El bressol del tempranillo (1ª part)

Se'ns dubte, la Ribera del Duero representa el bressol de la varietat tempranillo. Però, també, és zona d'obligada visita per tot aquell que estima el vi. I, justament, és això el que hem fet aquest estiu... agafar les nostres maletes per tal de visitar lo millor de la Ribera del Duero.

Al costat de Paco Rodero (propietari de Pago de los Capellanes)

La nostra primera parada va ser la meca del vi, les bodegues Vega Sicília. Avui per avui, visitar Vega Sicília és força complicat perquè no admeten a tothom i cal programar la visita amb setmanes d'antelació. Però, us ben assegurem, que qualsevol esforç mereix la pena i estarà sobradament recompensat quan posareu els peus en aquesta meravellosa bodega.

Entrada a les bodegues Vega Sicilia

Allà ens esperava la Begoña Jovellar, enòloga de Vega Sicília des del 1998, per acompanyar-nos al llarg d'una visita que va durar ben bé unes 2 hores. D'entrada, Begoña ens va explicar breument l'història de les bodegues que avui són propietat de la família Álvarez. Aquesta família comparteix el projecte de Vega Sicilia amb altres, com són: Alion, Pintia i Tokaj Oremus. La finca propietat de Vega Sicilia disposa d'unes 200 hectàrees, de les quals una part serveix també per elaborar els vins de la bodega Alion. Vega Sicília treu cada any al mercat unes 150.000 botelles de "Tinto Valbuena" i unes 80.000 botelles de "Único", aquest darrer considerat, any rere any, com un dels millors vins.

Comença la visita...
 
La zona de recepció de verema
Zona de càmeres frigorífiques per la verema

Cintes de triatge de la verema
Sala de dipòsits de fusta

Les fotografies en són una molt bona evidència, però és que Vega Sicília és una bodega que cuida fins el darrer detall i això queda més que demostrat en cadascuna de les sales d'elaboració que varem visitar. La netedat i l'ordre és la marca de la casa i d'això en va fer bandera la seva enòloga, Begoña.

La immensa quantitat de dipòsits inox de què disposen els permet treballar per unitat parcel.lari

I es que no deixen no deixen cap detall a l'atzar i, fins i tot, tenen cura de la elaboració de les seves botes. D'aquesta manera, la bodega disposa d'una boteria pròpia d'on en surten gairebé el 30% de les botes que utilitzen per la criança dels seus vins.

Detall dels diferents forns pel torrat de les botes






Begoña ens va exposar que no seguien les pautes d'agricultura ecològica. Tot i que la climatologia els hi ho permet i els hi es favorable pel control de plagues i malalties de la vinya, ells saben, prou bé, que aquests tipus de pràctiques podrien donar certa variabilitat en els seus vins que no desitgen i que podria portar a rebaixar l'excel.lència en els seus vins. 

Begoña mostrant-nos una de les sales de barriques
Sala de barriques on reposa el "Único"
La visita va acabar distessament entre copes de "Tinto Valbuena"

Al llarg de tota la visita, Vega Sicília ens va demostrar que eren una de les bodegues pioneres: en modernitat i al mateix temps tradició, en tecnologia en l'elaboració de vins, en procediments de neteja,... En definitiva, res del que ja no sapiguem, Vega Sicilia és una grandiosa bodega on s'elabora un dels millors vins del món.

No marxarem de la bodega sense abans agraïr l'amabilitat i l'especial atenció que ens va donar en tot moment la Begoña... des d'aquest bloc li enviem un forta abraçada!

Per la tarda, teníem una nova bodega que ens esperava, però abans els nostres estomacs demanaven a crits tastar el "lechazo" - un dels plats més típics de la Ribera -. Per això ens varem acostar al asador Mauro de Peñafiel, on preparen un dels lechazos amb més fama de la zona. Tocava tastar-lo guisat al forn! 

Ben tiparrons varem fer camí cap a Pago de los Capellanes. Només sortir del cotxe varem coincidir amb Paco Rodero, persona responsable de tot aquest projecte. La seva amabilitat i atenció dipositada en nosaltres va fer sentir-nos com a casa. Ell i la seva dona, Conchita Villa, varen iniciar aquest projecte l'any 1996, després que Paco heretés unes vinyes de la seva família. El disseny d'aquesta bodega, en el qual hi va participar la seva filla Estefanía, és modern i minimalista, però al mateix temps abraça el terroir i les vinyes que envolten Pago de los Capellanes. 
Les vistes a la finca... Precioses!
La bodega de línies minimalistes
Abans de començar la visita varem gaudir de la projecció del curt "Un año en Pago de los Capellanes" realitzat per Javier Rodero, el fill d'en Paco.

La bodega disposa d'unes 100 hectàrees de vinya, la qual serveix per elaborar els seus diferents vins: el jove, reserva i criança de Pago de los Capellanes, el Picón i el Nogal. Les instal.lacions de la bodega permeten desenvolupar les activitats d'elaboració de manera còmode, sense deixar de cuidar el seu estilisme. 

El boteller està situat just al costat de la sala d'embotellat
Un se n'adona quan entra a la sala de barriques que està davant la joia de la bodega. Però la magnificència de la sala es posa de manifest quan es van encenent els llums d'un en un. Espero que la fotografia us transmeti part de l'emoció que sent un quan es troba davant d'un espai tant i tant singular.

La gran sala de barriques de Pago de los Capellanes
La visita anava arribant al seu final, però abans de marxar Paco ens va voler ensenyar un dels espais més reservats de la bodega. Aquell des d'on ell dirigeix i planifica aquest gran projecte. Les vistes des de la sala de cates i el seu despatx són espectaculars i demostren una vegada més que Pago de los Capellanes té la mirada contínuament dirigida a la vinya.

Espai anexe a la sala de cates
Marxem de Pago de los Capellanes tenint la convicció que hem conegut a un gran home del vi de la Ribera del Duero. Paco Rodero és una persona que desprèn hospitalitat i generositat pels quatre costats. Des del Penedès, enviem, a tota la família de Pago de los Capellanes, una forta abraçada! 

Després d'aquest dia tant complert i ple d'emocions... necessitàvem un més que merescut descans. Així que varem enfilar cap a la ciutat de Valladolid, lloc on estava el nostre campament base (l'hotel Enara). L'endemà ens esperava un nou dia ple de visites a noves bodegues. 

(continuarà...) 

3 comentaris:

  1. ¿Que te llevarias a una isla desierta? Vino y queso. Enhorabuena por el blog. Saludos.

    ResponElimina
  2. Felicitats pel reportatge!

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies... esperem que en un o altra moment us sigui de força utilitat. Una abraçada molt gran!

    ResponElimina