L'aiguardent torna al Penedès

Un vell del poble sempre em deia: "Bevedor d'aiguardent i vi, només en pot sortir un borratxo fi". I potser sí, que al llarg de tots aquests anys, el temps li ha donat la raó i ens hi hem tornat un xic. I és que casa nostra deu molt a aquestes dues begudes. Catalunya i, principalment, les comarques Tarragonines, han estat unes grans productores de destil.lats d'aiguardent. Aquesta beguda, juntament amb el sector del tèxtil, va ser el motor de la revolució industrial al nostre país.

destil.leria dels germans Olivé-Rovira a Sant Quintí de Mediona

La presència tan important de la vinya feia que fos relativament senzill produir aquesta beguda i, de pas, exportar-la a tercers països, on n'hi havia un gran consum. Per tenir una lleugera idea de la rellevància de la producció d'aiguardent a casa nostra, us podem dir que, a la província de Tarragona, l'any 1845, hi havien registrades unes 220 fàbriques amb alambins.

L'entrada de la fil.loxera va ser un dels motius que va fer que la indústria dels destil.lats perdés pes i, poc a poc, desapareixessin moltes de les fassines o bullidores - noms amb els que també es coneixien les fàbriques d'aiguardent. Avui, en els nostres dies, són els orujos gallecs i les grappes italianes les que han anat ocupant la major part de quota de mercat. En el record ens quedarà frases com "Reus, París, Londres", que deu el seu origen, precisament, en l'importància que va tenir la capital del Baix Camp en el comerç internacional d'aiguardent, amb destí als mercats francès i anglès.

Fa pocs mesos, gaudint d'un dinar magnífic a Cal Xim, en Santi, ànima d'aquest restaurant, ens va oferir la possibilitat de tastar un aiguardent d'elaboració penedesenca. L'estima que tenim cap aquest tipus de begudes i una immensa curiositat per veure de nou un aiguardent al Penedès ens va portar demanar-ne un tastet.

Han estat els germans Olivé-Rovira, de Sant Quintí de Mediona, els que s'han proposat recuperar aquesta beguda al Penedès. Tot i la seva dilatada història en la producció de destil.lats, no ha estat fins aquest 2013 que han tret al mercat el Vinyardent blanc i d'herbes. Fins avui, els Olivé-Rovira tan sols produïen holandes per a grans marques de conyacs i elaboraven una petita producció d'oli d'oliva arbequina verge extra, que comercialitzaven a petita escala. Les ganes de conèixer l'origen del Vinyardent ens va portar una tarda a visitar la fassina dels germans Olivé-Rovira.

alambí discontinu a la destil.leria dels Olivé-Rovira

Els Olivé-Rovira són gent de poques paraules. Però, poc a poc, vàrem agafar confiança i ens vàren expliquen l'origen i elaboració del Vinyardent: la matèria prima s'obté dels mostos de les premsades de vinyes de macabeu i parellada del mateix terme de Sant Quinti de Mediona. Aquest, a l'alambí, es fa a bullir. Es a partir del 78ºC que l'alcohol comença el procés de destil.lació i on obtenim les primeres gotes del Vinyardent.

Desconec, si a dia d'avui, algú a casa nostra elabora aiguardents monovarietals. Però, personalment, tinc una debilitat especial per la grappa di moscato d'asti. Us imagineu poder elaborar una aiguardent de malvasia? O, millor encara, poder-la tastar?

alambí continu a la destil.leria dels Olivé-Rovira

Avui, l'elaboració de l'aiguardent es realitza en bona part gràcies als alambins discontinus, que permeten realitzar tot el procés sense aturades. Aquests alambins han quedat relegats a elaboracions més artesanals. En aquest àmbit hi trobem els aiguardents de Clos Mogador. Des de fa ja molts anys, René Barbier és un apassionat d'aquesta beguda i això l'ha portat ha elaborar-la a partir de les lies d'algunes de les seves millors vinyes. És el cas de la botella que avui podem tastar, La Quinta Essència de Clos Mogador. Aiguardent que, pel seu preu, és sols reservada als autèntics enamorats d'aquesta beguda. En el tast, té un pas amable, fi i sense que la presència de l'alcohol sigui desagradable. La sensació vínica hi és molt present i li dona un arrodoniment únic entre els aiguardents que hem tastat. Cada glop es converteix en un retrobament de l'ànima de Clos Mogador.

moment del tast de La Quinta Essència

La descoberta del Vinyardent penedesenc i la grata sorpresa de poder tastar La Quinta Essència bé mereixen que avui parléssim un xic d'aquesta beguda. Tant debò la presència de nous elaboradors faci que tinguem oportunitat de seguir-ne parlant en propers post.

1 comentari:

  1. Avui el meu bloc compleix 8 anys i faries que fos el bloc més feliç de la catosfera si et passessis a felicitar-lo, moltes gràcies!

    ResponElimina