Tasta Porrera

Porrera ens enganxa! L'hospitalitat, la sensibilitat i el carinyu de l'Isabel (de cal Porrerà) que posa en tot allò que fa. Les monumentals i senyorials cases que recorden un passat d'esplendor. La Mayte i el Josico (del celler Balmaprat) per rebre'ns sempre amb els braços oberts. Espais tan i tan singulars com Lo Teatret i el Cafè Antic on, encara avui, s'hi respira una atmosfera especial. Els saborosos i immensos pastissos de la Roxana. I, a partir d'avui, també, la seva fira de vins, "Tasta Porrera".

mostra de l'ambient que es respira en el "Tasta Porrera"


Arribem al poble amb temps. Un dia abans que doni inici el Tasta Porrera. Aprofitem unes hores per gaudir de la seva festa major, d'una copa de vi al Vinum, d'un sopar tranquil a lo Teatret. I d'un repòs més que merescut a Cal Porrerà.  Casa que va adquirir fa uns anys l'Isabel per convertir en un petit hotelet rural. El seu interior mostra els anys de glòria del Priorat. Tot i la magnificència dels espais de Cal Porrerà, l'Isabel li ha donat un toc de calidesa. Ella i el seu marit, Eduard, ens regalen una de les millors vistes de Porrera. Des de la nostra habitació veiem sortir el sol just darrera l'ermita de Sant Antoni. El dia en que tastarem un bona pila de grans vins no pot començar millor.

el menjador de Lo Teatret és un espai sorprenen
una de les sales d'estar de Cal Porrerà


Ben esmorzats estem a punt per gaudir del nostre primer "Tasta Porrera". Tot i que l'oferta de vins que van presentar els cellers hauria pogut estar millor en quan a varietat i majors referències, aquesta fira segueix mostrant una oportunitat única per tastar algunes de les millors garnatxes i carinyenes de Porrera. El temps apreta i cal posar-se a la feina. Omplir les copes i descriure-us algunes de les sensacions que ens van arribar al llarg del matí copa a copa:

la Mayte (Balmaprat) i en Jesús i Jonatan (projecte Closos Priorat) en plena fira

Marge 2012. Celler Encastell. Es mostra fresc i balsàmic. En boca afruitat i marcada tanicitat. Li falta cert afinament. Un petit repòs l'ajudarà a mostrar-se amb molta més plenitud.

Vi de vila 2010. Celler Vall-Llach. Presenta notes oxidatives que li donen cert punt a ranci. No apta per a tots els paladars, però que personalment ens va enganxar. Un vi diferent i molt recomanable entre tots els que vam tastar al llarg del matí.

Vinyes baixes 2010. Clos Dominic. Un vi molt tancat en nas. Combina la fruita amb fumats. En boca, càlid, assecant. Mancat d'equilibri. Excessivament penetrant.

Vinyes altes 2010. Clos Dominic. Molt aromàtic. Herbes silvestres i mineral. Taní dolç. De marcada complexitat en boca. Persistent en tast. Un vi per gaudir-ne amb calma.
  
Vinyes velles 2012. Celler Ferrer-Bobet. El disfrutem moltíssim en nas. És un vi obert. Totalment aeri. Lleuger en boca. Ple de subtileses. Un vi que s'allunya de l'idea dels vells priorats. A punt ja per gaudir-ne.

Ardiles 2007. Celler Merum Priorati. Un vi on hi domina la fruita. Un bàlsam després de la mineralitat i balsàmics dels anteriors vins. Molt rodó en boca amb pas llarg i sedós.

Planetes 2012. Celler Ester Nin. Tocs d'espècies, balsàmic, fresc. La fruita, també, hi és molt present, però d'una manera molt subtil. El seu pas de boca és molt rodó i equilibrat.

Nit de Nin 2012. Celler Ester Nin. Un vi que ens enamora cada vegada que tenim oportunitat de tastar-lo. Delicat i lleuger, però a la vegada no deixa de ser intens. La nostra llengua el busca i el torna a buscar. Cada glop és per gaudir-ne al màxim. Un dels grans de Porrera!

Dempeus 2010. Celler Balmaprat. Cop de puny a la taula! El petit del celler és mostra contundent tan en nas com en boca. Expressivitat portada al màxim. Doneu-li temps i us farà gaudir com cal. De ben segur aquest Balmaprat recollirà èxits anyada a anyada.

paisatge típic de Porrera




El matí no va donar per gaire més. Haurien pogut ser diferents els vins tastats? cert! Però aquest va ser el nostre particular "Tasta Porrera". De ben segur l'any vinent perseguirem en el nostre tast a nous vins i a nous cellers. És tard i en "Litus" ens espera a la Cooperativa. Al llarg del dinar tastem el vi de l'Eduard (Cal Porrerà) Trossets i ens enganxa! Carai si ens enganxa. Tal i com ho ha fet tot el poble de Porrera. Tenim un bon motiu per tornar i conèixer a fons l'aventura de l'Eduard i els seu vi. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada