de vacances amb ... Àngel Garcia (2)

L'Àngel ha estat fins avui una persona gens coneguda per a nosaltres. No obstant si que erem habituals lectors dels seus articles al digital Vadevi.cat. Recentment, a través del curs l'Esperit del Vi, en el marc dels Juliols de la UB, vam tenir l'oportunitat d'acostar-nos a ell i descobrir un gran comunicador, coneixedor de la cultura del vi i els seus derivats, amb sentit de l'humor, proper, honest, senzill i allunyat del ressó de tot allò que es mou a les xarxes socials. Amb ell i la seva esposa viatgem fins a Occitània, el lloc on han decidit passar-hi les seves vacances.



Aquest any has passat les vacances a ...  
Gaillac. Un lloc de pau on descansar i sentir l’univers.
l'Àngel amb la seva esposa després de preparar un arròs pels propietaris de l'allotjament on van passar les vacances
Un vi de la terra ...
fan un vi escumós amb el mètode ancestral (ells en diuen “mètode gallacoise”) amb raïm Mauzac que en general són molt frescos, fins de bombolla i sense més pretensió que agradar.

Una lectura que t'ha acompanyat en el viatge ... 
les etiquetes dels vins i les cartes dels modestos restaurants de la zona.

Un disc ...   
cap ni un.

Un plat ... 
un plat preparat amb 12 varietats de tomàquet amanits de les més de 50 que conreen una parella de pagesos. L’encant de la senzillesa i el bon producte!

Que li diries a una persona quan t’etiqueta de winelover?
Que el català és prou ric com per no haver de fer servir aquests anglicismes que ens roben el llenguatge amb el consentiment de qui els fa servir. Que em diguin amant del vi sí que m’agrada.

Catalunya ha abandonat la tradició del destil·lat?
L’ha anat perdent però encara no ha desaparegut. Hi ha pocs destil·ladors experimentats a Catalunya, i el mercat és molt reduït. Però alguns el mantenim viu i en fem difusió en forma de consum moderat i reposat.

Vivim tots massa capficats amb el concepte maridatge? 
Penso que la majoria de consumidors són prou llestos per no caure en aquest parany, però hi ha professionals i “milhomes” que ens castiguen amb doctrines i contra-doctrines. Alguns han aconseguir arribar a l’absurd!

Com veus l’auge de blogs de vins (a Catalunya)... Ets seguidor d’algun?
No segueixo les xarxes socials de cap mena, però conec força gent que té blogs. A alguns els considero entesos en vins (encara que no s’hi dediquin professionalment), altres que necessiten apujar la seva autoestima per aquest mitjà, i altres que honestament fan el que poden. Els primers i els darrers mereixen el meu respecte.

L’enoturisme ha de... 
oferir experiències i vivències que abastin elements paisatgístics, culturals, tradicionals, enològics i que facin sentir el visitant protagonista i no tant sols espectador. I evidentment ha de ser molt més que només visitar uns cellers i tastar uns vins. 

De tots els personatges del món del vi que has conegut ...
Quines mans recordes?
Les d’un viticultor i pagès de quan jo tenia 15 anys, que em duia a la vinya amb carro i matxo. 

Quina mirada?
La de l’Octavi Aymamí, un gran i vell viticultor, i una gran persona que destil·la bondat i senzillesa. Durant molts anys va cultivar la seva vinya “L’ermita” de Gratallops, fins que la va vendre a l’Alvaro Palacios. 

Quina veu?
En recordo moltes que m’han ensenyat la seva visió de la vinya i del vi, i amb les quals he format el meu propi criteri.

Sabem que cada vi té el seu moment i que tot moment té el seu vi. Va proposa'ns un vi per ...
En un moment de tristesa (la pèrdua d’una persona estimada)
Un vi ranci i dolç del celler de Muller, que fortifica el cos i l’esperit en moments de meditació o recolliment.

En un moment d’excitació (després de fer l’amor)
El cava Terrers del celler Recaredo.

En un moment de solitud
Algun Porto Tawny de 10 anys.

En un moment de felicitat (compartit amb la teva família)
Un champagne “Quatuor” del celler Drapier.

Quin és el vi que encara no has tastat i voldries fer-ho... 
N’hi ha tants!
     
      Finalment, el teu proper destí ... 
      El Bierzo  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada