de vacances amb ... Jaume Aguadé (3)

Coincidim contades ocasions amb ell. En Jaume Aguadé és una persona discreta, amable, modesta, que ben poc es deixa veure entre aquells esdeveniments multitudinaris. Malgrat això, savi del vi català com pocs, escriu periòdicament en el seu blog Vins de Catalunya a través del qual transmet una de les seves grans passions. Quan la vida ho permet, en aquells moments de retrobament és un plaer aturar-se i conversar amb ell. Escoltar les seves consideracions. Guardar com un petit tresor les seves paraules. Avui ens invita a apropar-nos a l'Empordà on ell hi troba la pau per gaudir de tot allò que més li agrada.

Aquest any has passat les vacances a ...
A l'Empordà, com cada any.
Hi tenim una casa, o sigui que l'elecció és clara. A més, m'hi trobo realment molt bé.

en Jaume, a l'Empordà, inmers en una lectura i una copa de vi

Algun vi de la terra ...
Acabo de començar i aquest any estic anant poc a poc... Igual que la canalla,  sovint em fan més il·lusió els que encara no he tastat, però tinc ara al rebost: Racons de Mas Pòlit, el lledoner roig d'Olivardots, l'últim Ex-Ex, que és un vi natural...

Una lectura ...
He començat les vacances amb el darrer Barnes "The Noise of Time", que m'ha decebut força. Tinc a la llista Ishiguro, Waugh i Fowles. Espero que la cosa millorarà.

Un disc ...
Estic escoltant repetidament els primers discos de Leonard Cohen i també country de Texas com Guy Clark o Lylet Lovett.

Un plat ...
Aprofito les vacances per menjar gairebé sempre a casa. Molta brasa (peixos, carns), moltes amanides, molta fruita. Però l’altre dia vam fer una excepció i vam sopar (molt i molt bé) a l'Emporion de Castelló d'Empúries.

Que li diries a una persona quan t'etiqueta de winelover?
Diria: sí, es clar que sí!

Per tu l'enoturisme és?
Ai! Enoturisme em sona a turisme, que és una activitat profundament tòxica i depredadora... Em produeix malestar.

Vius de la mateixa manera i intensitat les passions de la fotografia i el vi?
Són coses molt diferents, que ocupen llocs diversos al meu cap. Però potser sí que la intensitat és similar.

El teu blog (de vi) per tu és ...
Moltes coses. Un exercici constant i continuat d'escriptura (sóc "de ciències" però sempre m'hauria agradar escriure). Un incentiu a voler conèixer més coses de l'univers vitivinícola català, i a viure-les més intensament. Una oportunitat per ser mínimament útil a la promoció dels nostres vins.

Que trobes en falta en els blogs de vins de casa nostra i que en destacaries favorablement ...
Aquesta és massa difícil. La deixo per a l'examen de setembre.

De tots els personatges del món del vi que has conegut ...
Quines mans recordes?
Diverses mans de les que en prodríem dir "rústiques", mans que han estat tota la vida en contacte amb la terra i amb els ceps. Tinc alguns noms al cap, però no els diré.
 

Quina mirada?
Per exemple, dues mirades de saviesa, però de dos estils ben diferents: en Josep Lluís Pérez i en Bonfill Arché.
 

Quina veu?
M'agraden les veus com la d'en Ton Mata, veus suaus que transmeten, al mateix temps, humilitat i coneixement.

Sabem que cada vi té el seu moment i que tot moment té el seu vi. Per això, proposa'ns un vi per cadascun d'aquest moments:
En un moment de tristesa (la pèrdua d'una persona estimada)
Cap. En contra del que diu la saviesa popular, per a mi el vi i la tristesa no són compatibles.
 

En un moment d'excitació (després de fer l'amor)
Fa de mal dir. Depèn de tantes coses! Per exemple, una garnatxa jove i perfumada.
 

En un moment de solitud  
En aquests moments és quan m'agrada destapar alguna ampolla "estranya". D'aquelles que no pots saber com "sortirà".
                                                                                                               
En un moment de felicitat (compartit amb la teva família)
En aquests moments, el vi ha d'acompanyar, sense ser protagonista. Un espumós o, segons l'ocasió, alguna cosa dolça i embriagadora, com un Riesling ben madur, un Tokai...

Quin és el vi que encara no has tastat i voldries fer-ho ...
La llista és llarga. Si els diners no fossin un obstacle... coses com la Faraona, la Tâche, la Turque.... Com diu aquell anunci: "no tenim somnis barats"! Tocant més de peus a terra, penso que m'agradaria fer una bona coneixença dels vins d'Àustria.
 

El teu proper destí ...
Viatjo poquíssim per motius de turisme i no tinc res previst. M'agradaria fer una escapada a Galícia (quan hi penso se'm fa la boca aigua!) El proper viatge (de feina) serà a Tunísia (que no és pas un destí enoturístic, si bé sí que s'hi fa vi).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada