El bressol del tempranillo (2ª part)

L'endemà, al aixecar-nos, sabíem que ens quedava un dia molt atapeït de visites a bodegues: Aalto, Abadia Retuerta i Valsotillo. En dos dies fer cinc visites a diferents bodegues... no està gens malament, no? Per això ens varem posar les piles i varem reemprendre camí cap a la coneguda "milla de oro vitivinícola". Dit d'una altra manera, és la carretera que uneix Tudela de Duero amb Peñafiel. Aquesta distància, unes 26 milles, reuneix lo bo i millor de bona part dels vins espanyols: Vega Sicília, Pingus, Mauro, Aalto, Abadia Retuerta, Protos, etc... Al llarg d'aquesta distància veurem el típic paisatge de la Ribera, mentre no deixem en cap moment el riu Duero: una regió situada entre 700 i 800 m. d'altitud, vinyes envoltades de molts camps de sembrats, les arenes grises i argiles que defineixen el terroir de la Ribera, el clima fred, etc...  




La primera de les visites, Aalto, no té res a veure amb el que varem veure el dia abans. Aquestes són unes bodegues molt poc ostentoses, on tot és funcionalitat i amb ben poc luxe. Les bodegues van ser fundades el 1998 per Mariano García - Enòleg de Mauro i ex de Vega Sicília - i Javier Zaccagnini - de bodegues Ossian -.

la vista que es pot disfrutar des de l'entrada de les bodegues Aalto

Tot just arribar a les bodegues ens va rebre en José Carlos García, enòleg d'Aalto i director de la bodega. Per nosaltres, va ser tot un privilegi que una persona com José Carlos ens acompanyés al llarg de tota la visita, ja que representa tota una personalitat a la zona de la Ribera del Duero.

La visita, com de costum, va començar per veure la zona de recepció de verema. L'espai que disposa la bodega és increible, aquest és el veritable luxe de Aalto. Al igual que Vega Sicília i Pago de los Capellanes, Aalto disposa línies de triatge i selecció de verema, la qual arriba amb caixes de 15 kg aproximadament. La verema prové de les 40 hectàrees de que disposa la bodega i, també, d'algunes vinyes de la zona més pròxima a Burgos on Aalto hi realitza un exhaustiu seguiment tècnic.

zona de recepció de verema
zona dipòsits de fermentació, el laboratori al fons

Les bodegues Aalto poden presumir de tenir, pràcticament, tota la producció de Aalto PS (pagos seleccionados) venuda. De fet, la bodega només elabora dos tipus de vins. La metodologia d'elaboració és idèntica pels dos i l'únic que els diferència és la procedència de les vinyes. Segons aquesta característica és diferencia Aalto de Aalto PS.

José Carlos coneix prou bé la Ribera del Duero i ,més extensament, el món del vi i la viticultura. Amb ell varem tenir una conversa prou animada al voltant de les tendències actuals de l'agricultura ecològica i biodinàmica i diverses particularitats de la zona de la Ribera del Duero.

zona d'expedició

La visita va acabar a la sala de barriques, entre vins. I mai més ben dit, allà varem degustar les anyades 2010 i 2011 de Aalto i Aalto PS. I que bo que està el Aalto PS!! El PS verema 2010 integra ja perfectament les característiques d'un gran vi i el tarannà de la barrica. No deixeu escapar l'oportunitat de tastar-lo.

sala de barriques
degustant les anyades dels caldos de la bodega

Sense gaire temps per més varem agafar camí cap a Abadia Retuerta. Però, abans, deixeu-nos enviar una forta abraçada a José Carlos i tot el seu equip. L'atenció que se'ns va donar va ser molt i molt especial... Gracies José Carlos! (i quan vinguis pel Penedès, avisa'ns...).

Quan encara la nostra boca salivava després de tastar Aalto PS, ens presentàvem a Abadia Retuerta. La visita a Abadia Retuerta va ser la més turística, però va permetre veure cert contrapunt del vist fins al moment. Abadia és una bodega que busca més el desenvolupament varietal i, per això, treballa amb altres varietats foranies a la zona. És per aquest motiu que la bodega no etiqueta els seus vins com a Ribera del Duero.


la finca d'Abadia Retuerta

Per donar-nos idea de tot aquest treball que fa l'equip tècnic en l'adaptació de varietats, la millor manera es acostar-nos a la vinya. I d'aquesta manera ens varem acostar a la vinya per tal de veure aquestes varietats.

detall de l'aclarida de raïm

L'important solana que queia va accelerar la visita a la vinya i ens va portar cap a la bodega. Aquí van algunes imatges... poques, perquè no permetien fer fotos a determinades parts del celler. També us podem dir que les instal.lacions no són res de l'altra món. La importància d'aquesta bodega rau en el seu treball tècnic i desenvolupament de soques de llevats autòctones, etc...

entrada exterior a la sala de barriques
zona de recepció de verema
part interna de la zona de recepció de verema
vista general de la zona de fermentació

La nostra visita va acabar degustant alguns dels productes de la bodega. El preu de la visita és de 30 euros, massa cara pel que representa. Recomanable sols a aquells que tingueu molt interés en conèixer Abadia Retuerta.

l'abadia de Sta Maria de Retuerta (S.XII)

Seguint unes recomanacions, varem fer cap al mesón "los tres olmos" on és típic tastar el pinxo de lechazo. 500 grams de carn cuinada d'una manera excel.lent. Us el recomano de veritat, tant el restaurant com el plat.

En acabat de dinar, varem aprofitar un parell d'horetes lliures, que teníem abans d'anar a les bodegues Valsotillo, per anar a visitar el monestir de Santa María de Valbuena. És una autènctica joia de l'ordre del císter que no podeu deixar escapar. 


claustre del momestir

El monestir situat a Valbuena de Duero va ser fundat el 1143 de la ma de Estefanía de Armengol (filla d'Armengol V). El monestir va viure diferents etapes d'esplendor, però en les conegudes desamortitzacions de Mendizábal (1835) s'expulsen els monjos que hi habitaven i passa a mans privades. Fins que pels anys 60 passa a formar part de l'arquebisbat de Valladolid.

detall dels passatges al voltant del claustre


Al llarg de la visita, podreu veure diferents dependències del monestir: el claustre, la cuina, la sala de treballs, la sala capitular, l'església, etc...

capella funeraria dels Armengol

detall de l'església i el retaule major

Acabada la visita varem tornar al cotxe per arribar-nos fins a Sotillo de la Ribera, allà ens esperava en Miguel Ángel Arroyo, fill d'Ismael Arroyo - un dels pares de la Ribera del Duero - i propietari de les bodegues Valsotillo. Només arribar a Sotillo un se n'adona que es troba en el cor de la Ribera del Duero i la vinya predomina per damunt de qualsevol altra cultiu. D'aquí en surten les millors partides de raïm i que, moltes d'elles, aniran per elaborar els millors caldos de les bodegues situades a la "milla de oro".

bodegues Valsotillo


Ens sorprèn veure petits turonets envoltats de cabanes i xemeneies. Ben aviat, Miguel Ángel ens va desvetllar el nostre dubte. Totes aquestes representaven les entrades a les bodegues. Immenses galeries subterrànies que servien per emmagatzemar els vins. Actualment, moltes d'aquestes estant en desús, però Valsotillo les conserva. De fet la seva bodega, datada del S.XVI està considerada com una de les catedrals del vi. Personalment, és de les coses més meravelloses que he vist mai en el món del vi. Entrar per la porta d'una d'aquestes casetes i trobar-te amb galeries llarguíssimes, plenes de barriques,... buuuufffff... Val molt la pena!

entrades de les diferents cabenes que condueixen a les bodegues
entrada de la bodega Valsotillo

La bodega ocupa uns 1.200m2 de galeries i sino fos perquè hi han petits espais diferents - dedicats a temes varis - un s'hi perdria allà dins. Miguel Ángel és un pou d'anècdotes i es nota sobradament que ve d'una de les famílies més importants de la regió. No obstant, tot i la importància de la nisaga, la humilitat i les passió pel seu treball, d'aquesta família, és digna d'admirar.

moments abans de començar a caminar per les diferents galeries
un dels espais que pots trobar-te entre galeries

A Miguel Ángel se li nota l'apreci que té per la història... no deixa passar cap oportunitat per explicar-nos alguns dels documents que té exposats per la bodega. I, la veritat, es que val tant la pena escoltar-lo i conèixer un xic més de la història de la regió. 
  
més i més galeries de les bodegues Valsotillo

La bodega elabora els seus vins a partir de les 25 hectàrees que disposen en propietat i d'algunes compres de verema a veins de la zona. La vinificació es realitza a través de llevadures naturals, per tal de conservar les característiques de la varietat i la zona.

zona de dipòsits per fermentació
zona d'expedició de producte embotellat

La bodega no disposa de cap tecnològia en vinificació de vins, però si que demostra autenticitat i visitant-la t'apropes al cor de la Ribera del Duero. És quelcom indescriptible i val la pena visitar-la, si més no atançar-se a la zona de Sotillo de Duero.

la visita va acabar entre copes

Marxem amb una muntanya de records i anècdotes de Valsotillo. Per fer-se una idea complerta de la Ribera del Duero cal arribar-se fins aquesta zona i, a poder ser, no perdre's la visita d'aquesta bodega. A banda, a Sotillo de Duero i trobareu una excel.lent morcilla i formatge de "collons".

Cansats, molt cansats... varem tornar a l'hotel... perquè encara ens queda conèixer Valladolid (si voleu, podreu seguir la nostra visita en properes entrades...).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada