L'esperit del vi

El vi des de sempre ha format part i ha estat protagonista de la nostra història. Aquella primera llavor de vinya plantada a la Font de la Canya (S.VII a.C.) ha omplert d'anècdotes els nostres carrers. Ella ha transformat les places de les nostres viles. Ella ha generat prosperitat i ha estat motor econòmic de la nostra societat. Mirem on mirem de les nostres viles hi veurem i reconeixerem elements lligats a la vinya i el vi. L'Esperit del Vi, ruta urbana teatralitzada creada per Vinseum, ha recollit part d'aquest llegat històric i ens el presenta a partir de l'auge de la comercialització del vi (1870) a Vilafranca del Penedès.

El passeig per la Capital del Vi recorre alguns dels escenaris claus per entendre el període comprés entre els anys 1870-1960 i el desenvolupament econòmic de la vila. La vinya i el vi són els protagonistes al llarg de tota la ruta i de les quatre recreacions teatralitzades per a personatges de l'època.

un dels moments de la ruta l'Esperit del Vi a caves Mascaró
 
Una audiovisual de 10 minuts ens serveix per posar-nos en context i presentar-nos unes imatges de l'època amb alguns dels seus personatges més rellevants. Ens trobem amb una Vilafranca poc urbanitzada, sense la presència de les actuals rambles de Sant Francesc i Nostra Senyora, amb les nits fosques per la manca de llum al carrer, etc... No és fins finals dels seixanta (1869) que comença a tenir lloc una transformació de la vila coincidint amb les primeres exportacions de vi. L'arribada de malalties com la malura, a les vinyes de la costa, i plagues com la fil.loxera, a les zones vinícoles franceses, proporcionen una oportunitat al Penedès per exportar els seus vins arreu del món. Oportunitat que durà relativament poc, ja que finalment la malura i la fil.loxera també van fer acte de presència a la nostra zona. Però, tot i així, el Penedès va tenir temps suficient per donar a conèixer mundialment el seu gran potencial vitivinícola. És precisament, a la plaça Sant Joan on comença el nostre recorregut. La font que es troba just al centre de la plaça es va construïr justament en aquesta època i com a motiu de l'arribada de l'aigua a la vila.

la font de la plaça sant Joan

L'industria del vi fa aparèixer ben aviat una classe benestant a la vila. Bona mostra d'això en són algunes de les cases que es poden veure a la rambla Nostra Senyora. Just allà és on fem la segona aturada del recorregut de l'Esperit del Vi, el Centre Agrícola - seu dels propietaris rurals de l'època. Un rabassaire ens va animar a participar i sumar-nos al Moviment Rabassaire per iniciar la revolució obrera de l'octubre de 1934. La societat vilafranquina va viure en aquells dies uns dels fets més tràgics de la seva història: esglésies cremades, fortes replesàlies entre la classe burgesa i obrera, etc... A la vegada que Francesc Macià proclama l'Estat Català (el 6 d'octubre), els rabassers vilafranquins entren i ocupen el Centre Agrícola, símbol de la burgesia vilafranquina. "La terra per a qui la treballa!"

un membre del moviment rabassaire invitant-nos a la revolta 
entrada al Centre Agrícola

Direcció el carrer del Casal fem la tercera parada del recorregut. Allà trobem un dels restaurants amb més renom de la vila, Cal Ton. Però no! aquesta vegada no parlarem de cuina. Sinó de les cases del carrer del Casal. Cal Ton i les cases contigües representen una mostra molt evident de les llars dels vells menestrals i treballadors del camp. També conegudes com a "comparets".

cases dels rabassaires, a la dreta el restaurant cal Ton

Davant mateix de Cal Ton trobem la casa Galtés i Mainé (obra de Santiago Güell i Mainé). Edifici que ocupa des de l'any 1945 les caves Mascaró. Donant-nos la benvinguda vàrem trobar-nos un professor de l'antiga estació enològica de Vilafranca del Penedès. Una nova teatralització que ens va submergir en els inicis de l'elaboració dels primers caves a la vegada que visitàvem les caves Mascaró. El professor, com si realment d'un curs es tractes, va exposar-nos tots els coneixements que va adquirir a França per l'elaboració d'escumosos. Us podem dir que, sense cap mena de dubte, aquesta ha estat una de les visites més especials que hem fet en una bodega.

el professor explicant-nos l'elaboració del cava

La ruta no s'atura i segueix fent camí direcció a l'estació de tren de Vilafranca del Penedès. L'arribada del ferrocarril, l'any 1865, va afavorir que la comarca disposes d'unes excel.lents comunicacions amb els ports de Barcelona i Tarragona. Bon prova d'això ho veiem quan passegem pel carrer del comerç i l'entorn de l'estació. Aquest fet va fer que moltes bodegues penedesenques es situessin en aquesta zona per l'exportació dels seus productes.

actual estació de tren de Vilafranca
magatzems bodeguers del carrer del comerç

El magatzem Mory-Alegret, situat al carrer del sol, és un bon exemple d'aquests anys de prosperitat de la vila. L'any 1905, el suís Jean Mory Heyner s'estableix a Vilafranca per començar amb la seva activitat de comercialització de vins. Va ser ell mateix, el sr Mory Heyner, qui ens ho explicà. El magatzem construït per l'arquitecte Santiago Güell (1917) ens retorna a aquella època: un terra sense paviment, per arreu botes velles, dipòsits de ciment de doble alçada, etc... Una meravella! Amb els anys el negoci arriba a mans de la família Alegret Segura que continua l'activitat fins l'any 1992.        

al primer pis, Jean Mory Heiner

Les bodegues Miguel Torres, situades en ple carrer del comerç, van representar un altre clar exponent d'aquella època. El sr Josep Pinyol, mà dreta del sr Jaume Torres Vendrell, va rebre'ns i ens va invitar molt amablement a ajudar-lo en els preparatius de la visita del monarca Alfons XIII (1904). Temps hi va haver també per explicar-nos algunes de les anècdotes que van acompanyar el viatge del sr Jaume Torres a Cuba, just abans de dedicar-se a la comercialització de vins. A partir de 1870, i de ple en l'activitat comercialitzadora de vins, Jaume Torres Vendrell va ser pioner per disposar d'una empresa naviliera pròpia. Fet que li va permetre transportar els seus vins amb una rapidesa que ningú era capaç en aquella època. Avui, Miguel Torres és una empresa coneguda mundialment i una de les grans famílies del vi i els brandis.

organitzant els preparatius per la visita d'Alfons XIII

Posem punt i final al passeig al patí de garrafes de bodegues Torres, en que fins a 1960 s'hi elaboraven vins rancis i misteles. Una copa de San Vantentin ens hi espera per celebrar aquesta exitosa estrena de la ruta de l'Esperit del Vi. I es que la nostra història és vinícola o no serà!

garrafes a sol i serena per l'elaboració de misteles i vins rancis

1 comentari:

  1. Bona ressenya!

    Rosa i Josep M., si us plau, em podeu escriure a zavodovski [at] gmail.com?
    Us vull demanar assessorament sobre enoturisme. Gràcies!

    Salut

    ResponElimina