Ell no és d'eixe món

L'Eduard Pié no és d'eixe món! d'un món en el que el seu avi realitzava una viticultura de subsistència màxima. Aquells temps eren difícils per a tothom i el viticultor intentava treure tot el potencial possible, en rendiment, per satisfer les necessitats familiars. Avui, l'Eduard està molt lluny de compartir aquella viticultura que tants anys la seva família ha estat realitzant. Però, també sap que, gràcies a la perseverança del seu avi i del seu pare, avui pot cultivar aquestes terres del massís de Bonastre (170m). 

L'eduard Pié no és d'eixe món! d'un món en el que les denominacions d'origen ens omplen de regulacions. Tantes vegades absurdes. L'Eduard s'ho mira amb respecte. També amb aquella calma i felicitat de fer el que el que li dicta l'ànima. Mentre espera el dia que serà entès i volgut.

l'Eduard, en un dels moments del tast

L'eduard Pié si és d'eixe món! del món Sicus, en el que no hi ha límits. On el seu cor marca el camí i el ritme per a recorre'l. On el seu vi busca intensament unir-se amb el paisatge del massís de Bonastre. I en el que pretén demostrar que tants esforços i treballs de la seva familia a preservar aquella vinyes pròpies no han estat envà.


Arribem a Bonastre i trobem a l'Eduard a la vinya. És allà on passa la major part del seu temps i més encara quan va decidir vinificar part dels seus vins entre cep i cep. De fet aquest és un dels motius de la nostra visita, conèixer la vinificació en àmfores enterrades a la vinya dels nous vins de Sicus, els Sons. L'eduard ens acull amb els braços oberts. Immediatament, ens ofereix una copa. Us podem dir que fins a dia d'avui encara no havíem visitat vinyes copa en mà. El camí a través d'elles ens portarà al tast esperat.

les vinyes de l'Eduard envoltades d'oliveres i marges de pedra

La propietat de Sicus consta de 6 hectàrees de vinya on hi trobem ceps de xarel.lo, xarel.lo vermell, monastrell, merlot i, ara, malvasia de sitges. L'Eduard, després d'haver-se format en enologia a Camp Joliu i Espiells i haver treballat a Jané Ventura, va recuperar la propietat de la família l'any 2003. Fou llavors quan ja neix el projecte Sicus. Els vins de Sicus són vins que busquen l'expressió varietal i l'assemblatge amb l'entorn del massís. Les úniques notes de fusta que trobarem en els seus vins són les que ens dona el mateix raïm, aportades pels pinyols i les pells. Les àmfores de ceràmica ocupen el lloc de les barriques de fusta. Ja sigui a la vinya o al celler, tots els seus vins passen un temps en elles.

les àmfores de Sicus de 200lt

A la vinya, ens sorprèn la poda. No una poda curta. Jo diria encara més... curtíssima. Gens comuna al Penedès. Tan curta que alguns dels ceps produeixen tant sols 1 kg de dolços fruits. Observem certa compactació del sòl. Però, no obstant, la coberta vegetal autòctona ha desenvolupat una bona capa i ha trobar un equilibri amb el cep. Viticultura senzilla, de poca intervenció, però de sabies decisions.

L'Eduard ens mostra una de les àmfores

El camí entre ceps ens porta fins la primera àmfora on hi trobem el xarel.lo (Sons) 2013. Pipeta en mà l'Eduard ens invita al seu tast. En nas i en boca descobrim un nou xarel.lo mai tastat fins avui. Ens inunden sensacions plenes de frescor d'herbes aromàtiques, d'autèntica natura, també, algun toc especiat. Seguim caminant i no podem deixar de disfrutar d'aquesta copa de vi que ens acompanya fins a la vinya de monastrell on hi trobem unes noves àmfores (el Sons de monastrell 2013). L'ànima d'aquests vins expressen 100% l'anyada. Som afortunats d'haver tastat els monastrells de Sons 2012 i 2013 (encara no acabat) i bonament us dic que són vins sincers. El 2012, foc intens, intensitat i densitat, fruites i compotes, un terrer portat al límit. El 2013, la calidesa mediterrània i marinades de mitja tarda, fruites vermelles, floralitat. Tots els Sons són vins fermentats a la vinya. Lloc que romandran uns 5 mesos a l'interior de les set àmfores diferents.

L'Eduard explicant-nos els treballs per la vinificació dels vins Sons
Tot preparat per tastar i entrar a l'univers Sons

No marxem de la vinya, però d'una manera més relaxada ens posem còmodes per tastar la resta de vins de Sicus: el xarel.lo vermell (2012), un mar fresc de flors i molt llaminer que permet compartir una copa a qualsevol hora del dia. El xarel.lo (2012), amb l'equilibri i l'estructura sols aconseguida pels grans xarel.los del Penedès. El monastrell (2012), varietat que es mereixia un homenatge com el que li fa Sicus. El juganer xarel.lo dolç, amb 380 g/lt de sucre residual, una festa per les nostres  papil.les gustatives. I, finalment, la sorpresa del tast, el Cru Marí 2009. Un cava que marca un finesa exquisida, bombolla molt ben integrada (cal dir que la botella feina dos dies que havia estat destapada tot i estar ben conservada), aromes a fruites blanques i el toc just a llevats. Una delícia que esperarem tastar ben aviat ja que encara no ha sortit al mercat!

Descobrim els vins de l'Eduard en un entorn immillorable
moments de complicitat i distensió al llarg del tast
 
Portem tres hores llargues de visita a la vinya i comença a ser hora d'alliberar l'Eduard. No sense abans fer-nos amb alguna de les seves botelles. L'acompanyem fins a la bodega, lloc on part dels seus vins hi reposen envoltats d'història familiar (S.XVIII). Masovers de tota la vida, el pas dels anys els ha permès fer-se amb la propietat. I, avui, amb el jove Eduard al capdavant, han aconseguit bolcar bona part d'aquesta història, treball i esforç, tradició en cadascuna de les copes dels vins Sicus.

Per molts anys Eduard!      

jo de vosaltres perseguiria al mussol SICUS 

4 comentaris:

  1. Muy bueno el trabajo de Eduard. La simbiosis con esas tinajas del maestro Juan Padilla, permiten al vino mostrarse genuino. En la línea de otros grandes como Rafa Bernabé, Elisabetta Foradori, Giusto Occhipinti...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gozar de lo genuino sin más. Eduard es un crack!
      Muchas gracias por tu comentario Julio. Un abrazo!

      Elimina
  2. Rosa, Gali,
    Felicitats pel blog!
    Estem preparant el Timbal de sant Jordi i ens preguntàvem si podríem reproduir aquesta entrada sobre l'Eduard. Ens ha interessat molt.
    MIreu com està quedant el Timbal per a què veieu el tarannà: http://www.scribd.com/doc/217076777/ESBORRANY-DEL-TIMBAL-DE-L-ABRIL-DE-2014
    Fins aviat!
    Jordi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Disculpeu Jordi pel retard en la nostra resposta. Hem estat uns dies fora i fins avui no us hem pogut respondre. Si encara us interessa, podeu comptar amb ella. No hi ha cap problema.

      Una forta abraçada

      Elimina