Tast Massís del Garraf II

Coincidint amb la fira de petits celleristes MICROVI, la que es celebrarà el proper dissabte 27, els vinyerons de Massís del Garraf van celebrar, un anys més, un tast per donar a conèixer les singularitats d'aquesta zona de la DO Penedès. El celler Can Ràfols dels Caus va ser l'escenari i en Dani Garcia, batuta en mà, el director, que fent honor al nom del seu blog - el somni d'una nit de vins -, va realitzar una acurada tria de vins per mostrar i explicar el paisatge mediterrani del massís. Si tot just fa un any, en aquest mateix tast s'explicava el massís a través de la seva roca calcària - podeu llegir-ho aquí -, enguany ha estat a través de la seva vegetació la que en Dani ens ha anat presentant cadascun dels vins tastats. 

Les alzines i les pinedes de pi blanc, el llentiscle i l'ullastre, el bruc i el garric, la farigola i el romaní, ... fins arribar al margalló cobreixen de fit a fit el Massís del Garraf. Vegetació meditarerrània que aromatitza aquest paisatge purament calcari. Vinyes que toquen el mar fins a les que volen tocar el cel - a 590 metres d'altitud -. I vuit vins per a transportar-nos a cadascuna de les singularitats d'aquest meravellós paisatge.

Els vuit vins protagonistes del tast

Can Pagès 2017 (Malvasia de Sitges jove). Davant del mar, asseure's en una roca, la brisa que acompanya lleugers aromes del matollar del massís. Un vi amb molta intensitat de fruita, fresc, amb un pas per boca lleuger i directe. 

Hospital de Sitges Llegat Llopis 2016 (Malvasia de Sitges passada per bota). Entre ametllers florits amb els que el pagès no s'hi ha pogut guanyar la vida, arriben aromes de fruites carnoses (préssec). Opulent en boca i excessiva presència de la fusta per on ha passat uns mesos.

Masia Roqua Ulivel.la 2016 (Xarel.lo amb un toc de Malvasia de Sitges). Pentinem amb la mà el marge del petit corriol que hem enfilat. L'ensumem intensament i és el que sentim quan ens acostem la copa d'aquest Ulivel.la al nas. Anisats de fonoll, notes de flors blanques, tocs cítrics i d'ametlla amarga.

Clos Guineu 2016 (Xarel.lo amb poca intervenció). Corriol que ens porta fins un petit bosquet de pi blanc on hi trepitgem un llit de pinassa seca. Aromes que s'enfilen fins al nostre nas i que en aquest vi hi són acompanyades d'un ampli registre d'olors que van des de la poma (sidra) fins a notes de sobremaduració i oxidació.

Valldolina Clos Ardit 2016 (Xarel.lo en àmfora). Arrosseguem els peus. Aixequem pols. I ens arriben aquelles flaires a argila, però sense tapar notes de fruita blanca i anisats. Amb una acidesa viva i d'allò més ben integrada. Un dels vins que ens emocionen més del tast. 

Mas Candi La Pura 2015 (Xarel.lo que busca les arrels). És on hi ensumem més paisatge. Fruita blanca madura, mineral, guix, explosió d'aromes del matollar del massís. Intensitat i profunditat tant en nas com en boca. Un vi viu!

Can Ràfols dels Caus La Calma 2014 (la forana Chenin). Ens aturem en el jardí d'una masia que trobem en el camí. En el que hi ensumem flors de tots colors. Fins i tot ens arriba unes notes d'espècies que qui sap d'on provenen. Tocs de cítrics i fruita de pinyol. Llarg en el pas per boca tant com volem que hi sigui present en la nostra curta vida.

Vega Ribes Melvasia 2016 (Malvasia de Sitges de verema tardana). A mig camí trobem un apicultor cuidant de les seves abelles. Prendre una copa d'aquesta Malvasia és com tastar la mel directament del rusc. En la que també hi trobem notes d'albercocs i d'ametlló i una acidesa que l'omple de joventut. 
 
La presentació del tast a càrrec de Carlos Esteva

I amb les ganes de no posar fi, seguim el camí... i el tast canvia de sala i agafa les connotacions d'un tast lliure, obert i distès. Compartir paraules amb tots i cadascun dels petits vinyerons del massís. Per tal de conèixer si cap més aquest paisatge a través dels seus vins.

Capvespre a Can Ràfols dels Caus

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada