Un pont a Euskal Herria

Euskal Herria és un d'aquells destins propers per fer quan un disposa d'un "pont" (laboral). Recordo especialment l'escapada que varem fer el 2005. Per passar les nostres nits varem escollir la casa rural Agiña, molt a prop de Zestoa. L'Asier ens va fer sentir com a casa. Encara recordo les truites de bacallà i l'escarola bullida que cada nit ens preparava. D'ell varem aprendre a fer el patxaran.

 

L'entorn de la casa és fantàstic, on hi predominen els prats i les pastures. Imagineu-vos doncs el descans de la nit.



la "concha" de nit

Des de Zestoa varem visitar la costa basca de Getaria-Zarautz-Zumaia. L'endemà varem passar-lo a Donostia. Una ciutat senyorial, però a la vegada amb molta vitalitat i plena de locals amb molt bon ambient.

La "concha" és el cor de la ciutat. Us diria que quasi tot gira entorn a aquesta platja, sigui estiu o sigui hivern. Té una longitud d'uns 1300 metres.



Al final de la "concha" trobarem "los peines del viento", la famosa escultura de Chillida.

el capvespre des de "los peines del viento"

Ja per la nit, varem donar el darrer tomb per la ciutat de Donosti i, també, de gaudir de la seva bona cuina.

plaça major de Donosti
L'endemà, i després de veure de ben a prop "los peines del viento", ens varem acostar fins a Hernani per visitar el Chillida Leku. Realment, val molt la pena la visita. Personalment desconeixia força l'obra de l'escultor, però quan tens aquelles obres al davant t'envaeix una sensació de respecte absolut i d'admiració a Eduardo Chillida.


La nostra visita per terres basques va acabar a Hondarribia. Val molt la pena perdre's pel casc vell d'aquest poble. Cada racó és una fotografia. Vaja, el típic poble pintoresc.

4 comentaris:

  1. Quin cap de setmana que vàreu passar! Això de les truites de bacallà m'agradaria provar-ho.

    ResponElimina
  2. Ariadna, te les recomano de veritat... són espectaculars! Un país on s'hi menja de conya ;-))

    ResponElimina
  3. molt interesant tota aquesta ruta per Euskal Erria, la casa rural me l' apunto a l' agenda!

    ResponElimina
  4. Fa quatre anys vem anar a Errigoiti a una casa rural (Madalen Aurrekoa) i també ens va agradar molt!

    ResponElimina