per un pa amb tomàquet

La recent publicació de la Guia de Vins de Catalunya ha tornat a posar de manifest el menysteniment que tenen alguns per la tasca dels bloguers. Malauradament no és un tema nou. Portem anys escoltant repetidament aquestes poques veus però insistents amb el mateix discurs amb arguments similars. Posant sempre en entredit la dignitat dels bloguers a canvi d'un pa amb tomàquet. O bé, demanant títols i màsters per tal d'elaborar una sincera descripció d'una experiència viscuda, d'un celler visitat, d'un tast gaudit fins al darrer glop... Sincerament, ja cansa! Signem i compartim el post d'en Jaume Aguadé. Les seves paraules ens han animat a sumar-nos-hi i no a callar com en tantes d'altres vegades hem fet.

imatge  obtinguda de la xarxa, thewinejerk.com

Contínuament demanem als joves que s'apropin al món del vi. Que siguin capaços de gaudir d'aquesta meravellosa beguda. Que sense cap tipus de por en parlin i expliquin tot allò que senten a través dels seus sentits. Que utilitzin llenguatges i formes d'expressar-se còmodes per acabar sumant joves i més joves al voltant d'una copa de vi. Ens cal més gent, molta més gent, que parli de vi i perquè no fer-ho a través d'un blog. Mentre sigui autèntic, sincer i transparent, qualsevol opinió sigui quin sigui el seu canal de difusió aporta. Cal criticar ofensivament aquells bloguers que no tenen un coneixement profund en la matèria, però que manifesten predisposició per aprendre i que parlen des d'un amor i una passió absoluta pel vi? Deixem que siguin els lectors en general qui jutgin el que fa cadascú individualment i que el temps ens posi a tots en el lloc que toca

L'article de la Guia de Vins de Catalunya arriba fins i tot a parlar d'una certa competència entre el professional de la comunicació del vi i el bloguer. Permeteu-nos un petit parèntesi. (la Verge Santíssima!). Us imagineu a un poeta, dels anomenats i reconeguts, parlant d'intrusisme quan un adolescent lletraferit regala versos a l'estimada o a qui els vulgui llegir? Intrusisme!

Al nostre bloguer de capçalera, sí! cal demanar per davant de tot: autenticitat, coherència i respecte. Autenticitat alhora d'escollir els temes que vol tractar en el seu blog i no deixar-se emportar per determinades corrents. Que sigui coneixedor de les seves limitacions. Coherència en el seu missatge. No adoptar postures que no vagin en consonància. I respecte cap a la feina dels altres. De fet, seria una trilogia no només vàlida per aficionats, també se la podrien aplicar aquells que són, o pretenen ser, professionals del ram.  

4 comentaris:

  1. Respostes
    1. Disculpa per haver-te per un copy en tota regla del teu títol del post, però volia que fos una mostra més de suport a les teves paraules.

      Una abraçada, Jaume

      Elimina
  2. Seguim el vostre blog fa temps amb molta atenció i, tanmateix, mai havíem fet cap comentari. Trenquem el silenci per donar-vos recolzament en aquesta opinió.
    Salutacions també des del Penedès ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies amics. Una forta abraçada de penedesencs a penedesencs

      Elimina