Penedès 1998

Ens queda a prop aquell 1998. A nivell personal, conservem el record d'un final d'etapa d'estudis universitaris. Els dies transcorrien entre classes, apunts i llibres. Les nits consumint la festa d'una etapa que poc a poc arribava a la seva fi. El poble (La Ràpita) es preparava per celebrar el 25è aniversari de la seva Festa del Most. A la vegada que es mobilitzava per reclamar el desdoblament de la N340 al seu pas pel municipi. Aquests són només alguns dels petits records personals que li venen a uns al cap per parlar d'aquella anyada tan i tan singular.

noticia referent a l'aniversari de la festa del most de la Ràpita (font:3 de vuit)

Mentre la crítica cinematogràfica es desfeia en elogis parlant de "Shakespeare in love" i les sales de cinema s'omplien a vesar per veure les brillants pel.licules bèl.liques "Saving private Ryan" i "Thin red line". Mentre el fenomen social de les "Spice Girls" ho empastifava tot. Mentre sonava dia sí dia també "Save tonight" (Eagle Eye Cherry), "Everybody" (Bake Street Boys) o "Torn" (Natalie Imbruglia). Mentre altres trempavem amb el nou punk festiu dels Offspring, el pop elèctric dels Garbage, els himnes de The Verve o la veu de la Alanis Morissette. Mentre als cotxes viviem l'amor i ens desfèiem amb les notes de "I don't want to miss thing" dels Aerosmith. El Penedès esperava, sense saber-ho, una de les anyades de major qualitat d'aquests darrers anys. Eren aquells anys on el raïm negre estava en alça i alguns cellers incentivaven les noves plantacions d'aquestes varietats.

Mentre aquí els nostres cinemes van viure un dels majors èxits de taquilla amb "Torrente, el brazo tonto de la ley". Les playlist de les nostres nits de festa s'omplien de música de Los Planetas i ens emocionavem cridant les lletres de Extremoduro. Mentre a casa nostra els Sopa de Cabra cantaven un dels seus principals èxits, "El far del sud". Al Penedès hi tenia lloc un profund debat al respecte de la necessitat de la creació d'una nova denominació d'origen. La DO Catalunya.  
 
valoracions de la nova DO Catalunya (font: el 3 de vuit)

El 1998! un any que va estar malauradament marcat per la calamarsa. Una pedra que va fer acte de presència a la comarca en dues ocasions: un primer cop dins el mes de maig i un segon en ple mes d'agost a pocs dies d'iniciar-se la verema. Aquesta última va malmetre prop de 800 hectàrees i Font-Rubí en va ser una de les zones més afectades. No tot eren males notícies, fora del camp, el sector celebrava un augment en quan al nombre de visitants a les principals caves. És així com Codorniu aquell any va arribar als 140.000 visitants - un +1,3% respecte l'any anterior -. Als despatxos es signava un acord entre la patronal i els sindicats agrícoles per pagar les varietats negres un 5% més respecte l'anterior campanya (entre 12-12,9º). La cerca d'una major qualitat i un previsió de rendiments a la baixa van ser els principals motius d'aquest increment. 
 
noticia de la pedra caiguda a la comarca (font:el 3 de vuit)
quadre de preus acordats per la verema 1998
L'atzar i l'amistat van fer que arribes a les nostres mans un Caus Lubis 1998 (Can Ràfols dels Caus). Mostra d'una immensa generositat de Carlos Esteva i d'una enorme voluntat per compartir el seu art líquid. No és gaire difícil, avui, fer-se amb alguna botella més d'aquella anyada. Vinoteques i cellers són els guardians d'aquests petits tresors. I aquest va ser el nostre objectiu al llarg d'un parell de setmanes. El resultat? Un Reserva Real del celler Miguel Torres (Pacs del Penedès) i un Reserva Martí del celler Albet i Noya (Subirats). Els tres, uns grans elaboradors de vins negres penedesencs.

les 3 botelles protagonistes del tast

Reserva Martí Fenix 1998 - Albet i Noya. Cupatge ampli de Ull de Llebre, Syrah, Cabernet Sauvignon i Merlot.
"L'inici d'una revolució verda"
Inici penetrant. Reduït. El temps li ofereix notes de tabacs i cuirs. Molt marcats els torrats de la fusta. Persistent i astringent en boca.
 
Reserva Real 1998 - Miguel Torres. Cupatge de Cabernet Franc i Sauvignon i Merlot.
"Amb la voluntat de ser un referent"
Amb una part aromàtica molt fina i elegant es mostra complex. Notes d'envelliment molt arrodonides. Tocs de xocolata, cuirs, panses. Tanins amables. Presència de grans fustes. 

Caus Lubis 1998 - Can Ràfols dels Caus. Monovarietal de Merlot
"L'encanteri de l'evolució"
És lleuger i fresc. De poca capa. El més compromès amb el paisatge. Notes d'evolució licoroses. A la vegada, que es mostra d'allò més viu. Tanins arrodonits. Dels tres el que va agradar més a la taula.   

Començava aquest post amb Shakespeare i l'acabem amb ell també: Dubta que siguin foc les estrelles, dubta que el sol es mogui, dubta que la veritat sigui mentida, però no dubtis mai de que t'estimo. Un record a un any i uns vins que ens estimem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada