tast històric de xarel.los

Al Penedès, si la primavera fa olor a Sumoi (Microvi)... l'estiu olora a Xarel.lo (La Cimera). Les dues festes imprescindibles per comprovar de primera mà que en aquesta comarca hi passen coses - i totes elles molt interessants-. Fins i tot, alguns gosem parlar de revolta. El temps ho dirà. De camí al santuari de Foix (660m) - t.m. de Torrelles de Foix -un comprova que la cita cada vegada té més adeptes. Persones arribades d'arreu amb ganes de conèixer diverses maneres, des de la vinya fins al celler, d'entendre el Xarel.lo. La Cimera segueix sent un molt bon lloc per parlar amb tranquil.litat amb l'autor del vi que tasta un. L'entorn fa que tot sigui en certa manera més reposat.


moments previs al tast
Cert és que en aquesta edició uns teníem l'intenció de no assistir-hi. El senderi demana a vegades deixar passar el temps. Allunyar-se un xic d'un tast de vins propers i coneguts. Això sí, per tornar-hi amb més força passat uns anys i deixar-se de nou sorprendre per noves elaboracions. No obstant, la nota de que es celebrava un tast especial de xarel.los de la mà del periodista Ramon Francàs ens va fer desdir de la nostra decisió inicial i com si d'un pelegrinatge es tractés vam tornar a fer cap a Foix.

L'escenari del tast, l'absis del Santuari de la Mare de Déu de Foix, no podia ser més bon presagi del que viuríem aquella tarda. Un la qualificaria gairebé d'experiència mística. Tastar el Xarel.lo des de diversos punts de vista en el seu terrer envoltats d'elaboradors i col.leccions enoteca, totes elles, fora de mercat és un fet pràcticament irrepetible. Ramon Francàs, camisa negra i de coll xinès, biblia en mà - "Entre vinyes" de J.Roca i I.Puig - va ser el mestre conductor del tast. Per obrir l'acte, un bon plec de cites va servir per introduir el primer vi.


Ramon Francàs, mestre de la cerimonia
Les impressions? Permeteu-me que ens quedem amb un "adjectiu" per vi. No anirem més enllà. Les notes preses van ser poques. Aquella tarda, el gaudi va guanyar al paper i llapis... Joan Rubió Tiques 2015, ancestral (de Turons de Vilafranca vinificat amb les parts verdes i amb pas per àmfora). Augustus (+100) 2015, explorador (de Costers de l'Anoia cerquen  una vinya que tingui tot allò que desitgen, la troba a Can Benet de la Prua i l'elabora passant per fustes i ou de ciment). Viladellops Xarel.lo 2011, l'unió fa la força (de Massís de Garraf tres vinyes: 2 xarel.los blancs + 1 xarel.lo vermell). Mas Candi QX 2012, quatre camins un sol destí (de Massís de Garraf quatre vinyes, quatre  xarel.los, quatre estils de botes, una sola botella). Enric Soler Nun Vinya dels Taus 2013, el vi del professor (Costers de Lavernó d'elaboració classicista i meticulosa). Pardas Xarel.lo 2009, complexitat (de Valls del Bitlles Anoia un vi que es fa gran amb el pas dels anys). Parés Baltà Electio 2004, dos vins en una mateixa copa (dels Turons de Vilafranca elaborat en botes de roure francés i hongareses). Can Ràfols dels Caus Pairal 2008, icònic i paisatge (de Massís del Garraf elaborat en botes de castanyer i 2 anys de criança). Recaredo Turó d'en Mota 2001, estelar (de les Valls del Bitlles Anoia el cava somiat per a molts). Heretat de Font-Rubí Advent 2007, essencial (dels Alts d'Ancosa un xarel.lo assecat en un paller).

col.lecció dels vins tastats
Tots som fruit de les experiències d'altres. Aquell dia vam viure una experiència diria que irrepetible. I el Xarel.lo es fa més i més gran com a varietat. Us animo a buscar vins d'aquesta varietat, compartir-los i, especialment, gaudir-los. Salut!!!  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada