de vacances amb... anna roig

L'Anna té una veu dolça, innocent i brillant. Els seus llavis sempre dibuixen immensos somriures. Escoltant les seves cançons els de casa hem passat llargues estones. I es que amb la seva companyia un sembla trobar-se en un imaginari de conte on hi trobem una simpàtica caputxeta Roig, apassionades parelles, una senyora tímida i fins i tot una perillosa assassina la que busca incansablement la seva propera víctima. Música a banda, l'Anna ve d'una família on s'estima molt al vi i especialment el cava. Les bombolles semblen acompanyar-la sempre. Bombolles que fa esclatar per explicar-nos petites històries i, avui, fa esclatar aquí la seva bombolla més personal...

Les vacances de l'Anna seran a...
A França. De petita hi anava a veure els avis i de passada visitar alguna regió amb els pares i, de gran vaig anar-hi a estudiar i treballar.  M'agrada tornar-hi de tant en tant. M'agrada el seu paisatge, la cultura, el menjar, però sobretot passar-hi estones amb els amics. Aquest any he visitat la Borgonya, Clermond-Ferrant i Lió.

Allà hi beurà...
Algun Pouilly-Fumé (regió on es produeixen vins de la varietat Sauvignon Blanc).
Allà hi menjarà...
Formatge "Saint-Néctaire" de L'Auvergne.
Allà hi llegirà...
El tercer volum del còmic "les vieux fourneaux". 
i hi escoltarà...
Les últimes composicions amb música electrònica del meu amic Guillaume.
L'Anna no marxa mai de casa sense abans...
Agafar un cava i carquinyolis pels amics.

A través de quin mitjà t'atanses al món del vi i cerques l'informació que t'interessa?
Gairebé sempre l'informació relacionada amb el món del vi em ve per part de la meva família. Sóc de Cal Feru, cosa que vol dir que des de sempre he sentit parlar als meus pares i al meu germà d'aspectes relacionats amb el vi. Actualment, amb les activitats que organitza el meu germà del que anomena eno·cultura estic descobrint un munt de coses al voltant d'aquest univers.

Que li cal al vi per envoltar-se de música i estar més present en concerts (música en viu)?
El vi i la música no tenen per què anar junts. Però quan hi van s'uneixen dues parts que ens ofereixen sensacions complementaries. Quan això passa és fantàstic! i perquè es doni tant pot ser el context d'un concert en el que es faci un maridatge com qualsevol altra racó del món on una persona decideixi escoltar musica i gaudir, a la vegada, d'una copa de vi. Vaja, que no son indispensables, però quan van junts formen un gran tàndem.

Els més joves s'acostaran al vi si...
Penso que el més important no és que els joves s'apropin al vi sinó a la cultura del vi. Personalment he tingut la gran sort de descobrir el vi a través d'històries i explicacions sensorials que m'han fet arribar els meus pares des de ben jove. M'han ensenyat a no beure per beure sinó a buscar el que transmet cada vi i saber si m'agrada o no m'agrada. En el meu cas, és això el que m'ha fet apropar al món del vi i, per exemple, tenir ganes de portar un botella quan m'inviten a sopar o demanar un vi en un restaurant que maridi bé amb allò que hi menjo o tenir curiositat per la feina que fan els cellers de la zona o tots aquells que visito.

L'Anna acostuma molt a practicar l'enoturisme?
De vegades... sobretot a través de les activitats que organitza el meu germà des de Cal Feru. També he anat a visitar algun celler per pròpia iniciativa, però no és una cosa que acostumi a fer sovint.

Quins han estat els vins que t'han enamorat?
Els del Penedès! i es clar, el Cava! M'agraden bàsicament perquè són de casa. Per exemple, quan miro la carta de vins en un restaurant i arribo als caves m'agrada pensar "aquest el conec, aquest també, aquest és el que fa tal persona, aquest és el que té tal història..." i sovint tot això influeix en la elecció final. Més que els vins, penso que el que m'enamoren són les seves històries. I, per tant, les històries que més conec són les de la meva comarca.                  

Alguna anècdota darrera el taulell de Cal Feru?
Ara fa temps que no hi volto massa per darrera el taulell, però de petita m'hi havia passat moltes hores. Recordo ajudar a posar vi a doll, a portar caixes de cava, reomplir estanteries, embolicar botelles per regal,... Sempre amb la por de que algú em preguntés alguna cosa. Lo meu és la música. Però tocava estar allà i ajudar a la família.

De totes les persones que has conegut al llarg de tots aquests anys...
quines mans recordes?
Les mans del senyor que posava el tap a les botelles - manualment - quan a casa es feia cava. El moviment de les mans era repetitiu amb aquella barreja de força i lleugeresa.
una mirada?
La del meu avi, quan el meu pare el portava a la botiga sempre li brillaven els ulls. Se li reconeixia l'orgull que sentia per la botiga, en la que havia posat tota la seva passió, i que hagués evolucionat i crescut de la manera que ho havia fet.
i una veu?
La del meu germà quan m'explica amb passió l'història d'un vi.

Maridem? quin vi compartiries amb...
Trini Sánchez Mata.
Un vi de missa... a veure si es calma una mica.
Charles Aznavour.
Ui, aquest senyor es veu que té molt bon gust pel vi - i li agraden el cars -. Potser li faria tastar un bon cava per mostrar-li que no fa falta que un vi tingui un preu desorbitat - com els xampanys - per ser molt bo.
i amb el Xavi (el teu germà).
El que ell em recomani. Sempre li faig confiança.

El darrer vi que hagi emocionat a l'Anna.
Fa poc amb la meva família vam obrir un Dinastia de Vivanco - Rioja -. El fet és que el vam obrir perquè estàvem amb un amic del meu pare amb el que havia estudiat enologia a l'igual que també Pedro Vivanco i que va morir l'hivern passat. A banda del fet que és un vi molt bo, em va emocionar que un vi pugues fer present el record d'una persona que ja no estava entre nosaltres. Ja veieu... una altra història de vi...

El proper tren...
L'inspiració!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada