Crea Tast Penedès

Fa ben pocs dies vam tenir l'oportunitat d'assistir a Crea Tast Penedès (Drassanes Barcelona). Saló que aglutinava uns 35 cellers penedesencs i un total d'unes 150 referències entre vins tranquils i escumosos. Sense temps per gaudir amb la calma necessària de tot el que s'hi donava, vam assistir a un tast organitzat per la mateixa DO amb l'objectiu de presentar alguns dels productes més especials i anyades singulars de cellers presents al saló. Una manera de mostrar la diversitat d'una de les principals zones vitivinícoles del nostre país.

El sommelier Xavier Barba va ser l'encarregat de conduir el tast... I aquí va un petit resum de tot allò que s'hi va presentar.

Xavier Barba dirigint el tast de vins

Nadal X Vermell 2016. De color daurat, lleuger en boca i notes marcades de fruites blanques i llevat. Un vi de copes i tota una oportunitat fàcil d'atansar-se a la singularitat del xarel.lo vermell. Deixeu-nos ser freaks, però, en color, hi trobem a faltar les tonalitats més rosadetes de la pell de xarel.lo vermell.

Mas Rodó Montonega 2016. Monovarietal del fenotip de parellada. Aromàticament parlant poc complexa. En el seu pas per boca es mostra salí (quicos). D'incisiva acidesa. Directe i lleuger. Un vi referent de les parellades d'alçada del Penedès.

Albet i Noya Marina Rión 2015. Clars records dels rieslings trocken de la zona del Mosel. Notes de fruites d'ós i almívars. Acidesa viva, però no excessivament marcada. Certa greixositat. Una petita de la recerca varietal d'aquest celler pioner en viticultura ecològica.

Castellroig Terroja 2010 màgnum. Aromes de vegetals i d'avellana torrada. En boca cítric i cremós. Notes d'evolució (escabetx). Xarel.los provinents de la vall del Bitlles. Vins de terrer que expliquen d'allà on venen i que mostren, a la vegada, les característiques de la varietat reina del Penedès

Eudald Massana Avi Ton 2015. Xarel.lo de la zona d'Ordal i de vinya vella. D'intensitat més aviat baixa en nas. Flors i lleugers aromes de fruites madures. Lleuger i, a la vegada, ampli en boca. Poc a poc, quan el nostre paladar se'l va fent seu va guanya en complexitat

Augustus Garnatxa 2013. Microvinificació. Presenta una intensitat i complexitat aromàtica que enamora en nas. Un caramel de fruites vermelles. Explosió de cireres. Sedós en boca. Acaricia cadascun dels racons del nostre paladar. Un dels grans del tast.  

Bolet Fredolic 2015. El Bad Boy de la tarda. Es manifesta feréstec en nas. Sensacions terroses i secants en boca. Un cabernet amb el que no hi tenim bona sintonia. Avui no és el seu dia.

Sumarroca Bòria 2012. Tímid i subtil en nas. Lleugeres notes de fruites amb fons especiat i de criança. Elegant i de tanins suaus. Un negre de syrah, cabernet i merlot per vestir les millors taules de festa.

Juvé & Camps Iohannes 2009. La sorpresa del tast. Elaboració ortodoxa. Quan el cabernet i merlot s'uneixen per donar el millor. En nas prunes i especiat. Madur i untuós en boca. Intens i fragant. Una delícia que convenç a tots els que allà ens trobem.

Can Feixes Selecció 2006 màgnum. D'entrada poc despert. Soprent la seva joventut. No manifesta notes d'envelliment. Es manté jove i amb bona acidesa. Un vi que amb els anys s'ha convertit en un negre de referència a la DO Penedès.


AT Roca L'Esparter 2013. Escumós que pertany a la recent creada denominació Clàssic Penedès. Macabeu de trenta mesos de criança. De bombolla cremosa i fruites blanques. Harmònic. Presenta un equilibri com pocs escumosos. El nom d'Agustí Torelló anirà sempre lligat als més grans escumosos.

Viladellops Ancestral 2014. Escumós elaborat segons el mètode ancestral de xarel.lo vermell. Notes d'evolució. Un punt licorós. Bombolla esclatant. Una mostra (no comercial) dels primers passos de Marcelo Desvalls en el món dels ancestrals.

Ca n'Estella Clot dels Oms 2015. Vi dolç de merlot. Elaborat en fred per simular els vins de gel. Fruites vermelles delicades. Dolç sí, però sense ser empalagós. La lleugeresa acidesa el manté fresc. Una petita gominola líquida.

No hi ha res com una taula ben plena de vins

L'actual proposta de zonificació que ha presentat la DO Penedès basada en la diferent tipologia de sòls i microclimes no posa en dubte la singular regió penedesenca i l'enorme potencial d'aquesta. Ara bé, no podem confondre aquest potencial amb la capacitat de poder fer qualsevol tipus de vi i destacar les grans qualitats de cada varietat. El Penedès és molt gran, cert... però això no dona sentit a justificar que podem cultivar totes les varietats i tampoc fer-hi qualsevol tipus d'elaboració.

Les zones vitivinícoles més prestigioses i reconegudes internacionalment se'ls reconeix a cadascuna d'elles per una característica: el Mosel pels seus rieslings i les seves elaboracions a partir de raïm amb presència de botritis, el Medoc pels seus cupatges de cabernets i merlots, la Côte de Nuits pels seus delicats pinot noir... i així podríem seguir zona a zona i varietat a varietat.  

Massa sovint marxem d'aquestes trobades amb l'idea de que fem de tot i, a la vegada, de que tot ho fem bé. De ben segur ens cal una aposta clara i ferma. Un missatge que comuniqui el que fem i a on volem anar. Que convenci el consumidor de que emprenem un camí per apropar-nos a les regions vitivinícoles de més prestigi. Posem el comptador a zero?

Panoràmica de l'entrada de Crea Tast Penedès

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada