Vertical de Xarel.lo Pairal

Vuit de la tarda. Restaurant Marejol (Vilanova i la Geltrú). Arrenca una vertical del que considero un dels millors Xarel.los que s'han fet a casa nostra, el Pairal de Can Ràfols dels Caus (de la vinya del Cirerer de 0,86 hectàrees i plantada l'any 1948). D'aquells vins que dignifiquen a una terra i que donen arguments de pes de la potencialitat de les varietats autòctones.

Les paraules d'en Ramon Francàs donen el tret de sortida al tast: "l'il.lusió desperta l'obstinació i solament la paciència l'acaba". Personalment, afegiria "El geni, vacil.la, tempteja, ... es cansa. La tenacitat triomfa i es fortifica amb la perseverança". Cites que omplen de valor el treball que ha dut a terme, al llarg de tant anys, en Carlos Esteva. La Rosa Aguado, gerent del celler, així ens ho explica: vins de repòs i llargues criances, plens de complexitat i matisos, interpretacions d'una paisatge, d'una vinya i d'una anyada.   



la serie completa de les diferents anyades tastades

Tastem les anyades de 2005 fins a la 2011, amb l'excepció de la 2007 (exclosa de la vertical per la poca quantitat de botelles existents, tan sols 3!).

Pairal 2011: Li resta encara un any llarg per sortir al mercat. Ho mostra la seva marcada acidesa. Es presenta com un vi intens en nas, tens i directe en boca. Fruites, sense ser madures. Lleugeres notes de fusta (de castanyer). Avui, ja molt ben integrades. Climatològicament parlant el 2011 va ser un any càlid, a la vegada que, plujós (700mm). Amb un període de maduració de la verema fresc i sec. 

Pairal 2010: Li resten un  parell de mesos per entrar al mercat. Guanya en potencial aromàtic. La dificultat de l'anyada li dona complexitat tant en nas com en boca. No obstant, es mostra lleuger a cada glop. Conserva certa acidesa calcaria. Notes d'albercoc, tocs de ginesta i subtils torrats. El 2010 va resultar ser l'any més fresc de la sèrie i, també, el més plujós (740mm). Lo qual va representar importants problemes de malalties al llarg de la campanya i que, finalment, tan sols fossin 800 botelles les que sortissin a mercat. Una anyada extrema!  

Pairal 2009: L'anyada que actualment està al mercat. En nas és una joia. Explosió de fruita madura, anisats, notes de mel. En boca, mostra la mineralitat de la roca del massís. Un vi que no presenta arestes, equilibrat i rodo. Una anyada de Pairal per recordar. El 2009 va ser un any ideal. Càlid i de pluviometria mitjana (500mm). Pluges ben caigudes i en els millors mesos, abril i juliol.

Pairal 2008: Presenta tocs de reduït a copa parada que amb el temps tendeixen a disminuir. Presenta algunes similituds amb l'anyada 2010. Apagat aromàticament. Mostra certes notes cítriques i d'aromàtiques. El 2008 es va comportar com un any molt fresc. Destaca un hivern i tardor càlides i una primavera i estiu molt fresques. El maig i juny van ser dos mesos molt plujosos.

Pairal 2006: La millor copa de la nit. Presenta l'elegància, la maduresa i la fortalesa dels grans vins. Elegant, en el seu equilibri i complexitat. Capaç de seduir-nos a la primera flairada, al primer glop. Madur, en les notes d'envelliment que mostra d'oxidació, hidrocarburs i torrats. Mostrant-se licorós en boca. Fort i jove, tret resultat de l'acidesa del massís del Garraf. Un vi que fa gran la Xarel.lo! El 2006 va ser una anyada molt càlida. La menys plujosa de la sèrie (350mm). Un any en que les plantes van patir per donar els seus fruits.

Pairal 2005: Al límit. Un vi que mostra l'evolució de la Xarel.lo. Notes de molta maduresa, pansa, hidrocarbur, caramel, ametlla amarga. On hi predominen els terciaris (de l'envelliment). Molt llarg en boca. Un vi que continua sorprenent-me la seva capacitat per conservar aquesta acidesa que els manté tan vius. Climatològicament, el 2005 va tenir un agost i setembre freds. En particular, el setembre va ser molt plujós. A grans trets va ser una anyada fresca i de poca pluviometria. Especialment, abans de la brotació del cep.

les sis copes de diferents anyades
Una tast que no sé si qualificar-lo d'històric. Però que sense cap mena de dubte va ser molt especial per a mi. Conèixer la terra, en el meu cas on vaig néixer, significa, també, conèixer els fruits que dona aquesta. A la vegada, com són capaços aquests mateixos fruits d'expressar-se al llarg de les diferents anyades. Conèixer i entendre aquestes complexitats ens ajuda a créixer personalment. I, així ho vaig viure, aquella tarda la meva persona va madurar un xic més. Vaig conèixer un xic més la meva terra de la mà del Pairal de Can Ràfols dels Caus. 

De cor, gràcies Rosa i la resta d'amics de Can Ràfols dels Caus.

moment del tast vertical

2 comentaris:

  1. Una magnifica experiència que fa venir enveja sana! Força xarel.lo!!

    ResponElimina
  2. Una magnifica experiència que fa venir enveja sana! Força xarel.lo!!

    ResponElimina