Dos foodies a Girona (2/2)

Després d'un esmorzar de senyor a l'hotel Carlemany vàrem agafar direcció a Port de la Selva. Allà teníem pendent una visita de fa molt de temps, el monestir de Sant Pere de Rodes. Aquest representa un dels conjunts històrics més importants de Catalunya i només per això ja val la pena fer la mitja horeta llarga de cotxe entre Girona i Port de la Selva. Vàrem acabar la matinal i els nostres dos dies "foodies" al restaurant Ca l'Herminda.

Monestir de Sant Pere de Rodes


Només arribar a Llançà i Port de la Selva, un ja pot veure el magnífic monestir benedictí de Sant Pere de Rodes i el seu entorn natural i paisatgístic del cap de Creus i la Serra de Rodes.

Port de la Selva des del monestir de Sant Pere de Rodes

Els inicis del monestir són incerts i plens de llegendes. Fins i tot, es parla que l'origen del monestir té a veure amb les relíquies de Sant Pere, quan el Papa d'aquells temps, amb la por dels saqueigs perses a la ciutat de Roma, va donar el cap i un braç del cos de Sant Pere a tres monjos. Els quals varen arribar fins aquí, al cap de Creus, i va ser el lloc escollit per amargar-les. Amb el pas dels anys, una petita comunitat va establir-se a la muntanya amb la intenció de recuperar les relíquies amagades i que no varen deixar de buscar-les fins a trobar-les. Poc després i sota aquestes relíquies de Sant Pere van aixecar el que avui és l'església del monestir de Sant Pere de Rodes. Ja us podeu imaginar el poder que va donar això al monestir, a través del pelegrinatge i donacions als monjos del monestir.

La torre del campanar del S.XII i de 27 metres d'alçada

Llegendes a banda, el monestir comença a tenir importància a partir de l'arribada de l'abat Hildesind - fill de Tassi - en el S.X. En aquest període, el monestir va rebre donacions importants de la noblesa de l'Empordà i fou un important centre de pelegrinatge. Els monjos benedictins de Sant Pere de Rodes van tenir la seva època daurada i van exercir un enorme poder tant espiritual com econòmic com polític. És així com el monestir es va dotar d'un gran llegat artístic, com per exemple un retaule gòtic del mestre de l'època Pere Mates. És a partir del S.XIV que el monestir entra en una etapa d'una forta decadència.  

L'interior de la torre es completament buit i no es pot accedir a la part més elevada

La pesta negra, de meitats del 1300, els conflictes bèl.lics, la pèrdua de poder de la noblesa de l'Empordà, etc... varen ser els principals motius d'aquesta època de decadència del monestir de Sant Pere de Rodes. Amb els anys el monestir va anar perden la seva comunitat. Fins que en el S.XVI va quedar pràcticament abandonat i, per tant, obert a rebre tots els saqueigs possibles. D'aquí com arribat a l'estat ruïnós del monestir als nostres dies. Entre els S.XVII i XVIII va tenir una lleugera recuperació econòmica gràcies al cultiu de la vinya. De fet, tots els paratges que envolten el monestir eren destinats al cultiu de la vinya i a l'elaboració de vins. Fins al 1835 que amb les desamortitzacions s'acaba, definitivament,  la vida eclesiàstica.

El monestir de Sant Pere de Rodes és molt singular a nivell arquitectònic. Limitat per la orografia de la zona, el monestir s'ha adaptat a la roca de la serra de Rodes i ha anat aixecant les diferents dependències seguint aquests importants desnivells. Sant Pere de Rodes és conegut com l'únic monestir al món que disposa de dos claustres, un per sobre l'altra. Tot i tenir aquests dos claustres, el monestir no conviu amb ells. Sinó que precisament pel fet de no disposar de prou espai per ampliació d'un nou claustre -S.XII- es decideix edificar el nou claustre damunt l'antic -S.XI-. És amb les obres de recuperació -1989 fins 1999- que es va trobar el claustre vell del monestir, en el que es poden veure algunes pintures primitives originals i arcs de volta de canó. Avui, els dos claustres són una clara mostra de l'evolució de la vida monacal.

L'església, que s'aixeca segons la llegenda damunt les relíquies de Sant Pere, és un dels altres reclams a nivell arquitectònic per als visitants. Encara avui els diferents historiadors no es posen d'acord amb l'origen de l'església. L'indefinició d'estils que hi conflueixen fa que no sigui una tasca senzilla determinar-ne la seva datació. Aquesta originalitat arquitectònica fan que esdevingui un edifici únic en el món medieval.     

Les impressionants dobles columnes de l'església 

Vàrem acabar la visitar meravellats del tresor de Sant Pere de Rodes. En recomanem la seva visita i en la mesura del possible fer-ho de forma guiada, val molt la pena! (consulteu horaris).

De volta a Port de la Selva, i a unes hores quasi indecents per presentar-nos a un restaurant, vàrem arribar-nos a Ca l'Herminda, on ens van acollir molt amablement amb un gest de calidesa i oferiment excepcional.


Ca l'Herminda és un establiment 
Ca l'Herminda, restaurant des de 1963, és un dels típics menjadors de mar amb ànima de pescadors. La seva cuina està presidida per una amplia oferta de peix i arrosos. Per començar vàrem compartir un plat de calamars i un excel.lent pastís d'escòrpora. Tot plegat per fer temps a un dels nostres plats habituals quan estem per la costa, un arròs de llamàntol. Sense masses dubtes, podem dir que a Ca l'Herminda hem tastat un dels arrossos amb llamàntol més bons. No se m'acut millor manera de acomiadar-nos d'aquest cap de setmana que recomanant-vos dinar a Ca l'Herminda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada