direcció al nord gastronòmic

L'escapada que vam fer fa unes setmanes per visitar la zona de Bakio-Guetaria (Txakolí) va tenir, també, un important pes gastronòmic. Els que seguiu habitualment aquest blog sabeu prou bé com ens apassiona el bon menjar. I, no podria ser d'altra manera, encara ens agrada més explicar-vos-ho. Cuines més o menys econòmiques, però on sempre un si sent com a casa. On hi trobem bons productes, estima a la beguda i grans dosis de honestedat. Restaurants per compartir amb persones estimades. 

La plaça major de Tudela


Quan el camí agafat pren direcció al nord intentem en la mesura del possible aturar-nos a Tudela. El camí deix enrere les vinyes del Penedès, els fruiters de Lleida i els camps de sembra de l'Aragó fins arribar a les terres d'horta i hivernacles navarresos. Hostal Remigio acostuma a ser sempre el restaurant escollit per fer-hi una aturada. En aquesta ocasió, les mans d'en Luis Salcedo (cuiner) van treballar la millor orella que hem tastat mai. Exquisida! S'hi serveix cuina de producte amb tocs avantguardistes i on la cullera hi té un lloc destacat. Els plats es presenten a taula amb alguns tocs de modernitat. La posada en escena és la d'un hostal de tota la vida i en el que la bodega està d'allò més ben cuidada. En aquest restaurant gaudireu com mai de la verdura. Paraula!

Al centre el plat d'orella de tocino que ens va captivar

Amb els records ben vius del tast de txakolí a Doniene Gorrondona arriben al poble de Meñaka (proper a Bakio). La herriko taberna regentada per Mikel Bengoa ha guanyat gran fama entre pelegrins a la bona taula. S'hi ofereix un tracte molt proper i acollidor. On, a la vegada, s'hi conserva l'esperit a taberna. El producte és excel.lent. En destacaria la seva carn a la llosa. La seva barra és un dels altres focus d'interès. Els apassionats als gintònics hi trobareu una bona selecció de les millors ginebres i tòniques.

Tastar els diferents suggeriments de salmó va ser d'allò més divertit

Acompanyats (virtualment) dels nostres amics del blog somni d'una nit de vins recorrem el barri vell de Donosti. La Guada i en Dani, en el seu dia, ens van recomanar una sèrie de punts gastronòmics per fer-hi una aturada. I com aquell que segueix el camí a través d'una mapa traçat vam saltar de tapa en tapa i de txakolí en txakolí fins que els nostres estómacs van dir prou.

La Rosa i en Guiu alimentant-se de tapes al mig dels carrers de Donosti


Els carrers de Donosti amaguen llocs tan gastronòmics com Casa Urola Jatetxea on hi vam fer la primera de les aturades i hi varem picar alguna de les tapes que recomanen a través de la seva pissarra. El cuiner Pablo Loureiro tracta el producte d'una manera sublim. Per aquells que vulgueu taula per menjar-hi còmodament us recomanem trucar-hi abans i fer la corresponent reserva. Però el nostre particular camí gastronòmic per Donosti no acaba aquí. Va tenir d'altres aturades. Altres moments d'allò més gustosos al nostre paladar. I d'allò més exquisits quan varem asseure'ns a una taula del Bar Zeruko. Joxean Calvo sap com sorprendre al qui passa pel seu bar. Aquest és un lloc de forts contrastos. Un lloc que respira a taberna. El seu terra mostra la quantitat de gent que el trepitja a diari i que es deix emportar per les creacions de Joxean. Invencions com la hoguera (bacallà acompanyat d'una ensalada liquada i d'una torrada amb ceba ofegada amb sucre sobre maionesa...) o el seu postre Bob-Limón (simulació d'ou ferrat allimonat i maracuyà, una pinzellada de maduixot,...) li han donat, any rere any, premis als millors pinxos i tapes. Joxean i els seus companys a Bar Zeruko anomenen les seves creacions com a "cuina en miniatura". Permeteu-nos que hi afegim "gran cuina en miniatura".

La creativitat marca de la casa de Bar Zeruko

Que aquest post i les quatre recomanacions que us fem serveixin per homenatjar la gent del nord, la cultura del bon menjar i la bona taula i el respecte absolut que tenen pel producte que produeix la seva terra. Bon profit!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada