mentolats i especiats. La Garnatxa li dona força.

Dos anyades. Dos zones vitivinícoles. Dos Ulls de Llebre per gaudir-ne. Suavitat i dolçor versus complexitat i caracter. Quin tries? 

**els bevem amb calçots**

18. GARNATXA BLANCA(1)

Aprofitem la segona edició del concurs de Garnatxes del món per dedicar a aquesta varietat el nostre particular homenatge. També coneguda com a Lledoner Blanc, la Garnatxa és una varietat molt estesa per tota la zona vitivinícola catalana. De fet, és la varietat més plantada a Catalunya. Però no tan sols està present a casa nostra, la seva rusticitat fa que sigui una varietat que s'hagi adaptat bé a quasi totes les zones elaboradores de vins. De Garnatxes en trobarem de blanca, vermella,negra i, fins i tot, grisa.

D'aquesta manera i coincidint, també, amb les jornades gastronòmiques de la galera de Terres de l'Ebre, ens hem animat a tastar aquestes dues grans Garnatxes blanques de casa nostra: Rita 2012 de Vinyes Domènech (DO Montsant) i Selecció 2012 del celler Edetària (DO Terra Alta). 

A copa parada ambdós vins presenten un lleuger color groc palla. Tot i que, la copa de Rita mostra un grau més elevat de terbolesa. Ja en nas, la Garnatxa d'Edetària és floral, làctica, notes de fruits secs. Fins i tot, records de mocheri. Rita és fruita (que evoluciona de blanca a més madures amb el pas del temps), mineral i lleugeres notes de torrats de la barrica.

En boca, Edetària es mostra sedós, d'elevada untuositat, persistent i d'un equilibri excel.lent. La fusta (8 mesos de criança amb barriques de 500lt) està completament integrada en el vi i l'arrodoneix d'allò més. Rita és fresc. Amb una acidesa notable. El seu pas de boca no és tan present, però sí que persisteix i manté viu el seu record. El sotabosc i la mineralitat del vi s'integren a la perfecció amb els tocs de fusta (criança de 5 mesos amb barriques de roure francés).

Dos grans vins. Dos grans companys de viatge per les nostres galeres.         


**els bevem amb galeres**

17. VERMUT (1)

Avui el vermut passa per una segona joventut. Vins macerats amb una variada col.lecció d'herbes i espècies i reposats en fusta són capaços d'amenitzar d'allò més bé els nostres aperitius. El vermut és una beguda molt present en la societat tant que els egipcis, grecs i romans n'eren uns grans bevedors com a elixirs per enfortir la salut. Però no ha estat fins als nostres dies que els italians (1876 Antonio Carpano) han modernitzat aquelles velles fórmules per obtenir una beguda agradable per acompanyar els nostres aperitius. 

A casa nostra, el camp de Tarragona ha estat una de les zones amb major presència tan en el seu consum com en la seva elaboració. Avui posem a taula dues de les marques catalanes més reconegudes i de ben segur més tastades per tots nosaltres: vermut negre Espinaler (Maresme) i vermut blanc de la Cooperativa de Falset-Marçà (Priorat). Tal i com és en aquest cas, de vermuts en trobem de blancs i negres segons sigui el vi base sobre el que es prepara l'infusionat d'herbes. Per tant les diferències que trobarem entre ambdós seran prou importants.

En nas, el vermut blanc de la Coop. Falset-Marçà mostra notes de toffe, ametlles amargues, avellana torrada, eucaliptus i florals. En canvi, el vermut negre d'Espinaler desprèn aromes de regalèssia, menta i de sucre caramelitzat. L'artemísia, una de les principals herbes que s'utilitzen en l'elaboració de vermuts, està molt més present en la copa d'Espinaler.

En boca, els dos vermuts es mostren molt equilibrats i rodons. La copa del vermut de la Coop. Falset-Marçà presenta unes marcades notes de fusta, reforça el tofee i mostra una lleugeresa en el seu pas. Espinaler és caràcter i presenta gustos molt diversos de les herbes i espècies infusionades. Complexitat per gaudir d'un bon aperitiu.


No espereu més i uniu-vos a la revolució dels vermuts! A la vostra salut!

16. XAREL.LO (1)

Avui per avui, el Xarel.lo és l'aposta de la DO Penedès per tal de donar-se a conèixer al món. Tot i que en certa manera discrepem, es parla, al Penedès, del Xarel.lo com la varietat de raïm blanc més complexa en quan a matisos i que pot donar més possibilitats a un vi per aguantar criances. Aquesta varietat de gra mig, raïm poc compacte i pell gruixuda no és única del Penedès. Són diverses les zones que la cultiven: Camp de Tarragona Cartoixà), Alella (Pansa blanca),Itàlia Chiarello), Mallorca (Palop), etc. 

Els vins de Xarel.lo que podeu trobar al mercat sota la DO Penedès són moltíssims i diferents. També, són moltes les maneres en les que poden estar elaborats. En el nostre tast particular hem escollit els Xarel.los dels cellers Can Credo Cap Ficat i d'Irene Alemany el seu Cargol Treu Vi, ambdós vins de l'anyada 2013.

A primer cop d'ull, observem els rivets de les dues copes amb tonalitats lleugerament grisoses. Tret que mostra la seva joventut. La greixositat és mostra major en la copa de Cargol Treu Vi. A la contra, el Cap Ficat presenta un xic més de color i certa terbolesa.

Ja en nas, el Cap Ficat ens prepara per entrar dins un bosc on hi identificareu amb certa facilitat molts aromes a sotabosc i, especialment, pinyons. També, l'acompanya certs tocs de floralitat, fonoll, tomaquera. (A tall d'anècdota, comentar-vos que aquest és un vi que segueix les pautes de la biodinàmica i va ser tastat en un dia flor). Per l'altra banda, el Cargol Treu Vi presenta una major intensitat aromàtica que va des de flors (crisantem) passant per notes cítriques fins algun toc làctic. També, hi és palpable el treball sobre lies que s'ha dut a terme en bodega.

En el seu pas per boca és un gaudir en ambdós vins fantàstic! El Cap Ficat té un pas fresc, lleugera acidesa, delicat, equilibrat i també amb una punta de salinitat. Cargol Treu Vi és greixos, de marcada persistència, però sense perdre en absolut l'equilibri, lleugerament cítric, sedós i amb un toc de l'amargantor clàssica del Xarel.lo.

Creieu-nos quan us recomanem de totes totes els tast d'aquests dos grans vins. Pels més atrevits, feu amb un Brie Fermier. El vostre paladar disfrutarà d'un veritable joc d'amargantors.

**els bevem amb formatge Brie Fermier**


15. PINOT NOIR (1)

La gran Bourgogne és el bressol d'aquesta preuada vinífera. El clima fresc d'aquesta regió francesa aconsegueix que la Pinot Noir s'expressi en tota la seva plenitud. Aquesta ha estat, també, molt present en la viticultura catalana. Aviat dedicarem un tete à tete als vins de Pinot Noir catalans.

La Pinot és una varietat elegant, fresca, de poca intensitat i que cerca la subtilesa. No és amant de les estridències. I tot això és el que buscarem en els dos protagonistes d'aquest tast: Chanson i Cuvée Jeunesse (Jean-Jaques Confuron), ambdues de l'anyada 2011.

Els dos vins tenen una capa molt baixa. Chanson no es mostra tan viu en color. Però les diferencies entre ambdós són molt petites. En nas, Cuvée Jeunesse és més complexa i no tan atractiu. Hi trobem cuirs, llegums i especiats. Les notes de fruita queden en segon terme. Molt diferent és el seu company de tast, el qual hi destaquen aromes regalesia, florals i toc de caramel.

Ja en boca Cuvée Jeunesse és fresc, d'extremada lleugeresa i marcada tanicitat. Chanson és mostra força més equilibrat i reforça les sensacions que hem trobat en nas. 

Us serem sincers. Avui, cap d'ells ens ha emocionat i costen molt més del que valen.   

**els bevem amb salmó marinat i torrades**


14. BALEARS (1)
Tan propers i, al mateix temps, tan desconeguts per molts de nosaltres. Den ben segur és així com podríem definir els vins de ses illes. Tot i que la viticultura balear té una pila d'anys d'història. Ja en Plini el Vell (escriptor de Naturalis Historia a IaC) parla dels seus vins i els compara amb els millors vins italians. No obstant, les primeres referències històriques daten del VIIaC en època dels fenicis. Avui per avui, a les Balears s'hi cultiven gairebé 2000 hectàrees de vinya i s'hi identifiquen dues denominacions d'origen: Binissalem i Pla i Llevant (a més d'existir algunes denominacions de vins de la terra).

Avui us proposem que tasteu amb nosaltres dos dels seus vins: Ibizkus Monastrell 2011 de Totem Wines (vi de la terra de Eivissa) i Gallinas & Focas Mantó (80%) i Syrah (20%) 2011 de Amadip Esment i 4kilos (vi de la terra de Mallorca)

Visualment, ambdós mostren unes tonalitats similars en copa. Presenta quelcom menys de capa el Gallinas & Focas. A primer cop de nas, notem clarament les primeres diferencies. Cuirs i certes notes de balsàmics i especiats en el Monastrell de Ibizkus. Aromes de fumats i potència de fruites vermelles en el Mantó i Syrah de Gallinas & Focas.

En boca, ens enamoren els dos! En els dos casos ens trobem amb vins molt equilibrats. Això sí, cadascun d'ells amb les seves diferències. Ibizkus ens aporta un suau punt tànnic i una major calidesa i complexitat. Un Monastrell que presenta notes de terra, de vinya vella i que, poc a poc, mostra les seves fruites. La criança (6 mesos) quasibé ni es percep. Gallinas & Focas és un batut de fruites de bosc (aranyons) i un marcat fons de caramels. El seu pas és molt rodó. Marcada sedositat. La lleugeresa del Mantó, tot i els 15 mesos de criança, (una de les principals varietats d'aquest zona, juntament amb la Callet) hi és molt present. Ambdós vins respiren molta frescor i, a la vegada, serenor. Dos vins que dignifiquen sobradament el treball de la gent de ses illes.

De ben segur, en aquest espai, aviat tornarem a gaudir dels vins d'aquestes terres.  

**els bevem amb col i patata**
 
13. GEWÜRZTRAMINER (1)

Parlar d'aquesta varietat és atansar-nos al sempre clàssic tòpic que diu que d'ella surten vins afeminats i molt atractius per les dones. Segurament serà cert. Però no per això ens trobem davant de vins senzills i poc complexes. Les seves variades elaboracions poden donar com a resultat vins ben diferents entre ells, com és el cas que ens ocupa avui.

Davant nostre tenim dos vins de la zona tradicional de la Gewürztraminer, Alsàcia (territori del riu Ill - afluent del Rin): Domaine Leon Beyer 2012 i Domaine Bott Geyl Les Éléments 2012. Tot i que a casa nostra hi han alguns viticultors que la cultiven, la Gewürztraminer és a Alsàcia on aconsegueix la seva major expressivitat.   

En copa ja comencem a trobar les primeres pistes del que seran en boca aquests dos vins. Les Éléments presenta una major nitidesa i brillantor, també tocs molt lleugerament més daurats. Pel contrari, Leon Beyer presenta uns grocs més herbacis. Les primeres ensumades contraposen la dolçor versus la frescor. Les Éléments ens aporta molta floralitat (gessamí) i fruites tropicals (lixi) i un rerefons lleuger de torrats i mels. Leon Beyer mostra l'altra cara de la Gewürztraminer on apareixen els cítrics i aromes florals i de fruites molt més subtils i menys agressives.

A la boca es manté tot allò trobat en nas. Les Éléments és extremadament golós, on la fruita hi és molt present, amb tocs cremosos, però, a la vegada, de pas força lleuger. Leon Beyer, a la contra del que podria semblar, el seu pas per boca és persistent, equilibrat i amb un toc de bombolla fina que augmenta la frescor.

La sípia és magníficament ben acompanyada amb Leon Beyer. Amb Les Éléments el maridatge hauria d'anar més encaminat als foies o algun formatge blau (o fins hi tot amb cert punt liquat). A la vostra salut i a gaudir tant com pugueu d'aquesta excel.lent varietat.   

**Els bevem amb sípia a la planxa**


12. ESCUMOSOS ROSATS (1)
El rosa és glamour! I d'això s'han aprofitat els cellers per treure al mercat una amplia oferta d'escumosos rosats. Productes que són elaborats, basicament, a partir de varietats blanques i que incorporen un toc d'alguna tintorera per aconseguir aquests rosats pàlids tan preuats. 

Per parlar d'aquests escumosos n'hem escollit dos bruts (fins 12 g de sucre/litre) prou diferents entre ells: l'AT Roca Rosat (Macabeu i Monastrell de la DO Penedès) i l'Amor de Berdié (Macabeu, Xarel.lo, Parellada i Garnatxa de la DO Cava). Generalment, associem aquests tipus d'escumosos són a aperitius. Però, poc a poc, molts d'ells tenen una verten més gastronòmica i poden acompanyar àpats de cuina lleugera.

Ja en el tast, AT Roca presenta un rosat molt viu i, a la vegada, molt atractiu. Ben al contrari, l'Amor de Berdié té unes tonalitats que caminen cap a la "pell de ceba". La fase visual marca molt clarament les diferències en les respectives criances (AT Roca 15 mesos i Amor de 15 a 27 mesos).

Tant en nas com en boca, AT Roca és una explosió de fruits vermells frescos (no hi ha fruita evolucionada). Tot ell és una llaminadura i presenta un equilibri exquisit pel paladar. La bombolla és fina i no es fa gens pesada. Les mateixes fruites vermelles que hem trobat a AT Roca, en el cava Amor de Berdié hi són, també, però més evolucionades i acompanyades de lleugers tocs de cítrics i poma verda. El pas per boca és molt ampli i on les bombolles es fan molt més presents. Finalment, quan un se l'acaba empasant dona certa sensació d'amargantor.

Deixeu enrera els prejudicis del rosa i llenceu-vos al glamour.   
**Els bevem amb escopinyes i gambes a la planxa**


11. MONASTRELL (1)
Avui parlem d'una varietat que ve del sud. Com diria la cançó "del sud, d'allà on la terra mor, d'allà on la calor no em deixa veure el sol".
A Espanya, el Monastrell és la segona varietat més plantada (just per sota el tempranillo). Personalment, té un interès  especial per la seva expressivitat en zones com Jumilla, Yecla, Bullas o la zona d'Alicant. Al mediterrani, el Monastrell s'hi sent com a casa.
A taula, avui tenim dos vins que tenen com a protagonista aquesta varietat: Un Beryna 2009 (10è aniversari) d'Alicant i que té un 70% de Monastrell (a més de Tempranillo, Cabernet Sauvignon, Merlot i Syrah) i un Juan Gil 2010 de la DO de Jumilla amb un 100% de Monastrell. Les criances en fusta han estat similars en ambdós casos (de 14 i 12 mesos, respectivament).
En copa, els dos tenen una intensitat colorant similar. Beryna 2009 ha aguantat molt bé el pas dels anys i fins i tot mostra uns violacis lleugerament més pujats que Juan Gil 2010.
En aromes, Beryna 2009 és molt fresc, balsàmics, fruites vermelles, ple de sensualitat. Juan Gil 2010 és presenta amb una excessiva sensació a fumats que posteriorment s'anirà desprenen d'ella i anirà mostrant aromes més fresques i fins i tot amb un toc especiades.
Ja en boca, Juan Gil 2010 ens enamora. Carnositat, tanins dolços, gens astringent, complexitat, pas de boca llarg. Un caramel! El cupatge de Beryna mata en certa manera l'expressivitat del Monastrell i hi trobem un bany de fruites acompanyades de certs tocs de mineralitat i especiats. La tanicitat en aquest és més present que en Juan Gil sense fer-se gens pesada.
Dos grans vins per acompanyar els nostres millors plats de carn. 

**Els bevem amb un entrecot**


10. VINS DOLÇOS (2)
Ens fa molta il.lusió dedicar el capítol 10 de vins tete à tete als vins dolços de casa nostra. Recentment (capítol 7) ja havíem parlat d'ells i de com la Garnatxa és una excel.lent varietat per la seva elaboració.

Per aquesta ocasió hem escollit: l'Ètim verema tardana 2010 de la cooperativa Falset-Marçà (DO Montsant) i el Dolç d'en Piqué 2011 de Gratavinum (DO Priorat).

Just servir els vins en copa ens adonem de l'important capa colorant del dolç de Gratavinum. Molt més lleuger de color és el verema tarda de garnatxa d'Ètim. En nas, és una continuació del que hem observat en copa. L'Ètim presenta aromes molt frescos i lleugers: fruites vermelles, mel, tocs de pastisseria... Els Dolç d'en Piqué són fruites més evolucionades, melmelada,...

Ja en boca, trobem una complexitat molt superior i intensitat en el Dolç d'en Piqué. Un vi que té molta presència i complexitat en boca i ens fa gaudir d'allò més amb els formatges blaus que l'acompanyem. Una lluita entre ambdós de tu a tu i on hi surt guanyant el nostre paladar. 

En canvi, l'Ètim amb les notes de cacao, xocolata, també caramels, marida molt bé amb l'opció de formatge de pasta tova que hem escollit pel sopar. La frescor del vi ajuda a passar molt bé la cremositat del formatge i ens deixa una molt bona sensació de boca.


**els bevem amb formatges blaus (parsifal i picon bejes) i de pasta tova (o'buchon)**


9. TREPAT (2)
Darrerament, amb l'auge dels vins de la Conca, surten algunes veus que volen comparar la Trepat amb la Pinot Noir. Fugint de qualsevol comparativa, avui tenim al davant dos grans vins que representen molt i molt bé el potencial vitivinícola de la varietat Trepat. Varietat que n'estem segurs que anirem descobrin al llarg dels propers anys.

Els dos vins són de l'anyada 2011. Per una banda, el Mentider de Succés Vinícola i per l'altra Josep Foraster. En ells hi busquem expressions d'una mateixa varietat i sota les mateixes condicions.

La tonalitat del Mentider és més viva que Josep Foraster. La criança d'aquest últim ha estat de 5 mesos. També en nas es fa evident aquest important pas per bota de Josep Foraster. Hi trobem notes de vainilles, etc... En canvi, el Mentider és molt més net i hi trobem la varietat sense maquillatges (notes de pebre blanc, etc...).

Ja en boca, la fruita es fa notar en ambdós casos. En el Mentider hi predomina un major equilibri (molt rodó tot ell). Josep Foraster és un vi que s'enganxa i on les notes de la bota hi continuen essent presents. Diferents entre ells? si. Però, tot i així, dues grans mostres del que pot donar la Trepat a casa seva.           


**els bevem amb pinxos de carn a la planxa**



8. MONTSANT vs PRIORAT (1)


A pocs dies de viure una nova edició de la Fira del Vi del Priorat, us proposem jugar amb els vins de les seves dues denominacions d'origen. 

L'enòleg Alfredo Arribas (Portal del Priorat) elabora dues versions d'un mateix tipus de vi. Ambdós amb base Carinyena i Garnatxa, però de partides molt distants entre ells (Gotes 2012 Priorat i Gotes 2012 Montsant).

En color, el Gotes Montsant mostra major vivacitat. En nas i boca, ens arribem sensacions de fruits vermells, vainilla, caramel. És un vi fresc i molt llaminer.

El Gotes Priorat recorda els seus orígens i la mineralitat de la llicorella es fa molt presenta cada glop. Aquí els fruits els trobem més evolucionats (melmelades i compotes). El nas s'ens omple d'aromes de balsàmics. Tot plegat fa que sigui un vi més calurós. 

Una manera excel.lent de conèixer les dues denominacions d'origen a partir d'un sol vi i de forma molt senzilla.

**els bevem amb xai a la planxa**



7. VINS DOLÇOS (1)

Els vins dolços han estat des de sempre alguns dels protagonistes de les nostres sobretaules. I la Garnatxa és una de les varietats que ofereix major diveristat i tipologia de vins al lineal dels vins dolços de casa nostra.

Avui, en el nostre tet à tet, tastem dos vins dolços amb orígen Terra Alta i que presenten com a base dels seus cupatges la Garnatxa negra: Edetaria 2007(Garnatxa 70% i Cabernet Sauvignon 30%) i del celler de Batea l'Equinox 2012 (Garnatxa 100%). 

Les diferències tan en nas com en boca són molt evidents entre els dos dolços. EDETARIA és un vi molt més complexa ho demostra la seva capa colorant, una major densitat i sensació alcohòlica. Hi trobarem facilment notes de xocolata. També alguns tocs d'especiats, com ara canyella, i sensacions de fruites madures i confitures.  

Per altra banda, EQUINOX és un vi fresc amb una acidesa excel.lent. Brillen les notes de fruites vermelles, on hi predominen notes de cireres. Un vi que enamora des del primer glop fins al darrer. Molt senzill de veure i recomanable per a tots els públics.

Dues maneres de viure i sentir la Garnatxa dolça de la Terra Alta.


6. XAREL.LO VERMELL (1)
No ha estat fins fa un any que la DO Penedès ha incorporat el Xarel.lo vermell en la llista de varietats autoritzades. Clon del Xarel.lo i amb la particularietat de la seva pell rosada ha estat considerada una nova varietat i, a la vegada, una de les rareses més perseguides entre els bebedors de vins.

Avui tastem dos vins elaborats al  Penedès amb Xarel.lo vermell: Sicus i Can Descregut, anyades 2012. Privilegiades bodegues de tenir entre les seves vinyes ceps de Xarel.lo vermell.

A primer cop d’ull ja observem les primeres diferencies. Les tonalitats rosades predominen a la copa de SICUS i els daurats i certa terbolesa en la copa de CAN DESCREGUT. En nas, SICUS es mostra floral i petits tocs de fruites vermelles. CAN DESCREGUT hi predominen més les fruites blanques i les lies de la criança (4 mesos).

En boca, SICUS és tot frescor. Molt adient per a copes. CAN DESCREGUT presenta cert toc d’agulla i sensacions que ens recorden a la sidra. La criança en lies es fa massa present i pel nostre gust maquillen excessivament les característiques de la varietat. 

**els bevem amb albergínies farcides**


5. MACABEU (1)
El Macabeu és una de les tres grans varietats de casa nostra. Ella és la protagonista de molts dels nostres vins i caves. Sovint acompanyada de les seves altres dues companyes de viatge (Xarel.lo i Parellada). El Macabeu exigeix el millor de cada agricultor i solament aquelles vinyes més velles expressen lo millor d’aquesta varietat. Els elevats rendiments productius i la botritis són els seus pitjors enèmics. 

Avui tastem dos vins elaborats 100% de la varietat Macabeu: Finca els Camps 2010 de Jané Ventura i Finca Racons 2010 de TOMÀS CUSINÉ. A primer cop d’ull, veiem les primeres diferències. Manifesten clarament les dues zones on han nascut: Finca els Camps (vora mar) color groc-verd i brillant. Finca els Racons (terra endins) color daurat i de major densitat en copa.  

Ja en el tast, JANÉ VENTURA és un joc d’aromes i gustos florals, fruites blanques, cert toc de cítrics i una lleugera salinitat. Amb una criança (5 mesos) molt ben integrada. TOMÀS CUSINÉ presenta una marcada complexitat en boca. Ens omplim la boca de torrefactes, fruits madurs, de la fusta de la criança (3 mesos), especiats i lleugeres notes herbàcies. La sensació alcohòlica es fa més present en aquesta segona copa.

**els bevem amb carn a la brasa**




4. CABERNET FRANC (1)

Trobar vins monovarietals de Cabernet Franc a casa nostra no és una feina fàcil. De fet, com us podeu imaginar, és una varietat foranea i introduida en el moment que es va volguer apostar per copiar els vins d'altres regions. A vegades, la complexitat que busquen el cellers en els seus vins fa que sigui acompanyada d’altres varietats com Cabernet Sauvignon. 

Avui tastem dos vins amb la base de Cabernet Franc: un primer vi, que és 100% Cabernet Franc - Còsmic 2007. I un segon vi, que tot i no ser monovarietal, si que la Cabernet Franc té una presència del 65% en el cupatge - Pardas Franc 2009.

En la copa, els dos presenten colors vius. Ens sorpren la capacitat d’envelliment del cabernet franc de COSMIC. En nas la sorpresa va a més. Trobem les fruites vermelles de bosc en COSMIC, també el terrer hi és present (marca de la casa). El cabernet franc de PARDAS evoluciona cap a fruites més madures, fins i tot melmelades, i balsàmics.

En boca, el Cabernet Franc de PARDAS presenta una major tanicitat i complexitat arrel de la resta de varietats presents en el cupatge (Sumoll i Cabernet Sauvignon). COSMIC no presenta arestes marcades, de pas molt arrodonit i sedós.  


**Els bevem amb un filet de vedella**


3. SAUVIGNON BLANC (1)
Fa temps, la Sauvignon Blanc va agafar les maletes i va sortir a conèixer món. Va marxar de la Vall del Loire i de Bordeaux a d'altres zones er ser vinificada. La seva adaptabilitat ha fet que molts enòlegs s'hagin rendit als seus peus i hagin volgut elaborar-la.

Avui tastem dos vins allunyats en la distància i units per la Sauvignon Blanc. Dues maneres molt diferents d'entendre la varietat i de vinificar-la: José Pariente i Còsmic, ambdos de veremes 2012.

Ambdues copes presenten colors pàl.lids i brillants. Gran intensitat aromàtica. José Pariente aromes més frescos, florals i fruites tropicals (litxis...). Fruites ben diferents i més familiars trobem al vi de Còsmic com ara albercocs. Fruites més evolucionades en el seu estat de maduració, però, també, la frescor de l'herba recent segada! 

En boca José Pariente és el vi que prendriem a mitja tarda. La seva frescor i simplicitat conviden per gaudir d'aquest moment. Ben diferent és Còsmic. Complexitat, matisos,... tans com la seva vinificació que ha passat per àmfores de fang, barriques de fusta i dipòsits d'àcer inox. Un vi que bé mereix una aturada i reflexió. 

**Els bevem amb col i patata**


2. VI NOVELL (1)
Els vins novells han estat sempre motiu de celebració. El Beaujolais nouveau francesos i els vins novells catalans enceten el consum del nou any vinícola. Any rere any, són puntuals a la cita. A França, el primer dijous del mes de novembre. A Catalunya, per sant Martí. El nostre segon tet à tet està dedicat a ells: el Beaujolais Momessin (Borgonya) i el novell del celler del Mas Roig (Montsant).

Visualment, trobem les primeres diferències. L'intensitat del color vermell és molt superior.

El Beaujolais és tot dolçor. Tant en nas com en boca és pura delicadessa, a l'igual que l'actriu Audrey Tautou (protagonista de la pel.licula Amélie). Sensacions de pegadolça, maduixes, gominoles,...

Si el beaujolais ens recorda el personate d'Amélie, el novell s'allunya d'aquestes sensacions tan marcades i aquest excessiu maquillatge i ens dona més matisos. Les fruites estan més evolucionades. Fins i tot, arriba a recordar certes sensacions especiades. Si Audrey Tautou és el Beaujolais... El novell és Txe Arana! No hi ha lloc per subtileses. La Txe és directa, fresca, captivadora,... Vins i persones per entaular llargues converses de mitja tarda.  

**Els bevem amb verat a la planxa**   


1. TREPAT (1)
El Trepat ha estat durant anys una varietat menystinguda i utilitzada especialment per l'elaboració de caves penedesencs. Sobre l'any 2007, la Conca de Barberà decideix apostar fort per aquesta varietat i des de llavors han estat diversos cellers que han elaborat vins monovarietals de Trepat.

El nostre primer tet à tet tracta de dos vins d'aquesta varietat, de l'anyada 2011 i molt diferents entre ells: el Molí dels Capellans i Gatzara.

En nas, trobem les primeres diferències. Gatzara és un vi senzill i fresc, directe i afruitat i on el Trepat hi queda lleugerament reflectit. A l'altra, el Molí dels Capellans, trobem una major complexitat aromàtica i on hi predominen els balsàmics. 

En boca, resalta tot allò que hem trobat en nas. El Gatzara és un vi a copes i que facilment ens acompanyarà algun àpat lleuger.Un vi divertit i llaminer per la seva fruita. Molí dels Capellans necessita moments de més calma. Aquí ens haurem de treballar més el plat que ha d'acompanyar-lo. L'envelliment, de 6 mesos, es nota i la complexitat en boca és major que el Gatzara.

**Els bevem amb una taula de formatges**