coses que passen quan la teva família està de vacances i tu no

Qui més qui menys dedica l'estiu a recuperar alguna d'aquelles lectures que han quedat aparcades al llarg de l'any. Malgrat que, aquests dies, les vacances encara no han arribat de la mateixa manera per a tots els de casa. És veritat que trobem petites estones per deixar-nos emportar per llibres, rellegir alguns blogs i submergir-nos entre reflexions varies.
  
Lectures com la de Eduard Puig Vayreda "La cultura del vi" (Ed. UOC), en la que parla de la història del vi i els llaços d'aquesta beguda amb les diferents civilitzacions (els seus mites i llegendes, tradicions, etc...). O, també, "El gusto del vino" de Émile Peynaud i Jaques Blouin (Ed. Mundi-Prensa). Un llibre imprescindible per posar ordre a les percepcions i emocions que rebem de cada copa de vi tastada. Lectures on hi busquem un enriquiment personal. El que, a llarg termini, ens ha de permetre gaudir de manera molt més amplia de tot allò que tastarem. També, de tots aquells paisatges que visitarem. La veritat és que ens queda tant i tant per conèixer.


Coneixement que cal sempre actualitzar. Portar-lo als nostres dies. Cercar, si cal, nous horitzons. Ja fa algunes setmanes varem llegir el llibre de José Luis Louzán "La revolución del vino" i, avui, rellegim. Des d'aquest blog en recomanem la seva lectura a tots aquells que busquin senzillament sinceritat i honestedat. En José Luis, de la mateixa manera que Joan Gómez Pallarès a "Vinos naturales en España", ens ensenya que en aquest petit món del vi, com en la mateixa vida, cal guiar-nos segons el que dicta el nostre cor. En definitiva, fer vins que expressin la personalitat d'aquell qui un dia va dedicar tots els esforços i treballs a cultivar una vinya. Ambdós llibres són un clar reflex del nous aires. Aires que bufen fort. Plens d'una major consciència social i respectuosos amb tot allò que ens envolta. Es tracta, simplement, de deixar el món un xic millor del que l'hem trobat. Es tracta, simplement, de beure i menjar un xic millor perquè ens haurem preocupat abans de saber de la persona que ens ho haurà posat a la taula. 

Ells amb els seus llibres i, també, a través dels seus respectius blogs (La Trastienda... i Devinis) remouen consciències. Blogs que llegim periòdicament. A l'igual que també el de Jaume Agudé (Vins de Catalunya) o el de Mariano Fisac (Mileurismo Gourmet). I, que avui, rellegim i cerquem els seus primers posts per aprendre, créixer i reflexionar com a blocaire. No coneixem cap autor d'un blog que no s'hagi preguntat, amb el pas dels anys, el sentit i l'utilitat de tot allò que escriu. A punt que malviatge compleixi els 5 anys de vida, mereix la pena dedicar-hi alguns moments a pensar-hi. Si així ens ajuda tot plegat a ser un xic millors (en aquest especial univers blocaire on sembla que, a vegades, tot hi valgui).

En definitiva, unes vacances que cal aprofitar i gaudir-ne amb la mateixa energia que ho fa l'avi Joan, als seus 90 i escaig anys. Una vida plena d'aprenentatge. Avui amb una mirada brillant. Qui de ben segur ompliria pàgines i pàgines de records ben vius que ens vindrien molt de gust llegir i que ens portarien a viure nous pensaments en aquest curt període vacacional. 

L'avi Joan és Rock'n'Roll! (Foto d'Anna Artis)

Tingueu tots/es molt bones i merescudes vacances!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada