de vacances amb... joan gómez pallarès

En Joan és humil, natural i sincer. Des del primer dia que el vam conèixer ha estat per nosaltres un mar de generositat. De la seva boca i de la seva mà en surt poesia per descriure molts dels vins que ens posem a la copa. En Joan és una persona culte que disposa d'un amplíssim coneixement de la nostra història i de com el vi ha estat present a la societat. Avui, (vulgui o no vulgui en Joan reconèixer-ho) Joan Gómez Pallarès és una de les veus més autoritzades de casa nostra alhora de parlar de vins. Així, amb el pas del temps, el seu blog s'ha convertit en referència i es visitat per milers de persones. Si d'alguna cosa podem estar orgullosos del nostre blog es haver-lo conegut i avui obrir-nos les portes des del lloc on estiueja.

Les vacances del Joan seran a...
Mallorca, perquè encara que no ho sembli, la natura hi és molt present allà. I els menjars i les begudes i on els costums de la terra s'hi respecten. La llengua catalana té girs i modismes que m'enamoren i, sí! també hi ha platges verges!
Allà hi beurà...
els vins d'en Xesc i en Sergi i n'Eloi, els dels Tonis, els de na Bàrbara, els Andreus i qualsevulga sorpresa que els amics li vulguin oferir.
Allà hi menjarà...
qualsevol plat que combini les coses de la terra i les del mar i que em posin a la taula en Pere Garí o les Tonetes de Caimari. 
Allà hi llegirà...
de tot i molt, però sobretot coses de naturalesa: Dillard, Thoreau, Jahren... Perquè m'ensenyin d'ocells i plantes. 
i hi escoltarà...
coses ben variades, però de ben segur els discs sempre vius i atractius d'Antonia Font, el darrer del Joan-Miquel Oliver i, també, molta música de negres cantada per negres i per blancs.
Citaves en un post recent en el teu blog...
"si analizas una molécula de clorofila, obtienes ciento treinta y seis átomos de hidrógeno, carbono, oxígeno y nitrógeno relacionados de un modo preciso y complejo alrededor de un anillo central. En el centro del anillo hay un único átomo de magnesio. Ahora bien, si quitas ese átomo de magnesio y en su lugar exacto colocas un átomo de hierro, obtienes una molécula de hemoglobina." 
De quina manera el vi ha fet que el teu cos substitueixi poc a poc el Ferro pel Magnesi?
El vi ha estat el meu "pretext" per entendre com la civilització (dels éssers humans) han après a conviure amb una terra dominada per les plantes i feta paisatge agrícola. Des del Caucas 600 anys abans de Crist fins avui, m'interessa aquella gent que vol transmetre la simbiosi entre el Ferro i el Magnesi, entre el cor de l'ésser humà i l'essència d'un cep. I cada vegada més, tot allò que envolta la vinya. Des de sempre m'han interessat i agradat i he estudiat els ocells i, a més de disfrutar-ne el vol, el cant i els costums, aquests em són molt útils per saber què passa en una vinya. Però, també, la vida de les plantes, individual i col.lectiva, cada vegada m'interessa més... El vi ha estat i és el meu "pretext" per conèixer més i més com sóc i per què sóc el que sóc en relació amb el que em rodeja.

Quins són els defectes que no toleres trobar-te en un vi "natural"?
Dit així, no tolero cap defecte en cap vi... Els puc entendre i me'ls puc explicar perquè és impossible controlar sempre tot... però si té defectes, jo no el trauria a la venda. Un vi "natural", es a dir, un vi fet de la manera menys intervencionista possible tant al camp com al celler, no ha de tenir defectes si es fan les coses ben fetes. Quan et trobes amb vins ben fets i amb la menor intervenció possible, el rang de sentiments i de sensacions canvia d'escala. Els vins que m'emocionen no tenen defectes.


Quan en Joan surt a visitar un celler es considera un enoturista?
No. Quan surto a visitar cellers de fet el que faig és trepitjar les vinyes i conèixer les persones que hi han al seu darrera. Ensumant i sentint els vins i les seves terres, descobreixo persones i sóc, sense més, una mica més persona jo també. Però no em considero un turista, paraula que té un sentit una mica passiu, més de rebre que de donar. Em considero més aviat viatger i intento donar tant com em donen.

Comences de jove apropar-te al món del vi al Priorat. El primer post del blog, per allà el 2006, es realitza just davant la Serra del Montsant. De fet el teu vi neix d'aquestes terres de llicorella... Què té aquest Priorat que t'estiri tant?
Les circumstàncies de la historia econòmica i social de la nostra terra, han fet que, vulgui o no vulgui, el Priorat mantingui una puresa i una virginitat que et permet, com en cap altre lloc, respirar, sentir i entendre com devien ser les coses cap al segle XIII. Aquesta capacitat d'abstracció en la puresa, d'energia encara intacta, de paisatge complex i imponent em té, des dels 19 anys, abduït per complet. És més fàcil ser tu mateix i sentir les coses quan ets allà.


Ja fa uns anys vas rebre el primer premi a millor blog vitivinícola segons la DO Catalunya, avui segueixes consideran aquests mitjans com una bona eïna per comunicar en el món del vi?
Crec que els blogs s'han d'adaptar sobretot a allò que qui els escriu vol. Abans tots fèiem el mateix... ara ja no. Hi ha qui dona més importància als vídeos, qui a les fotos, qui als textos. Els blogs serveixen per comunicar, encara, però molt menys que abans perquè la gent ha perdut de vista què significa "macroblogging" i què "microblogging", encara que tot vingui del mateix. Ara, el "microblogging" amb text i, a vegades, foto o vídeo, és diu Twitter; o si és amb foto i molt o cap text, és diu Instagram. Així el "macroblogging" ha quedat una mica raconat. Però l'essència  segueix sent la mateixa i la seva capacitat de transmetre coses, també. Jo sóc dels que escriu i intenta acompanyar el text amb alguna bona imatge. Privilegio per la meva formació i perquè és el que més de gust em ve, la paraula escrita i l'esforç que du intentar escriure bé, buscant traduir en mots les sensacions que em produeixen les persones, paisatges, vinyes i vins. Penso que la gent ha perdut una mica de vista que no és condició suficient voler escriure bé per posar-te a fer-ho bé... Molta gent creu que l'accés és fàcil i ràpid a l'auto-edició (sigui en el format que sigui) i les ganes de dir alguna cosa són el que cal per escriure. I cal molt més... sobretot tenir alguna cosa a dir realment significativa. I després saber-la dir. Les lletres escrites sobre vi a Catalunya tenen alguns grans conreadors, però pocs...

Penses que el binomi literatura i vi viuen un moment dolç amb totes les publicacions que han aparegut en poc temps en el mercat?
(En la línia del què parlàvem) Escriure i que et publiquin un llibre no vol dir que estiguis fent literatura sobre el vi. En tot cas, el que un fa és que li publiquin un llibre sobre vi. Tots els que conec i he llegit aporten dades i informacions interessants, però no literatura. De literatura n'hi ha molt poca.
                       

El Joan, professor i alhora llum entre els prescriptors de vi, sent que ha de ser una part especial en l'educació dels seus fills quan del que es tracta és de vi? quin paper hi tens?
Crec que més que el vi, el que espero que sigui atractiu i motivador pels meus fills en el seu camí d'aprenentatge sigui la relació amb la naturalesa, que, personalment, intento mostrar a través del vi. El respecte cap a ella, les ganes de conèixer les coses, de posar-hi nom, el desig d'observar-les i, en el meu cas, explicar-les a través del que les persones observen i hi fan. Això és el que m'agradaria saber transmetre'ls. Em sembla que els agrada la manera com es beu vi a casa, com es parla de les persones que el fan i, a estones, fins i tot algun llegeix i em comenta alguna cosa de les que escric. També van -per iniciativa pròpia!- a algun restaurant que fa cuina molt congruent amb aquesta manera respectuosa i sincera d'apropar-se a la naturalesa. Espero que tot plegat acabi deixant un pòsit de bondat que els ajudi a ser millors persones.


De totes les persones que has conegut al llarg de tots aquests anys... digue'ns...
quines mans recordes?
Les de l'Abel Mendoza.
una mirada?
La del René Barbier.
i una veu?
La de Josep Lluís Pérez.

Maridem? quin vi compartiries amb...
l'emperador César August davant una platja del Mediterrani.
El que més li agradava a la seva dona, un picolit de verema tardana de Friuli Venezia Giulia (es clar...).
Arnau de Vilanova inmersos en un ambient de taberna.
Qualsevol vi que no tingués cap intervenció externa més enllà de veremar en el millor moment. Per exemple, un Blankafortí de Jordi Llorens (de Blancafort). Un vi sa!
Rudolf Steiner entre llibres a les mans a l'ombra d'una olivera.
(Steiner) Tot i no haver parlat mai de ceps... Crec que com a qualsevol persona del seu entorn geogràfic, traslladar-lo a Pantelleria, a l'ombra d'aquesta olivera i donar-li una copa de Ben Ryè Donnafugata, de Zibbibo, li agradaria molt...


El darrer vi que hagi emocionat al Joan.
(Si és el darrer, és el darrer. I el darrer és molt senzill! Perquè és el que vaig beure ahir a la nit!) Berretes 2014 de Microbodega del Alumbro, de Villamor de los Escuderos (Zamora). Un vi brisat (embabujado, com en diuen allà) fet amb Godello -plantat el 1909-, Verdeja i Albillo Real. Terra alta (800msnm), palets de riera, sorra, essència, sol i força, mel de bruc, acidesa i frescor de marialluïsa i un lleu record de maceració carbònica. Deliciós, inspirador, refrescant.

El proper tren ha agafar?
Seguir coneixent vins que m'emocionin i les persones que els fan. I, en la mesura del possible, les vinyes d'on neixen. I sempre que em vingui molt de gust i trobi el temps de calma necessari, seguir dient coses per escrit. Cada vegada amb més discreció...

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada