DE VACANCES AMB... TON COLET

Avui, estem molt contents de tenir aquí en Ton Colet. Desconeixem si el seu nom us sonarà poc o molt entre molts de vosaltres. Si que és cert que per a nosaltres en Ton és gairebé com un més de la nostra particular família de copes compartides. Ell és una persona obstinada a enamorar la gent amb una botella de vi entre les mans. Com un camaleó s'ha transformat i a buscat sempre el lloc des d'on poder-ho fer amb absoluta llibertat. En Ton és un cambrer de vins de cap a peus pel seu bon tracte. Un sommelier que demostra una i altra vegada els seus amplíssims coneixements en cultura vitivinícola. Un enamorat de la seva terra i, també, crític quan veu que la seva gent no ho fa prou bé. I, des de fa uns mesos, mostrant el seu bon fer al capdavant de la sala del restaurant l'ARRELS. En Ton és un dels talents més grans que podem gaudir als restaurants del Penedès quan de vi i menjar parlem. I, avui, ens anem de vacances amb ell...

 Les vacances del Ton seran... 
En un càmping a la Costa Brava.
allà hi beuras...
Cervesa fresqueta, alguna clara, tinto de verano i segurament alguna sangría. Vins i caves potser també. 
hi menjaràs... 
Algún arròs i algun bon peix, i m'escaparé fins a Tossa de Mar per menjar els calamarsets de Can Pini. 
hi llegiràs... 
Tinc a la llista de pendents el Reinas de Copas d'en Zoltan Nagy, però amb un nen d'any i mig les vacances no seran per llegir. 
i hi escoltaràs...
El maleït reguetón de la piscina i els crits dels holandesos a la nit.

El dia que en Ton s'enamora del vi...
El vi sempre ha estat a casa. Més que un enamorament és una relació d'afecte. Un amor familiar. 

El vi és...
Un aliment que pot donar plaer a molts nivells. 

La teva obsessió (com a sommelier)...
Que la gent gaudeixi. No cal més. Al final donem menjar i beure, de la resta en anglès en diuen bullshit. 

Una anècdota a l'Arrels... 
Per primera vegada en la meva carrera m'he negat a servir un vi: em van dir que l'ampolla no estava bé i que en dugués una altra. Era un Priorat de 2003 que va ser una anyada molt calenta i els vaig dir que en el millor dels casos la següent estaria igual, així que els vaig recomanar que en demanessin un de més jove. 

Quatre adjectius que defineixen la teva carta de vins... 
La carta vol ser sorprenent, dinàmica, propera i entenedora.

Els vins a les Arrels hi arriben o sortiu a buscar-los... 
Alguns arriben, d'altres els anem a buscar, principalment algunes anyades concretes, i, fins i tot, alguns ja hi eren abans d'existir l'Arrels.

Costa més explicar un vi "natural" que un vi "convencional"... 
Costar, costa el mateix. Després al client li agradarà o no, però això és pel vi, no per les explicacions.

Una (o dues) zona vinícola on hi tingueu l'ull posat pels seus vins...
Al Penedès hi tinc l'ull posat i, també, l'ànima. No catalana et diria qualsevol, a totes les zones vinícoles hi ha com a mínim un freak que fa coses sorprenents i bones.
 
De totes les persones que coneixes... digue'ns quines mans recordes? 
Em fixo poc en les mans.
Una mirada...? 
Les del Toni Carbó i el Ramon Jané quan no tasten i es limiten a gaudir... La de l'Edu Pié quan em parlava de reempeltar els Merlots de casa seva amb varietats mediterrànies (fa molt temps d'això i ja hi havia determinació i convenciment en els seus ulls i les seves paraules)... La del Guiu quan menja formatge... 
i una veu?
Les veus de mon pare i mon avi discutint a la vinya per alguna diferència de criteri, mentre la resta veremàvem.

Un vi per compartir
amb Josep Roca...  Li duria el vi bullit que fa el meu pare, no el podria sorprendre amb cap altra cosa. 
amb Jancis Robinson... La faria triar a ella, que en sap més! 
i amb Gerard Geli (sommelier del rest. Vicus)... Li proposaria algun Sumoll fresc i directe, com el Sus Scrofa o el Gaintus Radical. 

Un maridatge que no oblidaràs mai... 
Lyric de Mas Comtal amb catànies. El primer cop en una carpa de tast d'un Vijazz, on en Joan Milà va presentar el producte i va acabar amb la frase "... I si us agrada bé, i si no, ja heu vist que n'hi ha d'altres".

El darrer vi que t'hagi emocionat... 
Emocionat no ho sé, però impressionat un Cartoixa d'Scala Dei del 1975 que tenia encara molta vida per davant. 

La vostra propera parada (pel restaurant l'Arrels)...
Continuar intentant fer que la gent torni.
 
 
👌 La veritat és que a nosaltres ens teniu el cor robat i, si ens deixeu, tornarem una i altra vegada a casa vostra. Una abraçada amic!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada