Roda el món i torna al born

A la vida diuen que tot torna. Qui no té a prop un amic hipster que presumeix dia si dia també del seu darrer modelet vintage? Qui de tots nosaltres no ha anat a veure algun dels darrers episodis de la ja mítica saga Star Wars? Qui no frisa per tornar a reviure les aventures de l'intrèpid aventurer Indiana Jones encarnat en l'actor Harrison Ford? També en l'àmbit de les noves tecnologies trobem casos que intenten recuperar antics models d'èxit. Nokia, per exemple, quan en el darrer MWC va presentar l'actualització d'un dels seus vells terminals -3310- adaptant-lo a les característiques dels mòbils d'avui, però, a la vegada, conservant aquella imatge de quinze anys enrere. Avui vivim quelcom similar en el món del vi. Molts intenten buscar allò que potser les noves tecnologies els han fet oblidar. Qui sap si, en certa manera, per tal de recuperar les antigues maneres d'elaborar vins i escumosos. O potser, simplement, per realçar l'expressió d'una vinífera en un paisatge concret allunyada de matisos que no li són propis. Sigui pel motiu que sigui... "roda el món i torna al Born".

Dani Lopez davant una reproducció d'una àmfora trobada al jaciment

Quan mai haguessin tingut que sortir dels nostres cellers, les àmfores ceràmiques, poc a poc, recuperen cert protagonisme en l'elaboració dels vins de casa nostra. Fa ben pocs dies, precisament, Microvi va celebrar una jornada on les àmfores van ser el fil conductor d'un relat que va començar al jaciment de Font de la Canya i va acabar amb un tast de vins elaborats per cellers penedesencs. Dani López, historiador i arqueòleg (ArqueoVitis), va ser l'encarregat narrar-nos part d'aquesta història i fer-nos veure com a partir de l'evolució de les àmfores podem entendre i explicar-nos bona part dels orígens del vi. 

Vista general de Font de la Canya (Avinyonet del Penedès)

Aquests elements ceràmics, que en els seus inicis a Font de la Canya eren models fenicis (S.VII a.C.), servien bàsicament pel transport d'aliments -entre els quals trobaríem el vi-. De formes acabades en punxa per facilitar la seva col.locació en el vaixells que les transportaven fins a les nostres costes mediterrànies i que permetien, a la descarrega, clavar-les a la sorra de les platges per mantenir-les en posició vertical. Àmfores que duien amb elles morters amb l'intenció de piconar algunes espècies per tal de fer més suggestiva la beguda. Fenicis, Ibers, Romans,... tots ells han utilitzat les àmfores com a utensilis per transportar i emmagatzemar els seus productes. Amb el pas dels segles, totes aquestes cultures han anat transformant segons les seves necessitats aquests elements ceràmics.

Un dels moments del tast de vins on hi són presents els elaboradors
Compartim caminada pel jaciment amb Carles Llarg. Amb ell parlem de les característiques de les coccions oxidatives i reductives. Coccions que presentaven algunes de les àmfores originals mostrades per en Dani. També del pa negre detall que observem en el perfil dels objectes que han patit un procés producció ràpid i poc precís. Però, a la vegada, també de la professionalitat d'aquells fenicis alhora de treballar el fang pel poc gruix i, al mateix temps, resistència que mostraven les peces. La mirada del Carles és profunda i analítica. Sabia en tot allò que té a veure amb el fang. Comparteix amb tots els presents l'importància del contingut d'òxids metàl.lics de les àmfores. Com aquesta presència de càrrega negativa pot influir en el moviment del vi en el seu interior -sabent que els vins blancs predomina una càrrega positiva i que en els vins negres, pel contingut de tanins, hi predomina una càrrega negativa-. 

Les explicacions del Carles ens condueixen, poc a poc, a l'inici del tast. Quatre vins de quatre elaboradors diferents on l'àmfora ha compartit amb tots ells el pas del temps.
  • Josep Queralt i Carles Llarg - 2015. Aquests dos grans amics han aportat el bo i millor de cadascú per elaborar aquest macabeu. Lleugera maceració amb pells abans del premsat. Un pas de vuit mesos per àmfora. Notes de fruita (meló). Té un pas per boca pla, de poca acidesa, cert volum i untuositat i amb un punt final cítric.
  • Loxarel - A pèl 2016. Ancestral de xarel.lo. El que inicia fermentació en contacte amb les pells a l'àmfora i abans que acabi aquesta s'embotella segons el que marca aquest sistema d'elaboració de vins escumosos. Notes de pera, lleugers aromes de fruits secs i aromàtiques. El carbònic és molt suau i plenament integrat. La persistència és llarga en boca.
  • Pares Baltà - Amphora roja 2016. El most de xarel.lo fermenta en àmfora (sense pells) ajudat per un peu de cuba. Un procés que la Marta ens explica com pot allargar-se fins als dos mesos. Vi que es mostra elegant i delicat. Fruita blanca acompanyada de notes terroses. Molt rodó en boca.
  • Ton Rimbau - Porcellànic OrangeBi 2012. Xarel.lo que després d'un lleuger premsat macera dos dies amb les seves pells. Fermenten en àmfora i s'arrodoneixen en barriques de roure durant trenta mesos. El vi presenta una quantitat de sediment important i que cal tenir en compte alhora de servir-lo. Notes de flors aromàtiques, de poma al forn, també vegetals (espàrrec). Complex en boca. Presència de l'amarg a final de boca.
Els quatre vins tastats
Les àmfores tornen per quedar-se. No només per emmagatzemar el vi sinó que també per oxigenar-lo a través de la porositat de la ceràmica, per allargar el contacte físic amb la mare terra, per aconseguir una cremositat i untuositat en boca,... i tantes altres coses que avui se'ns escapen i que, poc a poc, de ben segur els elaboradors de casa nostra ens aniran mostrant.                       

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada