txakoli dastaketa

No solament de sidra viu el basc. El Txakolí ha estat des de fa molts segles present a la cultura vitivinícola del nord de la península. Al País Basc, però, també, per exemple Cantabria han estat les zones on s'ha elaborat aquest tipus de vi: lleuger, aromàtic i amb una més que marcada acidesa. Unes característiques determinades per la zona on es cultiven les viníferes: clima atlàntic d'elevada pluviometria i sòls lleugerament àcids, profunds i d'elevats continguts de matèria orgànica. 

L'interior del caserio de Doniene Gorrondona

Actualment, existeixen tres grans zones productores de Txakolí: Arabako (Alava) al llarg de la vall d'Ayala, Getariako (Guipúzcoa) producció centrada entre els municipis de Zarautz i Guetaria i, finalment, Bizkaiako (Vizcaya) entre els municipis de Bakio i Balmaseda. La curiositat i les ganes de saber ens porta visitar el poble de Bakio i, més exactament, el celler Doniene Gorrondona. Avui, ells (Doniene Gorrondona) són un clar exponent dels nous aires que bufen a la zona Txakolí i, també, són una petita mostra de com arriben els primers reconeixements internacionals als vins de la regió.    

Les vinyes de Doniene amb Bakio al fons

No podia ser de cap altra manera, un cel encapotat i pluja molt fina ens dona la benvinguda a la nostra arribada a Bakio. L'Andoni Sarratea, una de les quatre ànimes d'aquest celler i encarregat dels aspectes de comunicació, ens espera a la porta. La resta de l'equip de Doniene: Itziar (enòloga), Julen (vinya) i Egoitz (químic). Una colla d'amics que van decidir, ara farà tot just vint-i-dos anys, comprar i recuperar un vell caserio per elaborar el seu propi vi. El que llavors va començar com un joc, avui dona vida a un dels projectes més interessants de la zona Txakolí.

Vinya propera al poble de Bakio
Doniene Gorrondona disposa de 16 hectàrees de vinya per elaborar els seus vins de les varietats: Hondarrabi Zuri, Hondarrabi Beltza i Munemahatsa. També, d'alguns ceps de varietats foranies com: Riesling, Sauvignon Blanc, Chardonnay i Gewürztraminer. Bona part d'elles formades en emparrats royat per facilitar la bona exposició al sol i airejats de les veremes. Les parres poc a poc són substituïdes per aquests nous sistemes de formació. Podeu imaginar que el míldiu i la botritis representen l'amenaça més important alhora d'obtenir veremes de qualitat. L'Andoni ens explica alguns detalls més del dia a dia a la vinya. Parcel.les que miren al mar (ni que només sigui de reüll), moltes d'elles de pendents pronunciades, que busquen ser pentinades pel vent i alliberades de l'humitat pels raigs de sol. 

La forma tradicional de conduir les vinyes

El temps plujós no acompanya per caminar entre les vinyes i poder-vos explicar més detalls d'aquestes. Sota el porxo del caserio, a refugi de la pluja, la conversa flueix. L'Andoni ens parla de les particularitats i complexitats de la zona Txakolí. Una regió desacreditada per a molts prescriptors de vins i llargament descuidada per les institucions locals. Avui per avui, la qualitat dels seus vins ha augmentat i comença a fer-se un petit lloc entre aquells que busquem vins diferents i que ens ajudin a conèixer un xic més la diversitat del patrimoni vitivinícola. Doniene, essent una de les bodegues més importants (100.000 botelles), veu com el consum dels seus vins és basicament local. Tan sols un 25% de la seva producció surt al mercat internacional, bàsicament Regne Unit i Estats Units. Singularitats que de ben segur, i poc a poc, canviaran una manera de fer equivocada.

En Guiu seguint les explicacions al celler


El celler, ubicat en el mateix caserio, és senzill. A l'igual que tot el procés d'elaboració dels seus vins. Les veremes entren en caixes d'uns 20 kilograms (prèvia selecció a la vinya), són premsades i fermenten en dipòsits d'inox. Només algunes d'elles són lleugerament envellides amb fusta de roure francès. Actualment, les inquietuds de Doniene passen per conservar les soques de llevats presents a la vinya. Així mantenen un projecte d'investigació per tal de tenir-ne cura i fer una selecció d'aquests perquè siguin utilitzats en la fermentació dels seus vins. A la vegada que, també, (Andoni, Itziar, Julen i Egoitz) estudien la capacitat de la Hondarrabi Beltza per aguantar llargs períodes de criances en fusta.

Els alambins on s'elabora l'aiguardent

L'Andoni ens ensenya, també, la part on elaboren l'aiguardent de la casa. Amb vistes a la vinya i panoràmiques del poble de Bakio, els alambins hi reposen. L'Andoni ens sorprèn quan ens presenta un escumós de Doniene  i ens explica com a partir de la trobada amb Agustí Torelló Sibill van iniciar el camí de les bombolles.     

La barra on vam fer el tast dels vins de Doniene

La visita flueix a ritme del petit Guiu. Entre preguntes i respostes. Entre crits del petit i anades i vingudes dels pares. I arriba el moment de reposar i trobar-se amb els vins, mentre el més petit de la casa es distreu a base de menjar alguna tapeta. Txakolí Gorrondona 2014: Un txakolí ben diferent de molts dels que corren pel mercat. Molt fresc i de notable acidesa. Poma verda. Certa maduresa donada per la Sauvignon Blanc, la qual li dona unes característiques que el fan molt agradable en boca. Doniene 2014: Monovarietal de Hondarrabi Zuri. Un vi que perd els trets àcids tan marcats en el txakolí. Aquesta es presenta d'una manera molt més integrada. Notes més complexes i major greixositat donades pel treball de lies. Pas per boca directe i molt franc. Doniene barrica 2012: Després d'un lleuger pas per bota (entre 3-4 mesos) Hondarrabi Zuri guanya molta complexitat. Hi destaquen fruits madurs (préssec), lleugeres notes a herbes aromàtiques i algun toc de toffee (donat per la bota). És un vi ampli en boca. Gorrondona 2013: Un vi que mostra les característiques de l'Hondarrabi Beltza. Fresc i lleuger. Un estil que recorda alguns Bourgognes. De poca capa, fruita vermella i balsàmics. Notable equilibri en boca. Apadurne 2012: L'escumós del que abans us parlàvem. De característiques de Brut Nature i un repòs al celler de vint-i-dos mesos (previ un treball en lies), és elaborat a partir de Hondarrabi Zuri i Munemahatsa. Es mostra fresc en boca. Característica que el manté varietalment molt equilibrat respecte les notes presents de criança (llevats). Un assaig molt afortunat! Aiguardent de orujo: Un destil.lat d'allò més atractiu en nas. Un mar de fruita dolça. Delicat i fi en el seu pas per boca. En cap moment presenta arestes. Una meravella que val molt la pena tenir en compte.
  
Moment del tast de vins

Ens acomiadem de l'Andoni i de Bakio amb el desig de tornar-hi de nou. De repetir l'experiència d'aquí uns anys. Amb l'il.lusió de conèixer un nou Andoni convençut que l'esforç d'un temps pretèrit va valdre la pena. 

De camí a l'apartament Kortazar (on ens van tractar d'allò més bé i recomanem la seva estada) fem aturada a Guetaria. Ens ve de gust aturar-nos i gaudir del paisatge. En el que el blau del mar i el verd de la vinya s'entrellacen entre pronunciats penya-segats. Des d'on ens acomiadem fins al proper post. 

Una vinya davant la costa de Guetaria
   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada