Vinyas d'Empremta i la recuperació d'un llegat

Navàs, i en general tot el Bages, és el pòsit més important de la viticultura catalana. De fet no fa tants anys que en aquesta zona s'hi cultivaven fins a 35.000 hectàrees de vinya (actualment, la DO Pla de Bages supera per poc les 400 hectàrees de vinya). Avui, encara són desenes de famílies que elaboren el seu propi vi a partir d'alguna de les feixes que de manera minuciosa cultiven els seus ceps. Les costes de Vilafresca en són una bona mostra. El seu perfil dibuixa petits costers. Cultivats com petites hortes. On s'hi troben aquelles barraques en les que el seu propietari hi acumula estris i materials de tot tipus (a vegades de forma excessiva). Boscos i marges que amaguen un dels patrimonis més importants de la viticultura a Catalunya.  

en Gerard Vinyas al centre focus de la conversa (foto d'Anna Artis)

caminant entre les sinuoses feixes de les costes de Vilafresca (foto d'Anna Artis)
La família Vinyas són els que ens han portat fins aquesta terra. La passada edició de la fira Microvi (d'Avinyonet del Penedès - Arbosar) vam tenir l'oportunitat de conèixer l'Isidre i el Gerard (del celler Vinyas d'Empremta). La seva història, la passió amb la que la transmetien i el seu vi (Rusc, elaborat amb la varietat Turbat) ens van emocionar. Les lesions de l'Isidre (entosudit esportista), l'estima a la terra del Gerard, l'atzar d'un matí de mountain bike van portar a aquest pare i el seu fill a la viticultura. Obstinació a recuperar un paisatge de vinya, a cavall de petits costers, entre barraques de pedra seca, al costat de tines excavades a la pedra (d'aproximadament 1,5m de diàmetre),... Trepitjar aquesta terra i viatjar a través del temps, segles enrere, per tal d'imaginar-nos la seva activitat vitivinícola ens posa la pell de gallina. 
  
en Gerard mostrant les singularitats del paisatge que ens rodeja

moment en que ens trobem amb l'Isidre just sobre les tines picades a la pedra (foto d'Anna Artis)
Totes les mans de la família Vinyas han treballat 5 anys incansablement, dia rere dia, totes les hores disponibles, a recuperar un patrimoni vitícola que avui en Gerard ens ensenya. Mentres el seu pare, just al marge de més avall, acaba de desbrossar tota una zona qui sap si per plantar-hi alguna de les antigues viníferes que recuperen (Malvasia Roja, Garcenc, Pansera, Bartrol, Parraleta, Fumat, Aramó, etc...). Des d'allà ens saluda i ens expliquen com treballen les seves 4 hectàrees de vinya (Atenció! Repartides en més de 40 feixes). Des del sistema de poda de les seves vinyes evitant les zones de dessecament que provoquen el talls i així facilitar la correcta circulació de saba. Des de l'aprofitament del sarment d'un vell cep centenari per injertar-hi una de les varietats recuperades. Des de la biodiversitat que conserven i enriqueixen a través de les capes herboses. I des de la sensibilitat que els hi desperta la biodinàmica - moment que en Gerard aprofita i ens ensenya alguns dels preparats que elabora i aplica a les seves terres.   

bona part de les quatre hectàrees van ser reempeltades per varietats autòctones
en Gerard servint les copes de Sucamulla a peu de vinya (foto d'Anna Artis)
El patrimoni d'aquella terra és tal que fins i tot en Gerard ens arriba a ensenyar un antic celler (d'una època desconeguda), un macabeu d'origen prefil.loxeric, un antic forn d'oli de ginebró i unes vinyes d'on els ceps neixen i viuen entre grans lloses de pedra (escadolles). Empremtes sobre el paisatge que recorden unes èpoques en les que l'home vivia i s'alimentava dels fruits que li donava la muntanya. Envoltats d'aquestes petjades tastem el Sucamulla 2014 (elaborat a partir del Macabeu prefil.loxèric i una petita part de Picapoll). Un vi fresc, equilibrat, certa opulència en boca, tocs salins i al final amargs. Una bona mostra del potencial d'aquesta terra i dels qui la treballen.
 
les senyals sobre la roca deixen entreveure del que es tractava. Un celler en tota regla! (foto d'Anna Artis)

en Gerard mostrant el que va ser un forn d'oli de ginebró
ceps que viuen entre les grans llosses de pedra (foto d'Anna Artis)
Ja a casa de la família Vinyas i del seu celler (d'allò més funcional) en Gerard ens parla de les seves vinificacions en àmfores (Bonadona Terrissers), dels peus de cuba que arrenca a la mateixa vinya i altres pràctiques enològiques. Qui l'escolta sap prou bé que es tracta d'una persona amb les idees clares. De ben segur caminarà per senders incerts, però que no tinc dubte que aconseguirà bona part dels objectius que es planteja. El seu convenciment també és el meu per pensar això. Al patí tastem el Corsai 2013 (monovarietal de Sumoll). Un vi que necessita encara un temps de repòs, però que ens entaula a una conversa que s'allarga fins l'hora del dinar.  

a casa i bodega de la família Vinyas (foto d'Anna Artis)
moments distesos entre copes de Corsai
Cito paraules de l'Isidre. Les mateixes que donen nom al seu blog. I que interpreten al peu de la lletra la feina que fan a les costes de Vilafresca. Veure i viure, observar i sentir. Ells són un exemple singular d'aquella viticultura heroica. D'aquells que tossudament no volen perdre les arrels d'una terra fèrtil. D'aquelles persones a les que us recomano visitar i escoltar. D'aquells vins que ens faran gaudir!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada