muy punk muy punk

El Penedès, com qualsevol altra regió vitivinícola, ha tingut els seus punkis. Persones que sense la necessitat de passejar-se amb cresta de dos pams, cadenes de ferro i pantalons estripats han elaborat vins que han trencat les regles d'un sistema ortodoxa i han demostrat (en les èpoques de major desprestigi del raïm negre penedesenc) com un vi elaborat a base de Merlot (i en menor quantitat Carinyena i Cabernet Sauvignon) aconsegueix ser el millor vi negre penedesenc i rebre, ni més ni menys que, 94 punts Parker en la seva primera anyada, 1999. Amb el permís de l'Irene i Laurent, Alemany Corrió i el seu fill Sot Lefriec han estat molt punkis!
Irene Alemany copa en mà

Avui, ens és molt senzill a tots plegats parlar de cellers que realitzen veremes en verd, que segueixen el període lunar (al llarg del procés de vinificació) o que, fins i tot, les fermentacions dels seus vins són realitzades per llevats indígenes. Però, vint anys enrere, l'immensa majoria de cellers del Penedès hi existia una predominant de bata blanca. Enòlegs que menystenien les vinyes d'on naixia els seus vins i escumosos. Aquesta va ser la motivació principal que va moure l'Irene Alemany, a meitats dels 90, a marxar de Catalunya per aprendre dels nostres veïns francesos. A la Bourgogne va ser on va entendre l'importància de conceptes tan elementals com el terroir. Entre petites estades en vignerons va aprendre a estimar la vinya com ningú li va ensenyar aquí. A estudiar com tenir cura i preservar l'acidesa de la verema (característica fonamental que han de tenir els vins destinats a llargues criances). Els records, encara avui, són molt vius per ella. Tant que, en el moment que ens ho explica, els seus ulls brillen i fa una petita aturada per rempredre la visita. Aquells van ser anys viscuts intensament. Redescobrir la viticultura que l'apassionava. Trobar l'amor de la seva vida, Laurent Corrió. I emprendre el repte que un dia li va proposar el seu pare: fer un vi de la vinya dels Ànecs de Lavern.

Mas cort i les vinyes de Xarel.lo de Cargol Treu Vi

Elaborar els seus vins en el que va ser el local d'una vella impremta vilafranquina (rodejada de grans bodegues penedesenques) va portar a identificar el seu treball com a vi de garatge. Precisament en aquests espais on (alguns) hi acumulem piles de velles d'andròmines (els garatges) és d'on han començat grans aventures d'èxit a la vida: Steve Jobs o, el mateix, Robert Parker quan editava, per uns quants amics, els seus primers fanzines que tractaven dels vins que anava tastant. Avui, l'Irene mostra amb cert orgull el seu celler. Parets que encara guarden algun record de les tintes d'èpoques passades. No obstant, l'activitat és una altra. Dipòsits d'inox (316*) de petit volum fets per les mateixes mans del seu pare. De diàmetre reduït i d'alçada considerable per tal d'evitar les oxidacions. Una petita sala de barriques. Alguna petita bomba per moure els vins. Un petit espai per l'emmagatzematge de botelles. Aproximadament, els 150 metres quadrats de planta no donen per gaire més. Però quan les idees són clares no cal gaire més per aconseguir vins de la talla de família Alemany Corrió.

*L'inox 316 és una de les qualitats més altes d'acer que tan sols s'utilitza per les aixetes (dels dipòsits). La majoria dels dipòsits són construïts amb qualitats més baixes d'inox, com és el 304.     

Irene explicant les característiques del celler

Tot i que som un grup nombrós (Vinificats, Gemma Morató, Astrid Goldstein, Racimo al Paladar i cia) no deixem escapar l'oportunitat, de bonament repartir-nos com podem en cotxes, per visitar la vinya de Carinyena i Xarel.lo (al peu de la carretera que porta a Olesa de Bonesvalls, Mas Cort Vell). Vinyes de setanta i vuitanta anys d'on hi neix el seu vi "cargol treu vi". Acompanyats del cant d'un grill, L'Irene ens explica alguns dels treballs que realitzen a la vinya: l'obsessió pel control del vigor de les plantes, la bona exposició del fullatge i aeració al mateix temps, l'importància de la crema de les restes de poda, de conèixer a fons els nostres sòls i, també, la cura de la fauna auxiliar com podrien ser els fitoseids. La tarda avança i decau, també, l'intensitat del sol d'aquest estiu tan calorós fet que permet dilatar la conversa i tractar altres temes que no són propis de la vinya. L'Irene és un persona amb un discurs clar i net. Molt crític també en molts aspectes de l'entorn vitivinícola penedesenc. Ella és una persona que coneix sobradament bé els problemes d'aquesta regió i no se n'amaga. Però, a la vegada, no renuncia a buscar-hi solucions i a donar un cop de mà a totes aquelles iniciatives honestes. L'estima que té per la comarca és molt gran.

les feixes de les vinyes velles de Xarel.lo que treballen els Alemany Corrió

De nou al celler, arriba el moment del tast que comença amb el Xarel.lo Principia Mathematica 2014. Vi amb el que l'Irene ens explica una anècdota en la que l'art i la música en són els protagonistes. On un professor de matemàtiques enamorat de la música (Àlex Torío) i un excèntric pintor (Evru) conflueixen en aquest vi per donar-nos petites notes d'aquí i d'allà, un pas directe fi i elegant i molta frescor. Segueix una copa de Cargol Treu Vi 2014. Un Xarel.lo que mostra característiques de les terres del Massís del Garraf, salinitat i petits tocs de mineralitat. Pas Curtei 2013, amb una base de Merlot (a més de Cabernet Sauvignon i Carinyena) hi sobre surt un caràcter com pocs al seu nivell de preu (uns 15 euros). A falta d'estar del tot assentat en botella hi destaca el seu volum en boca. Poc a poc van apareixen les primeres fruites que guanyaran protagonisme si el deixem reposar. Un vi que el 2016 és mostrarà impressionant! 

instant entre converses a la vinya

La generositat de l'Irene no té límits. Entra a la sala on hi reposen els seus vins i d'allà en surt amb un Sot Lefriec 2006 i un 2007. Un vi que el seu nom presenta arrels de les dues famílies (els Alemany i els Corrió). El terme Sot que recorda a l'avi de l'Irene quan li manava algunes feines i utilitzava aquest mot. I Lefriec cognom de l'àvia materna de Laurent que la família hi tenia especial estima. Amb la base Merlot, un cinquanta per cent del cupatge, és un vi que ens ha d'omplir de records. Notes diverses que cal beure de forma reposada. Vi que ens acompanya a fer un passat present. Tastem 2006 i 2007 i als dos els hi resta encara tota un vida per endavant. Es mostren tan vius com el Pas Curtei 2013. Sot Lefriec és un vi que cal deixar madurar i reposar als nostres petits cellers. La paciència es veurà recompensada. N'estem del tot segurs!

*2006: anyada marcada per les seves elevades temperatures. Un dels anys més calorosos i secs al Penedès.
*2007: anyada marcada per un hivern i primavera càlids i un estiu fresc. Precipitació anual més aviat escassa.           

els ceps vells de Xarel.lo


Ens emportem el record d'aquella tarda de divendres al costat de l'Irene i els seus vins. Records que ens agrada compartir amb vosaltres si tot plegat ajuda a fer un xic més gran l'amor que sentim per una terra. Llarga vida als punkis del vi!

L'Irene mostrant-nos alguns dels treballs a la vinya

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada