guilera, caves d'anyada

Arriben festes de recolliment, de retrobar-se amb la família, de passar llargues estones al voltant d'una taula i de, com ja ve sent tradició, el cava sigui, un any més, la beguda estrella. Precisament de cava va aquest post. De bombolles que durant anys han reposat en el subsòl d'una petita cava molt propera a l'església de Santa Maria de Lavern (Subirats). La propietat d'aquestes caves, els Guilera, ens obren les portes de ca l'Artigas. Masia on aquesta família, l'any 1933, comença a elaborar els seus primers escumosos. Hi arribem i ens donen la benvinguda en Pere Guilera, els seus dos fills - la Marta i en Jordi - i en Miguel Hileno, col.laborador de la casa.

moment de les presentacions (Jordi, Pere i Marta Guilera)

El motiu de la trobada és conèixer i tastar els seus caves brut nature de llarga criança. I a toro passat... l'experiència ha estat brutal! Els Guilera cultiven, al voltant de la masia, unes 10 hectàrees de vinya ecològica. Obsessionats pel concepte anyada, elaboren els seus escumosos amb llevats seleccionats (INCAVI Penedès 29), sense cap pas per barrica, criats en pupitre i sense l'addició de licor d'expedició. Mantenen el cupatge tradicional de la zona cava: la Xarel.lo és el cos 50% la Macabeu l'esquelet 40% i la Parellada l'ànima 10%. Caves Guilera formen part d'aquell petit grup d'artesans del cava. Avui, quan la 3era generació pren el relleu, hi ha una ferma aposta pels caves de llarga criança. El treball d'en Pere Guilera no ha estat en va i avui dona els seus fruits.

en el tast, la Marta explicant el projecte de Cava Guilera

En Pere ha estat un home fermament arrelat i compromès amb la comarca. Parlava de paisatge quan la resta veia només polígons. No es va cansar mai d'introduir el concepte del enoturisme quan la resta perseguia només augmentar botelles. Un esperit crític, en el més bon sentit de la paraula, de ben segur no sempre al gust de tothom, però no deixant mai de cercar complicitats. Avui quan tot just neixen les primeres propostes d'enoturisme a la comarca, ell ja parla de limitar-lo a fi de preservar el territori. La veu d'en Pere Guilera ha estat i és del tot necessària quan es parla de Penedès.  

Pere Guilera, una de les veus a escoltar al Penedès


Rodejats ja de botelles que lentament alliberen petites bombolles de carboni i el seu vi es tenyeix de daurades tonalitats, els Guilera ens inviten a seure a taula. Amb cares plenes d'il.lusió ens serveixen els seus a caves. Ens expliquen que tots ells ha estat degorjats entre finals d'agost i inici de setembre. I el tast comença... de la mà d'en Miguel s'omplen les copes i nosaltres ansiosos les tastem. 

Guilera 2009. Un anyada que va fer calor quan tocava i que va ploure quan ho havia de fer ens mostra un cava de bombolla excitant, de nas molt complert i llarg en boca. Càlid i voluminós. Guilera 2008. Una anyada on l'hivern va ser molt sec i les pluges gairebé no van arribar fins els mesos previs a la verema. El cava presenta notes fresques de flors i fruites blanques. Lleuger i un punt sec en boca. Musivari 2007. Una anyada molt seca en la que el cicle vegetatiu del cep no va acumular més de 260mm. El món al revés... anyada on l'hivern va ser càlid i l'estiu fresc i tot dona com a resultat un cava amb notes on hi destaca la pastisseria, tocs de fruits secs i lleugeres notes anisades. Musivari 2006. Una anyada on la pluja es va acumular gairebé tota en els mesos de gener i setembre. Ha estat un dels anys més càlids que es recorden des del canvi de segle. El cava és d'allò més complexe. Les primeres ensumades oloren a marge, romaní,... . Però, poc a poc, el nas pren força i hi apareixen aromes de massapà i mel. Molt i molt llarg en boca. Agosarat 2005. Una anyada freda i seca i en el que les pluges es van concentrar en els mesos de tardor. En nas, el cava és el més potent de tots els tastats. També en boca. Notes de poma al forn. Persistent i llarg. Agosarat 2004. Anyada que vam gaudir d'una primavera plujosa i un estic sec afavorint la maduració del raïm. Un cava Exquisit! Notes d'ametlla amarga. Fresc i lleuger. En boca elegant com el que més. Delicadesa i subtilesa. (Cava) 1998. Una anyada de la que recordem un hivern força càlid i una pluviometria entorn els 450mm. Copa que manifesta l'evolució dels grans caves. Tastant-lo un se n'adona del potencial infinit d'aquesta terra (Penedès). 

l'imatge dels caves Guilera que vam tastar
Set copes, set caves, set anyades, que han aprés a envellir amb una acidesa sorprenent i captivadora. La dels grans escumosos! Si aquest és el camí dels caves Guilera... Benaurats qui els tastin.
  
 
Ens acomiadem amb el cor ple d'agraïment. Poder tastar un mateix cupatge, en el que no interfereixin les notes del licor d'expedició, elaborat amb la delicadesa de qui estima la terra, i donar-li el temps adequat (sense preses) per arribar a la maduresa... De cor, moltes gràcies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada