el vi indomable

Pocs són els vins que ens expliquin tant amb pas dels anys. El temps, el contacte amb les fustes envellides de castanyer o de roure, l'oxigen travessant tots i cadascun dels poros de la bota. Totes aquestes són característiques pròpies dels rancis. De ben segur, tots nosaltres, compartiríem l'idea que han estat uns vins oblidats i menystinguts per la gran majoria. Que només després d'un cert recorregut pel món del vi un arriba a gaudir amb plenitud d'aquest tipus de vins i els salva de la condemna de ser abocats a la cassola. Quelcom hi té a veure amb tot plegat el mag d'en Parker que després de tocar amb la seva vareta la botella de Ca les Viudes (de René Barbier i Jaume Balaguer) va despertar l'interès de molts aficionats per aquests tipus de vins.

El millor amic d'un ranci és un llibre

L'amistat i la generositat de la Maite i el Josico, les ganes de compartir i regalar felicitat de l'Eli, l'Ivan i -de ben segur també malgrat no digui paraula- del petit Matías van fer que poguéssim tastar un ranci propietat dels dos primers. En Josico té molt present com el seu pare, el Valentín, cuidava i reomplia de garnatxa negra la bota del racó on envellia aquest ranci. Escassos 30 litres que conserven unes mares de més de 125 anys. I que, any rere any, el Josico retira entre 5 o 6 botelles per regalar i deixar tastar a les visites que s'acosten al celler Balmaprat de Porrera. Afortunats tots ells!

La bota del racó de casa del Josico
Enflairem aquest ranci no sense abans remoure intensament la copa, donar-li aire i alliberar-lo d'unes notes persistents acetat d'etil. Només així aconseguirem domar-lo i començarà a regalar-nos subtils aromes a pells de taronja, de flors assecades, de la fusta que l'ha abraçat al llarg de tants anys, de fruits secs torrats, un fons de panses... La mateixa força que ens mostra en nas la conserva quan un pren el primer glop. Tocs balsàmics, un xic de caramel, equilibrat, d'allargada sensació alcohòlica, tanta que ens recorda a un brandi... I ens enlairem! Quan passats uns minuts volem recuperar totes aquelles sensacions, cal, de nou, tornar a domar la copa. El ranci recupera tota la força i s'abraona sobre nosaltres amb una complexitat immensa. 

Aquellos que no cierran los ojos para amar
aquellos que seducen sin tocar
 y con un gesto, con un pequeño ceño 
convierten la fantasía en realidad.
(Corazón Indomable. Ribedetti)

La copa de ranci a la espera de ser tastada

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada