En la vall del Baztan


paisatge típic de la vall del Baztan

Encara amb el record ben viu de quan varem visitar la selva d'Irati, hem tornat aquest cap de setmana passat a Navarra. En aquesta ocasió, per visitar la vall del Baztan. Així varem arribar-nos fins a Larraintzar - a uns 20 minuts de Pamplona - per trobar el nostre allotjament, Gartxenia. En Koxko i Txomin fan que la estada sigui fantàstica per la seva amable hospitalitat. Des d'aquí us la recomanem especialment.



Dia 1: En Koxko i Txomin van ser qui ens varen preparar les rutes dels dos dies que va durar l'escapada per Navarra. D'aquesta manera el dissabte ja ens varem aixecar amb deures. Havíem de pujar tota la vall del Baztan fins a Zugarramurdi, el poble de les bruixes. El programa "la segona hora", de RAC1, fa uns mesos va dedicar a aquest poble el seu treball de "cague". Boníssim, podeu escoltar-lo aquí.

plaça de l'església de Zugarramurdi

El poble de Zugarramurdi es conegut pels fets que varen succeir a inicis de 1600. Allà varen tenir lloc els més grans i els darrers actes de la Inquisició espanyola contra la bruixeria, també arrel dels coneguts aquelarres que es feien en les coves properes al poble. De fet varies persones de Zugarramurdi varen ser cremades a la foguera pel tribunal de l'Inquisició de Logroño.

Per fer-se una millor idea d'aquests fets cal visitar el museu dedicat a les bruixes de Zugarramurdi, o dit d'una altra manera a aquelles persones que seguien diferents proclames a les que predicava l'església catòlica d'aquells temps.  

interior del museu de les bruixes de Zugarramurdi

Sortint de Zugarramurdi varem arribar-nos a Urdax. El poble és conegut pel seu molí i pel monestir. Pel que fa al monestir no hi ha una data clara en el seu origen, però si que se sap que va sortir d'un antic hospital del S.IX. El molí també forma part del conjunt del monestir. Al llarg de la història del monestir s'han donat diferents incendis, que varen destruir varies de les seves dependències i de la seva important biblioteca - amb més de 9000 exemplars -. Avui tant sols l'església i el claustre es mantenen fidels als seus inicis.

canal del molí
canal del molí



















monestir de Urdax

Després d'haver dedicat una estona a passejar pel poble de Urdax varem seguir baixant per la vall del Baztan i quedant bocabadats amb els seus paisatges. Varem parar un moment en el poble d'Amaiur. El castell d'Amaiur va ser un dels últims reductes del regne de Navarra sobre la conquesta de Castella. Després  de que Castella conquerís el castell d'Amaiur, el cardenal Cisneros en va ordenar la seva destrucció. Avui en el record a la gent que varen defensar-lo s'aixeca un monòlit.

entrada del poble d'Amaiur. Al fons i a l'esquerra de la foto despunta el monòlit

S'acostava l'hora de dinar i per això en Koxko i en Txomin ens varen recomanar un restaurant de Elizondo, Galarza

carrers de Leizondo

fent gana abans d'entrar al Galarza





Després d'un potent menú de caça tocava fer la digestió i per això varem donar un tomb més per Elizondo. Al llarg d'aquest la varem fer petar amb una dona que estava casada amb un senyor de Tarragona. Total que la vam passar una bona estona explicant-nos aventures. No vam marxar d'Elizondo sense abans comprar xocolata en una de les xocolateries de més renom de la zona, Malkorra

a l'interior de la xocolateria Malkorra

carrers d'Elizondo

Feta la compra de xocolata varem intentar recuperar la memòria de la Rosa. De ben petita havia passat part de les vacances en una casa d'una família de Gartzain, "Gontxea". Les tardes i la foscor avança que ni ens donem compte... però abans de tornar a Gartxenia per sopar, varem atansar-nos al Beola, a Almandoz, per fer les darreres compres del dia: bolets en conserva.

davant la casa "Gontxea"

Havent sopat varem anar a dormir aviat. L'endemà tocava un dia prou intens com per aixecar-nos d'hora i aprofitar-lo al màxim.

Dia 2: Ja pel matí i ben esmorzats varem agafar la carretera des de Pamplona direcció a Roncesvalles amb l'objectiu de visitar el petit poble francés de St. Jean-Pied-de-Port. Arribats a Roncesvalles varem aturar-nos un moment per fer algunes fotos de neu i de passada a animar algun "pelegrí" que ens varem trobar camí de Santiago de Compostela.

interior de l'església de Roncesvalles
jugant amb la neu




















Passat Roncesvalles varem encarar camí fins la frontera amb França. Pocs quilometres passada aquesta, ens trobarem amb el preciós poble de St. Jean-Pied-de-Port. Vila fundada el S.XII conserva les muralles que rodegen tot el seu casc antic.

al fons el pont romà i la torre de l'església de Notre-Dame-du-Bout-du-Pont

encara avui es pot seguir tot el recorregut de les muralles i gaudir de les vistes

entrada a l'església Notre Dame

Val molt la pena passejar pels seus carrers, com la Rue du Citadelle, i pujar les costes d'aquest petit poble. Trobareu moltes botigues artesanes on podreu comprar els típics patés i altres productes artesans de la zona.   

a la Rue du Citadelle
per caminar bé no porteu talons



















vista de la Citadelle construïda per Richelieu
Sortint de St. Jean-Pied-du-Port varem enfilar cap a St. Etienne de Baigorry. De St. Etienne destaca el chateau Etzaux i el seu pont romà. Però l'autèntica meravella és l'església. Les imatges parlen per si soles.




Després d'un merescut descans...


Varem començar a pujar el coll d'Ispeguy. Si fem el coll des de la banda francesa ens estalviarem que el precipici quedi a la nostra banda i havent-lo passat... que voleu que us digui... jo triaria el cantó francès per pujar-lo amb cotxe. Els que hi hagueu passat m'entendreu.

les vistes des del País Vasc cap a França, en coll d'Ispeguy
Amb la gana que portàvem varem arribar a Elvetea, just al costat de Eliozondo, per menjar a la Posada. Ben tips calia tornar cap a casa... Això si amb deures per fer la propera vegada que anem a Navarra, ens queda per visitar el parc natural del Señorio de Bertiz i el poble de Ujué.

Però abans de posar punt i final aquest post, deixeu-nos dir la fantàstica feina que fa l'associació d'artesans del turisme Reckrea. Una forta abraçada a les cases que ens han donat de dormir en les dues ocasions que hem visitat Nafarroa, Gartxenia (Koxko i Txomin) i a Muskilda (Karmentxu i Maite).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada