Pugem el Moncayo

Comença un nou cap de setmana i aquest amb l'intenció de pujar fins al cim més elevat de la cordillera ibérica, el Moncayo (2.314 metres), sempre que el temps ens sigui favorable. Els organitzadors de la sortida, el GER i encapçalats pel Segundo, varem trobar-nos tots sobre les 10 h del matí del dissabte. Sense perdre massa temps, una vintena de persones vam repartir-nos en diferents cotxes per fer camí cap a Tarazona.



Arribats a la comarca de Tarazona vam anar a omplir-nos les panxes al restaurant el Labrador, a Santa Cruz del Moncayo. D'allà vam dirigir-nos cap a la província de Soria, Vozmediano, d'on neix del riu Queiles, afluent de l'Ebre. Heu de caminar tant sols uns metres fins arribar al naixement del riu.

Els voltants del naixement del Queiles són preciosos
Desfent camí i tornant cap a Vozmediano 


interior museu del vi


De Vozmediano vam dirigir-nos cap a la Vera del Moncayo on trobem el Monestir de Sta Maria Veruela. No us podeu perdre aquesta visita! Un monestir de l'ordre del Cister i que conserva molt i molt bé el seu patrimoni tot i els importants saquejos que va patir al llarg de la seva història, fet comprovable per la muralla que envolta el monestir. Mentre fèiem temps per la visita comentada al monestir varem dedicar mitja horeta a visitar el museu del vi de la DO Campo de Borja, que es troba just dins una part del monestir.




Interior de l'església
les escultures del claustre presenten diferents èpoques de la seva història 

Abans de rematar una tarda completíssima a Tarazona, ens vam acostar a l'hotel Gomar, a Sant Martín de la Virgen del Moncayo, per deixar les maletes i relaxar-nos 10 minuts abans d'acabar la nit a Tarazona.

perfil de la ciutat de Tarazona amb el Palau Episcopal

algunes de les tapes ...

Tarazona és una ciutat plena de petits encants. Arribats allà sorprèn l'ambient que respiren tots i cadascun dels seus bars de tapes. Segurament per això i la gana que arrossegàvem ens vam veure obligats a visitar alguns d'ells. Us recomanem les tapes del bar "La Travesía", pregunteu per aquest i no quedareu decebuts.



Us recomanem que visiteu la catedral de Santa Maria de la Huerta (un dels edificis més significatius de la ciutat), l'ajuntament (on destaca l'espectacular façana), la plaça de toros construïda l'any 1790 i que esta envoltada de balcons de les 32 vivendes que la conformen, etc... En definitiva, una ciutat que arrebossa d'història per tots els seus carrers.

Com que, a poc a poc, uns anem perdent la joventut i l'objectiu, de tot plegat, és arribar al cap de munt del Moncayo varem decidir anar a dormir ben d'horeta.

a poc a poc el dia es desperta

inici de l'excursió just al costat del santuari

Ja diumenge, ens varem despertar sobre les 7 h del matí per fer un ràpid esmorzar en el mateix hotel. Just tocades les 8 h. enfilàvem camí per la serra del Moncayo. La sortida comença al Santuari de la Virgen del Moncayo situat a uns 1615 metres d'altitud, per tant el desnivell a assolir és d'uns 700 metres.





tots en fila i cap amunt

El primer tram es fa sense massa dificultat. Cal prendre-s'ho amb calma i anar enfilant un petit camí entre una impressionant zona boscosa, que fa les delícies de tots nosaltres. Molt recomanable, fins i tot, fer-la amb família i per la tardor.

primer tram de l'excursió té un desnivell d'uns 300 metres

Acabat aquest recorregut, comença la pujada cap al cim del Moncayo. En pocs metres ja notarem els primers aires freds de la serra...






Pujarem prop d'una horeta i mitja de manera intensa entre pedres. El camí en alguns moments és com un petit corriol, però no té pèrdua i està prou ben indicat al llarg de tot el recorregut. Vam arribar al cim del Moncayo sobre les 11,30 h del matí i després de caminar unes 3 hores i mitja (sense descansos), des de l'inici al Santuario de la Virgen del Moncayo.





la creu completament glaçada dalt del cim del Moncayo
ben ràpid, faig una foto de part del grup que varem arribar al cim

Abans de començar la baixada, pel mateix lloc que havíem pujat, van aparèixer alguns rajos de sol. Tot un miracle veient el temps que varem tenir al llarg de la pujada.


aprofitant la sortida del sol
al fons de la imatge es pot veure el temps que teníem al cim del Moncayo
quan marxava la boira teníem unes precioses vistes de la zona

Sobre les 13 h arribàvem de nou al Santuario de la Virgen del Moncayo. Temps per donar-nos unes dutxes i fer un bon dinar de germanor per rematar el bon cap de setmana.


un brindis per l'èxit de la sortida i pel seu organitzador, Segundo Fernández

I abans de tornar cap a casa les fotos de comiat,

 i els homes
les dones...
Però no podíem marxar de Tarazona sense dedicar-hi una horeta més visitant-la. Aquesta vegada de dia...

façana de l'ajuntament on hi destaca la figura d'Hercules, fundador de la ciutat

Per veure la resta de fotografies del cap de setmana, feu click aquí.

NOTES: La dificultat de la caminada és nivell mitj i la seva durada aproximadament és d'unes 5 hores. Cal anar ben equipat per no passar fred al cim del Moncayo. Les condicions de fred i vent són força dures.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada