vinea caelum

Diuen que per allà S.XII (1164), al peu de la serra del Montsant, un pastor va veure com uns àngels ascendien per una escala fins al regne de Déu. Que ho va explicar a uns monjos provençals recent arribats que seguien ordres d'un tal Alfons I, el cast. Creients dels misteris de Crist i d'aquells fets del tot tan singulars van decidir establir allà el seu assentament, la cartoixa de Scala Dei. La història explica que, amb el pas dels anys, el monestir va viure una forta expansió i va fer-se amb bona part dels dominis més pròxims al monestir. Aquells monjos cartoixans van definir sense pretendre-ho el que avui coneixem en termes vitivinícoles com el Priorat històric.

El Montsant just al davant de la vinya de Sant Antoni.
La Cartoixa poc a poc recupera part del seu esplendor.
Avui, molts de nosaltres seguim arribant al Priorat tal i com ho van fer aquells monjos cartoixans fa uns segles enrere. Absorts recorrem les sinuoses carreteres que poc a poc deixen entre veure un paisatge on la vinya guanya terreny a les abandonades feixes d'avellaners. Una terra que resisteix al pas del temps. Protegida per la serra del Montsant a guarda i ens espera.
Contemplativa ens veu arribar. Dani Jiménez, enòleg dels cellers Scala Dei i mà dreta de Ricard Rofes, ens dona la benvinguda

La calma i tranquilitat dels carrers de Scala Dei.
Fetes les corresponents presentacions, en Dani ens invita a fer camí direcció a Sant Antoni de Montalt. Un lloc únic per entendre la singularitat del Priorat. Avui, poc queda d'aquell assentament que en el seu dia es va construir previ l'arribada dels cartoixans. La llegenda explica com els monjos van foragitar poc a poc la població de Sant Antoni. La mateixa que amb el seu brogit constant pertorbava la calma i espiritualitat del monestir. Les vistes privilegiades a 600 metres - per sobre el nivell del mar - ens deixen bocabadats i la vinya, just al nostre darrera, queda per uns minuts en segon terme. Amb un mar de núvols al davant un podria pensar que es troba just davant les portes del cel. Qui sap si aquelles que un dia va veure aquell pastor.  

Des de Sant Antoni un podria arribar a pensar de passejar per sobre l'intensa boira.
Sant Antoni quedarà per sempre més en el nostre record. Amb el pas dels minuts l'espessa boira sembla trencar-se i deix entreveure part del paisatge vitivinícola de la comarca. Envoltats de garnatxes velles, en Dani ens explica com tenen cura de les vinyes. Ceps plantats sobre terres d'argila groga. Val a dir que aquest és un tret diferencial pels cellers de Scala Dei respecte de la resta i es que bona part dels seus vins provenen de finques on hi ha una absència d'elements pissarrosos en el sòl. Una característica que es fa notar al llarg del tast dels seus vins. Pel que fa a aspectes relacionats amb la sanitat vegetal, en Dani destaca l'important presència que hi ha a la zona de lobesia botrana, una de les principals plagues de la vinya, i com han de fer-hi front campanya rere campanya. De camí al celler no puc deixar de pensar una i altra vegada en el petit tresor que seria poder pujar cada dia per treballar aquella petita parcel.la de Garnatxa - una de les 42 vinyes que treballen els cellers - i tenir davant meu una de les millors vistes del Priorat.

Els sòls de Scala Dei embotellats.
Una petita part del celler just davant la recepció de verema.
Al celler, en Ricard, des de fa uns anys, ha recuperat la manera en que s'elaboraven els vins a Scala Dei a la dècada dels setanta. Elaboracions que passaven per incorporar la rapa en el procés, fermentacions que es realitzaven en dipòsits de ciment i un envelliment dels vins que evitava la presència excessiva de fusta. Alhora, en Dani ens mostra el treball que s'està realitzant amb àmfores i ens explica detalladament el tipus de vi que en resulta. I, per sinó fos poc, ens invita a tastar les vinificacions de Mas Antoni reposat per una banda en fudres i per l'altra en ciment. En el primer cas, la copa presenta complexitat de matisos i un major volum en boca. En el segon cas, el vi és vertical, lleuger i més pla de matisos. Una simple qüestió de gustos, però experiències que val molt la pena poder-les gaudir quan se'n té l'oportunitat.

Sala de criança.
Alguns dels dipòsits de ciment que utilitza en Ricard per les seves vinificacions.
Les converses flueixen i ens porten al tast. Prior Scala Dei 2014 - amb base Garnatxa i presència de Carinyena, Cabernet i Syrah - representa a la perfecció les característiques dels vins de la zona. Elegant en boca. Cartoixa Scala Dei 2013 - de Garnatxa i Carinyena - mostra una corpulència considerable. Carnositat i acidesa justa. Una delícia que a tots els presents va agradar d'allò més. Sant Antoni 2013 - monovarietal de Garnatxa - el seu caràcter lleuger sembla que vulgui retornar a la parcel.la d'on prové a 600 metres d'altitud. Aromes subtils de fruits vermells, magrana i tocs especiats. Delicadesa. Representa el nou perfil de vins al Priorat. Tots aquells qui el tastin els enamorarà segur. La singularitat d'aquesta terra passa sense cap mena de dubte pel tast dels vins de Scala Dei.

En Dani. A les seves mans la primera botella dels cellers Scala Dei (1974).

Moment del tast. Seguint les explicacions d'en Dani.
La diversitat i complexitat de les parcel.les dels cellers Scala Dei - unes 70 hectàrees repartides per més de 40 parcel.les - no ha estat cap obstacle per en Ricard alhora de recuperar aquelles antigues maneres d'elaborar el vi. Un treball que ens té absolutament perplexos. Estem segurs que la mateixa obstinació que la d'aquells monjos per plantar i cultivar ceps de Garnatxa avui la té en Ricard per fer de cadascun dels seus vins porta d'accés al cel.
 
Moment del tast. Destapant botelles.

Alguns concentrats, d'altres atents, d'altres pensatius... (foto d'Anna Artis)
La visita acaba entre amics... amb l'estimat Jesus Viñuales. Parlant d'aquí i d'allà, de paisatges, de propòsits, de família, de vida,... i és que el vi sense tot això seria ben poca cosa, no creieu?    

Tot comença i tot acaba...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada