Sender Aguas Tuertas - Ibón Estanés

Al món (i per sort la nostra ben a prop de casa) existeixen paisatges d'una grandesa infinita. Els Pirineus en són una mostra ben palpable. Els seus senders, per aquells que encara no s'han atrevit a trepitjar-los, amaguen una autèntica bellesa paisatgística com és la ruta, que us expliquem avui, de Aguas Tuertas - Ibón Estanés (Pirineu aragonés). Entendreu bona part del que us dic quan vegeu alguna de les fotografies que acompanyen aquest post. Vagi per endavant i us demano disculpes per no saber-ne més de fotografia i no acabar-vos de transmetre del tot el que van veure els meus ulls.

Ens calcem com cal. Així ho mereix la caminada que tenim per endavant. La seva dificultat no és elevada, però si que cal anar amb roba i calçat còmode (desnivell 700m i 5,30h de recorregut). Ben dormits i esmorzats (a l'Apart-Hotel Jacetania de Jaca) ens afegim a la resta del grup de persones del GER (organitzadors de la caminada) i agafem direcció a Canfranc-França. Just a territori francès i passat el túnel de Somport girem a l'esquerra, direcció Les Forges d'Abel. Sense deixar la pista asfaltada recorrem uns 2,5km fins trobar-nos una petita estació elèctrica (Estanés). És allà on deixem els cotxes i comença el sender d'Aguas Tuertas - Ibón Estanés.

Des del primer minut ens endinsem en el bosc de Espélunguère (pel marge esquerra del riu). A través del qual caminarem al llarg d'una hora i mitjà amb pujada continuada on salvarem, si fa o no fa, la meitat del desnivell de la ruta.

tot el grup ben alineat per començar la pujada

No passarem ni 15 minuts caminant que ens trobarem amb la cascada de Estanés (també coneguda amb el nom Espélunguère). Un bon lloc per prendre les primeres fotografies i posar davant la càmera.

La pujada no afluixa i ens porta fins a la vall de Espélunguère. Allà deixarem a l'esquerra el riu que baixa del llac a la nostra esquerra i agafem camí que ens porta fins a la cabana de Espélunguère (on hi viu un pastor d'ovelles al que li podem comprar formatges). Sense perdre aquest sender arribarem a un indicador que ens ha de portar fins a pas d'Escalé (30'). Per aquest corriol, de pujada, hi caminarem fins arribar al pas que es troba a uns 1635m d'altitud (1h05').


els pals són de bona ajuda per aquests trams de pujada

Passat el pas d'Escalé entrem a la Vall de Hecho per on caminarem a través de la zona coneguda com Aguas Tuertas. Una plana de rierols que s'entrecreuen. Un ha de tenir cura d'on trepitja per tal de no caure dins un d'ells i sortir-ne amb els peus ben xops. El paisatge és una meravella! Una zona de pastures on pels quatre costats hi trobem muntanyes imponents. Ens sentim tan i tan petits davant de tot el que ens rodeja.

Aguas Tuertas, on els rius trenquen la zona de pastures en forma de ziga-zaga

(1h35') Arribem a port d'Escalé on agafem el GR11 que el prenem direcció sud-est, cap a Candanchú. Torna la pujada després del repòs que ha estat caminar a través del paratge d'Aguas Tuertas.

a meitat de la pujada prenent un petit descans abans de seguir
el paisatge que tenim al davant, en tot moment, és impressionant

(2h15´) Després d'una intensa pujada entre roques arribem a veure Ibón Estanés. Les vistes aquí són espectaculars. El llac als nostres peus i per la vessant nord (part francesa) hi sobre surt l'imponent Midi d'Ossau. Caminem vorejant el llac per la part sud. Sense deixar el GR11, poc a poc, arribem a nivell de Ibón Estanés (3h). El paisatge mereix fer-hi el descans i és el lloc que escollim per dinar.

els més joves de l'excursió dinant 
foto de grup (realitzada per Joan Coll)

Recuperades les forces (4h), voregem de nou el llac fins arribar al port de Bernera (o pas l'Echelle) (4,15h) i enfilem una baixada pronunciada per la vall de Espélunguère. Als nostres peus trobem la canonada que condueix l'aigua del llac a la central tèrmica. Al llarg de tota la baixada ens trobem un terra mullat i amb zones ombrívoles. Tot plegat fa que haguem de tenir molta cura per no relliscar i baixar uns quants metres de cul a terra.

en Segundo va ser el nostre guia al llarg de tota la caminada

El darrer tram de la baixada es realitza a través d'una fageda. Les llums de mitja tarda penetrant entre la vegetació dels arbres converteixen el bosc en una autèntica meravella. La tarda i l'excursió arriben al seu final després de 5,30h de ruta. El pas de nou per davant de la cascada de Espélunguère ens dona una nova oportunitat per prendre fotos del saltant d'aigua sota les llums de mitja tarda.

mireu com s'hi posen de bé...

Després d'una merescuda dutxa, ens acostem al centre de la vila de Jaca. Les darreres hores de la tarda passen molt ràpid, però bé val la pena una visita ràpida pels seus carrers i tastar alguna de les seves tapes. Jaca presenta un amplia oferta gastronòmica i ben aviat celebrarà un dels seus moments àlgids de l'any amb el seu concurs de tapes, del 18 al 26 d'octubre. Però per anar fent gana no deixeu escapar l'oportunitat, tampoc, de tastar les pizzes de la Fontana.

plaça porxada davant l'església de Jaca
 
*Podeu veure més imatges de la caminada, aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada