DE VACANCES AMB... JOSEP ROCA

La fi de les vacances al Penedès coincideix amb l'entrada de Sant Fèlix a la basílica Santa Maria de Vilafranca del Penedès. Però, també, amb el despertar de la verema. Les carreteres de la comarca s'omplen de tractoristes que porten els fruits de tot un any d'esforç al celler que pertoca. I, aquest any, us ben assegurem que el treball, per part del pagès, a fer arribar el raïm a bon port ha estat màxim. En fi... aquest ha estat un estiu en el que ens hem apropat a sommeliers de restaurants que ens han fet disfrutar d'allò més sempre i quan hi hem fet parada i fonda. Avui el torn és per en Josep Roca -o "Pitu", com el reconeixen molts dels seus amics-. Seria absurd intentar presentar-lo o descriure el personatge que representa quan existeixen infinitats d'articles sobre la seva persona. La nostra admiració a la seva persona és infinita. 

Generositat Poesia Saviesa 
Consciència Sentit Emoció Alegria
Vida Música Gust Elegància
Senzillesa Amistat Compartir  

...son paraules que ressonen dins nostre sempre que hem tingut oportunitat d'escoltar-lo. Avui compartim una estona amb ell per posar punt i final a les vacances i donar la benvinguda a la verema.
Les vacances d'en Josep seran a...
Sicilia
Allà hi beureu...
Un frappato i vins de pagès “contadino”.
Hi menjareu... 
Productes de mar i muntanya amanits amb un oli extraordinari de la varietat nocellara…
Hi llegireu... 
Viatge a Itàlia de Johann Wolfgang Von Goethe.


I hi escoltareu...
La música que vulguin els meus fills.


"Entre vinyes" has descobert...
Persones inspiradores amb relats fascinants a qui poder acompanyar des del verb i el tast, a la taula del nostre restaurant i ser-ne ambaixadors.



Una anècdota viscuda al celler i que segueixi dibuixant un somriure al Josep...
Un cop una de les persones de l’equip de sala, va voler acompanyar a uns clients recomanats pel seu amic Jimy a l’hotel on s’allotjaven. Al marxar els clients, ell, que també acabava el servei i els hi va dir:
“Els amics de Jimy, -un cuiner danès que va treballar a El Celler - son els meus amics. Jo us porto, no cal que preneu un taxi” - va exclamar amb un somriure ample i predisposició absoluta. 
El clients, varen acceptar encantats i se’ls va endur. Al cap de cinc minuts tornaven a estar a la recepció del restaurant. Ell, amb els ulls ben oberts, va entrar amb ells a encarregar un taxi. No enteníem res i ens ho va aclarir...


Quan hem encarat la recta i ens hem aturat al primer semàfor, els hi he demanat a quin hotel estaven i el senyor em diu:
“Al Mandarin!”.
Jo responc:
“No!, a Girona no hi ha cap Mandarin!” .
“ No, a Girona, no. Estem al Mandarin Oriental de Barcelona” li va etzibar el client, amic d’en Jimy.
Ah! - Va dir ell. En Jimy es molt amic, però Barcelona és molt lluny... millor us vaig a buscar un taxi al restaurant. 
(...) Crec que la dona va quedar perplexa perquè no volia sortir del cotxe del nostre cambrer i ara encara no ho ha entès En tot cas, serveixi l’anècdota per reconèixer l’actitud, l’empatia i la bona harmonia en el ball d’emocions i connexions que succeeixen al restaurant entre el que cuida i el que ens dedica temps per a que el cuidem. 
Això sí, va quedar ben clar que en Jimy era amic, però no tant ... (riures).


4 adjectius que defineixen la vostra carta de vins...
Intuïtiva
Eclèctica
Desmesurada
Viscuda 



Els vins al Celler hi arriben o en Josep es preocupa de buscar-los...
Em preocupo de buscar-los. 


És més difícil explicar un vi "natural" que un vi "convencional"...
No m’agrada diferenciar directament entre aquests dos rius de vi paral·lel. No m’agraden els
extrems i en tot cas, m’agrada parlar de qui hi ha al darrera del vi. Parlar de vins de mínima intervenció és fàcil de comprendre per a tothom. 



El tast a cegues o sabent-ho tot del vi... 
Depèn de cada cas.

Abans de començar el servei, el Josep es fixa del client que té al davant amb...
Les olors que l'acompanyen.



Zones vitivinícoles on hi teniu l'ull posat pels seus vins...  
A casa, l’Empordà a on hi ha un terrer variat i un patrimoni únic per reconèixer i acompanyar des del talent que hi suma esforç, consciencia i mirada antiga.

A nivell internacional, Geòrgia, Califòrnia, Argentina, Xile…



A Josep Roca, 
com a persona l'obsessiona... La generositat.
com a sommelier l'obsessiona... L’aprenentatge permanent i la comprensió del que hi ha al darrera del vi. Qui el fa i com influeix el seu entorn vital, de paisatge, d’experiència de vida relacionada amb el vi, la vinya i el seu entorn. 



Es gaudeix més maridant els dolços del Jordi o els salats del Joan...
M’agrada apropar-me al mon dolç i al salat. I,  fins i tot, m’agrada crear plats a partir dels vins, de les vinyes, dels sòls, de les varietats. Fer un menú dedicat a un vi dolç o sec, a un vi de diferents anyades, amb un plat per a cada anyada, o construir un relat de micro menú al voltant d’una varietat de raïm amb vins de diferents condicions climàtiques, costumistes o geològiques diferents… M’agrada entrar a la cuina i gaudir de la generositat dels meus germans per tal d'apropar el vi de la millor manera a la cuina.



De totes les persones que coneixes...  
digue'ns quines mans recordes? Les d'en Martí Fabra de Sant Climent Sescebes, Empordà.
una mirada? La de Regis Rossignol de Volnay a Côte de Beaune, Bourgogne.
una veu? La de Maria José López de Heredia de Haro, La Rioja.
 

Un vi que compartiries amb
La Janina i el Xavi (del Monocrom)... El Pedres Blanques 2017 de Rié i Hirofumi Shoji.
Ton Colet (del restaurant l'Arrels)... El Sasserra 2003 Malvasia de Sitges Vega de Ribes.
Gerard Geli (del restaurant Vicus)... Vi blanc de Mas Molla. Calonge


Un maridatge que sempre recordareu...
Hi ha molts moments especials i recordats amb certa nostàlgia. Recordo una llebre a la royale amb un Chàteau de Beaucastel 1985 Negre A.O.C. Châteauneuf-du-Pape cuinada per Alain Sanderens a Lucas Carton al 2003… 


El darrer vi que hagi emocionat a Josep Roca... Un Richebourg Domaine Leroy 1949.


I ja per acabar, un objectiu que persegueix Josep Roca...
Una resposta que vaig veure escrita en un llibre de memòries d’un savi gironí, Josep Maria Ginés, que reproduïa al filòsof americà Rodolf Waldo Emerson, ara fa més d’un segle, desconcertant per la seva sensibilitat, senzillesa i netedat de cor:
“Riure molt i sovint; guanyar- se el respecte de persones intel·ligents i l’afecte dels infants; aconseguir el reconeixement dels crítics sincers i sofrir amb equanimitat la traïció dels falsos amics; estimar la bellesa; descobrir el que hi ha de bo i virtuós en els altres; deixar el món una mica millor, sigui per mitjà d’un nen sa, un jardí o una situació social redimida; saber que tant sols una vida ha respirat més fàcilment perquè tu has viscut. Això és haver triomfat”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada