Valladolid

Per uns dies, Valladolid es va convertir en la ciutat on varem passar algunes nits - hotel Enara - per gaudir durant el dia de la zona de vins de Ribera del Duero. Una ciutat que transpira la religió del cristianisme per tot arreu: esglésies,  catedral, tants mossens i monges com vulgueu,... i fins i tot una bíblia a la tauleta de nit de l'hotel.

plaça major il·luminada a última hora de la tarda


La plaça major és el punt més cèntric de la ciutat i serveix com a punt de trobada per a molts. Per aquells que recordeu les places majors de Madrid o Salamanca, us recordarà molt a l'estructura d'aquestes. La porxada que l'envolta amb els seus comerços li donen un encant especial. Al centre de la plaça trobem l'estatua del Conde Ansúrez, fundador de la ciutat de Valladolid. De nit és preciosa.


estatua del Conde de Ansúrez
detall de les porxades que envolten la plaça major


L'església de San Pablo (1286) és un dels altres punts d'interès de la ciutat. Aquesta formava part antigament del convent dels dominics de la ciutat. L'església de San Pablo és un referent dins les construccions de l'estil gòtic. 


vista de l'església San Pablo

detall de la façana de San Pablo

La catedral de Nuestra Señora de la Asunción de Valladolid ocupa un dels racons més màgics de la ciutat. A mitja tarda les terrasses de davant la catedral s'omplen de gent i tot plegat agafa un ambient d'allò més acollidor. La seva construcció va començar el S.XVI, però encara avui no ha vist la seva finalització. Per això es coneguda també com la "inconclusa".

en l'interior de la catedral de Valladolid hi reposen les despulles del Conde de Ansúrez
lateral de la catedral de Valladolid


interior de la catedral de Valladolid

Una altra visita obligada de la ciutat és l'església de Santa Maria de la Antigua, segurament un dels símbols més coneguts de la ciutat per la seva bellesa. Del S.XIII se'n conserva la torre i el seu pòrtic romànic. L'actual construcció gòtica va substituir en el S.XIV l'antiga església de Santa Maria. 

Santa Maria de la Antigua al fons

Ja per la nit, val la penar atançar-se a la zona de tapes de la ciutat - molt propera a la plaça major -. Valladolid té molta fama per les seves tapes, perdre-s'ho seria un pecat. 

l'ambient dels carrers de la zona de "pinchos"

Es hora de tornar a muntar maletes i creuar per darrera vegada la plaça major. Fins la propera!
  

4 comentaris:

  1. He passat molt bons moments en aquesta ciutat. M'agrada especialment seure al mig de la plaça Mayor i quedar-me allà mirant la gent com va i vé.

    Per cert, tapes no, pinchos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert que la plaça major té molta i molta gràcia. Especialment, quan es fa fosc... la il.luminació i la vida que respira la fa molt especial.
      Marta, et dono la raó amb lo de les tapes... jejejeje... són "pinchos". Un que ja no distingeix... jejeje.
      Una abraçada

      Elimina
  2. Me parece un buen reportaje sobre Valladolid, una ciudad que nunca cansa de ver.
    te felicito por tu blog.
    gracias por pasar y comentar en Fotos que Importan
    Un cordial saludo

    ResponElimina