Lagravera, referent de la biodinàmica a ponent

Dissabte 4 de juliol de 2015. Període lunar ascendent. Posterior a un pleniluni (dijous 2). Previ perigeu i node lunar (diumenge 5). Correspondència de capricorn amb aquari. Dia arrel. Una setmana que el nostre país es va veure atacat per una onada de calor com feia anys que no es recordava per aquestes dates. Temperatures que van arribar als 42ºC. En resum, un dia apte per gairebé tot, menys per visitar les vinyes d'un celler biodinàmic al vell mig de la plana de Lleida. Però les ganes de compartir un matí amb l'Ivà Gallego, enòleg de Lagravera, poden més que tots aquests condicionants externs.

hi han imatges que parlen per si soles. Aquesta explica molt del projecte Lagravera
tot el grup en el punt més elevat de la finca de Lagravera. És aquí on comença la visita (Foto de Anna Artís)

Malgrat tots factors adversos, intueixo que serà un matí ple de harmonia i felicitat. Avui, l'Ivà ens rep a nosaltres, però també a la seva família. Tots coneguts. Gent penedesenca. Vinguts per conèixer la feina d'un fill, d'un germà, d'un tiet, d'un net, d'un amic que ha estat reconeguda per l'entitat de control Demeter obtenint així el certificat d'agricultura biodinàmica. Lagravera és un celler jove, fundat per la família Arnó (Alfarràs), que amb l'entrada de l'Ivà (2011) experimenta una transformació important. Passa d'una viticultura intervencionista a una agricultura basada en el respecte i l'observació. El repte no és senzill. La vinya de Lagravera (12,5 hectàrees), en el terme municipal d'Algerri, limitant amb el riu Noguera Ribagorçana, es troba ocupant el lloc d'una antiga gravera (com molts ja haureu intuït). Una olla de 10 metres de profunditat (respectes els camps veïns de panís i fruiters). Una vinya que ho tenia gairebé tot (aigua i fertilitzants químics) ha passat a tenir-ho absolutament tot! A ser lliure. A no dependre del que pugui venir de fora sinó a trobar-ho tot en el seu entorn més immediat. En aquest sentit, l'ensinistrament de l'Ivà ha estat i és fonamental.

el Guiu amb el papa xafardejant la vinya de Lagravera

Els ceps de Garnatxa blanca i negra, Chenin, Sauvignon Blanc, Malbec, Monastrell i Marselan viuen sobre capa herbosa que inicialment va sembrar-se amb més 30 espècies i que, avui,  s'ha convertit en un protector essencial de l'escassa humitat d'aquelles terres. Ceps que van ser plantats sobre 110 de richter i que, avui, per mort de sequera, són replantats amb 1103 de Paulsen. Les condicions extremes de sequera i elevades temperatures determinen totes les actuacions que s'emprenen a la vinya. D'aquí que l'Ivà s'ajudi de la fitoteràpia. Per exemple, de l'infusió de camamilla per tal d'ajudar a les plantes en els moments de major estrés facilitant la circulació del torrent de saba (100 g substrat sec/ha o bé 1kg/ha substrat verd). A més de la Camamilla, Lagravera cultiva i utilitza altres espècies herbàcies en la seva gestió agrícola de la vinya com: la cua de cavall, mil enrama, milfulles, dent de lleó, valeriana, calèndula, ortiga i consolda. 

a la vinya, trepitjant i observant les diferents espècies herbàcies de la coberta

Res tindria sentit sense una especial cura de la fertilitat del sòl. L'Ivà sap prou bé que aquest és el seu cavall de batalla. On rau l'èxit de bona part de la seva gestió agronòmica. Un sòl que ha sofert un procés intervencionista tan important necessita recuperar la seva fertilitat i microbiologia. Així, any rere any, processa el seu propi compost a base de fems de vaca, ovella, gallinassa i cavall. On hi aplica els preparats biodinàmics a base de mil enrama, camamilla, ortiga, escorça de roure i dent de lleó. I on, en acabat, les interaccions astrals hi fan la resta.

l'Ivà damunt la pila de compost protegida amb palla


L'ús de l'herbologia és, també, present en els tractaments fitosanitaris que es realitzen a la vinya. La fitoteràpia acompanya i ajuda a reduir les dosis de les matèries actives químiques. D'aquesta manera les aplicacions de sofre i coure es redueixen d'una manera molt important. També, la Bentonita (argila) ajuda a reduir les aportacions de sofre en quan augmenta la fixació d'aquest antioïdi a la fulla (15kg sofre per 15 kg bentonita).

Mostrant els equips de tractament dissenyats per aplicar preparats biodinàmics
l'enoturisme té moments així de dolços. Una petita pausa per agafar noves forces (Foto d'Anna Artís)

Però, el treball de Lagravera no es cenyeix exclusivament al voltant de la biodinàmica. Aquest celler col.labora amb INCAVI per la recuperació de varietats tradicionals de la zona. També, amb la Universitat de la Rioja per la fixació d'aromes a través de les ceres que es troben a la pell del raïm (Pruina). I, finalment, Lagravera, també, està immers en l'elaboració d'un vi blanc i un vi negre provinent d'unes vinyes prefil.loxèriques (1889), La Pell. Varietals, algunes d'elles, encara per identificar. Les altres: Garnatxa, Mandó, Monastrell i Trobat. Uns vins dels que en sentirem molt a parlar.

la ceràmica poc a poc va agafant pes en les vinificacions de Lagravera

Les explicacions biodinàmiques de l'Ivà ens condueixen al tast. Tastem els Onra blanc 2012 i 2013 i l'Onra negre 2011. Agafem la Pell blanc i negre per tastar-los tranquilament a casa. Un vi com aquest mereix calma i atenció. Mereix ser compartit amb les persones estimades. Amb els comentaris de fons de l'Ivà em submergeixo en pensaments aliens a tot el que ens explica. Em ve al cap el privilegi que tenim en el nostre municipi (Santa Margarida i els Monjos) alhora de disposar de dos grans enòlegs com són: en Joan Rubió (una de les ànimes que van introduir la biodinàmica a Recaredo i que ha engegat camí en solitari) i l'Ivà Gallego (del que us hem parlat avui). Ells han estat i són persones de molta valentia. Persones que han anat més enllà. Que han trencat més d'un motlle per tal de recuperar l'expressió d'un paisatge dins la copa de vi. Persones que han estat marcades per noms propis com ara el de Pierre Masson

El camí fa temps que ha estat iniciat. Siguem valents!  

L'Ivà en un moment del tast molt distés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada