amics

Ha estat una nit llarga pels dos. No és la nostra primera vegada. Però com si ho fos. Els nervis son a flor de pell. L'esforç de tot un any ha estat descomunal. Malgrat això l'hem gaudit al màxim. 48 setmanes que hem emplenat de trobades amb amics on hem tancat els ulls per ensumar flaires i endevinar paisatges. Demà, serà el dia de mostrar tot el que hem aprés plegats. Tornarem a tenir l'oportunitat de conèixer-nos encara més tu i jo. Com sempre ho hem fet. Davant d'una copa de vi i qui sap si d'un paisatge nou per descobrir. 


Ja pel matí, plegats entrem en una majestuosa sala. Aquesta serà l'escenari en el que tastarem els vins misteriosos. L'espai és neutre. En el que no hi destaquen olors que puguin interferir en el tast. Un treball milimètric sempre de l'organització. Ben poc podem parlar tu i jo. Altres parelles se'ns apropen per saludar-nos. Una manera més de relaxar-nos i foragitar els nervis dels nostres sentits. Aquests són els que han d'estar avui afinats i treballar sense cap mena de pressió. Busquem el nostre lloc entre tantes i tantes taules espectacularment blanques. Necessitem, també, aquell minut de soledat per a nosaltres. Vull animar-te. Dir-te convençut que formem un grandíssima parella. Vull agafar-te per l'espatlla transmetre't tota la confiança que tinc dipositada amb tu. Sento que avui serà el nostre dia.

I... arriba una de tantes copes a la nostra taula. Els nostres records, si no ens juguen una mala passada, ens diuen que és tracta d'un vi reconegut i proper geogràficament. Després del primer tast, els dos creuem una mirada de complicitat a la vegada que se'ns escapa un lleuger somriure. Tu i jo apostem per una Garnatxa (blanca). Les notes balsàmiques i la seva elegant acidesa ens porten al Priorat. Un paisatge que vam conèixer per separat i hem anat descobrim junts poc a poc. Tu apostes per un Brugueres. Jo per un Mas d'en Compte. Ensumem per tercera o quarta vegada, qui sap, per trobar aquella olor que ens digui que s'hi amaga a la copa. Compartim la mateixa intuïció, la d'un vi que porta anys tancat esperant el gran dia d'avui per ser-ne el protagonista. Tu i jo diem a la vegada, 2011.  Posem lletres al full en blanc de tot el que tu i jo hem parlat i sense dir-t'ho, en silenci, sí, t'agreixo tot el que m'ensenyes tast a tast.


La confiança que ens tenim ens a dut fins aquí (la gran final). Ho sabem els dos. Ho reconec en la teva mirada. Aquestes hores de la tarda, el temps passa factura als nostres sentits. Sé que em mires de reüll, ara quan estem ja en un dels darrers tast, i observes en mi cert cansament. Ensumo la copa una i altra vegada i em sento desconcertat per allò que hi trobo. No aconsegueixo fixar algun dels records de vins tastats anteriorment. No soc prou destra per concretar cap paisatge conegut. Et miro i sé que tens una lleugera intuïció. No obstant, esperes que jo pugui trobar aquella llum que potser també em porti a tu. Però no en soc capaç. Comparteixes amb mi els teus pensaments. Un jove Cabernet Sauvignon de Coonawarra Australia. Dos segons... I ens posem a riure els dos. Encaixem les mans. Sabem que ho hem fet el millor que sabíem. 

El jurat es pren el seu temps per deliberar. Moment que aprofitem per parlar distesament, ara sí, amb les nostres dones i amics. Coincidim tots plegats en que el camí fet ha valgut molt la pena. Ningú ens prendrà els moments compartits. A la sala hi ha qui demana silenci per anunciar els guanyadors de la onzena edició de la "Cata per Parelles" de la Vila Viniteca... i per megafonia ens anomenen: Toni i Ramon!

I crido i m'aixequen en braços i el meu cor explota d'emoció!  


Salut amics del vi!!!


*No hi ha res més lluny a la realitat del que s'escriu aquí. Ni res més proper a l'amistat banyada amb vi.
 
*Cap de les fotos publicades en aquest post són nostres. Totes elles han estat obtingudes de la xarxa #cataporparejas VILAVINITECA.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada