l'home que dona veu a la terra

(Nota 1)... Fa 150 milions d'anys, el primer ocell que coneix la nostra història va desplegar les seves ales i va aixecar el vol. Des de ben amunt, de ben segur, va descobrir un paisatge verd, però sense flors -tardarien encara uns 20 milions d'anys a néixer-, dues grans terres separades per un mar encara molt més gran i tot un món dominat pels dinosaures. Aquesta au, l'arqueoptèrix, va ser testimoni d'un dels canvis més substancials del regne vegetal. Les plantes a causa d'unes condicions ambientals del tot desfavorables van haver d'adoptar noves formes evolutives per tal de poder seguir reproduint-se: petites capsules plenes de vida en estat latent. Un període de dormició que les llavors només interromprien per un petit sacseig i, alhora, disposar, de nou, d'unes condicions propicies per retornar al seu estat originari. Això és just el que provoca el pagès quan cultiva el sòl i crea les condicions favorables per la naixença de les plantes. L'arada obre la terra, sacseja les llavors que hi són presents i les desperta d'un somni letàrgic, s'obren petites i noves galeries per retenir l'humitat, les que també retenen els minerals aportats via fertilització i aquell oxigen necessari per la vida a les primeres capes del sòl. En aquest sentit conèixer les necessitats de les plantes que es troben presents a la nostra vinya es directament proporcional al saber en quan a quines són les característiques i mancances de la nostra terra. 

Gérard Ducerf en una foto presa a la jornada que va realitzar al Prat del Llobregat

(Nota 2)... Els microorganismes són les primeres formes de vida que va conèixer la terra fa 3.500 milions d'anys. A aquestes els hi devem molt! Petites formes de vida que poc a poc van col.lonitzar els nostres sòls i van nutrir-lo de la fertilitat necessària per tal d'implantar els nostres cultius. Un sistema en perfecte estat d'ordre. A les profunditats, la roca mare amb sinergia amb els bacteris anaerobis alliberant els minerals. A les capes més superficials, els bacteris aerobis en simbiosi amb el complexa radicular i les micorrizes per tal d'absorbir els minerals i altres elements del tot necessaris per les plantes. Sistemes que haurien de romandre inalterats i mai pertorbats per l'acció d'una mecanització irracional a fi de voltejar innecessàriament un sòl que l'únic resultat que pot obtenir és la d'aconseguir un bloqueig total de la seva activitat microbiana -i com a conseqüència restar-li la vida-.

Quan un té l'oportunitat d'escoltar de tu a tu en Gérard Ducerf no pot restar indiferent al seu missatge. Encara avui, passades unes setmanes, les seves paraules i reflexions ressonen dins nostre. Aquell dia les pàgines -de la nostra llibreta d'apunts- giraven full sobre full mentre el bolígraf tenyia ràpidament de blau el paper. Aquesta tarda ens ha vingut de gust rellegir-les, estirar un petit fil d'alguna d'elles i compartir-les amb vosaltres. Gérard és una persona que s'estima la vida amb lletres majúscules. N'observa els detalls i ens els explica amb una simplicitat que ens emociona. La terra ens parla en silenci i ell té la capacitat de donar-li veu. Aquella que a nosaltres tan ens costa d'escoltar i parar atenció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada