Entre la Ribera Sacra i Porto


La nostra escapada va començar acomodant-nos en la casa d'agroturisme o remanso dos patos, molt propera a Peroxa. Us la recomano de veritat, sobretot si busqueu calma i caminades a peu o en bici. Disposareu de tota la tranquil.litat del món i dels millors paisatges... A més, la casa és molt càlida i la parella de joves que la porta et fan sentir com de la família. A partir d'aquí, ens varem programar els dos dies de visita per la Ribera Sacra.

monestir reconvertit en parador
imatge de les vinyes de la Ribera Sacra


























El primer dels dos dies varem recórrer tota la ribera del riu Miño. Va ser un dia intensiu de vinyes i més vinyes. La gent que ens dediquem a això somiem en treballar en una zona com aquella. Cada vinya és un hort. Poques zones conec amb el potencial d'aquesta denominació d'origen. Pels amants del vi i la vinya, d'obligada visita!! Disposareu d'agafar un viatge amb vaixell pel riu, el catamaran, i gaudir de les vistes. No crec que sigui gaire recomanable, ja que podeu perdre's amb el cotxe seguint les diferents carreteres que segueixen la ribera. El dia el varem acabar fent una visita a un amic de Sàrria. Aquella nit varem descobrir el licor cafè i, es clar, nit i alcohol és garantia de tornar a casa tard...



imatge de les vinyes de la Ribera


en acabat de la verema la gent es troba a la plaça
El segon dia la varem dedicar a recorre la ribera del riu Sil. El paisatge va ser força diferents respecte el dia anterior. Podríem dir que va tenir un pes més cultural i, d'aquesta manera, varem combinar les vistes de vinyes amb petites esglésies i monestirs. És una llàstima que moltes d'elles estant tancades i no són visitables, però no us perdeu la visita a totes les que pugueu. Especialment a: Santo Estevo, Santa Cristina i San Pedro de Rocas. Varem dir adéu a les vinyes de la Ribera Sacra amb dos grans vins sota el braç: els mencias de les bodegues Rectoral de Amandi i Regina Viarum.

El darrer dia, pel matí, varem fer una ràpida visita a la ciutat d'Ourense. A banda del centre històric de la ciutat, una curiositat, no deixeu de visitar les termes que estant rodejant el Miño. Trobareu alguns indicadors per arribar-hi , però queden força amagades... val la pena preguntar i acostar-s'hi. I si teniu ganes de provar-les podeu llogar uns banyadors i tastar les aigües que solen estar entre 35-50 ºC. La majoria d'elles són públiques i gratuïtes... Un autèntic luxe a l'abast de tots!!



termes públiques al costat de la ciutat d'Ourense
de camí a Portugal



Aquest mateix dia, per la tarda, varem començar el nostre viatge cap a la ciutat de Porto, a unes 2 hores d'Ourense. Abans d'arribar varem dinar a Vilanova de Cerveira, just a la frontera entre Galícia i Portugal. Allà ens vam atipar al restaurant Adega Real i varem donar un petit tomb de 20 minuts per un poble amb força encant... Arribats a Porto varem deixar les maletes a la pensió i varem tenir el primer contacte amb la ciutat. Una ciutat que no et deixa indiferent: grisa, deixada,... recorda aquells decorats que ens transmetia l'autor Charles Dickens... semblava com si davant nostre haguessin aixecat un gran decorat.

perfil de la ciutat de Porto

Després d'un merescut descans, el primer dia a la ciutat ens varem tirar de cap a la degustació de Portos i, així, ens varem dirigir a l'altra banda del riu Dauro per provar els millor portos. Algunes de les bodegues realitzen visites gratuïtes, com Taylor's, que vam visitar. Es recomanable dirigir-se abans a un punt d'informació per tal que us indiquin bé quines d'elles són visitables. A Taylor's teniu gratuïtament la visita i la cata de dos portos (un blanc i un negre)... Nosaltres varem aprofitar l'ocasió per afegir a la cata uns portos de 10, 20 i 30 anys i un vintage del 2007. Una experiència inoblidable!! Per la tarda, després d'haver dinat al restaurant de la mateixa bodega amb vistes al riu Douro, ens varem dirigir al centre de la ciutat per visitar els seus carrers i la llibreria Bello que va inspirar, en el seu dia, l'autor de la saga cinèfila de Harry Potter. Aquesta, al igual que la resta de la ciutat, és un magnífic decorat... però deix bastant que desitjar com a llibreria.

interior de la llibreria Bello
prenent portos a Sandeman


El darrer dia a la ciutat varem badar en el mercat de Bolhao, Igreja do Carmo, Capela das Alams, Igreja Sto Ildefonso,... vam agafar l'electrico fins a la desembocadura del Dauro... i sobretot vam provar les més que contundents fransesinhas. No podeu marxar de Porto sense haver-ne menjat i quan tingueu el plat al davant entendreu el perquè ;-)... Finalment, vam acabar el dia prenent uns combinats de Porto blanc (amb tònica i Ron blanc, etc...) als diferents bars del passeig de la ribera de Dauro. Desaconsello molt adentrar-se per la nit als carrerons que estant per sota la catedral de Porto, a no se que tingueu intenció de presentar-vos a la nova edició del Photopres... i ja m'entendreu si teniu la oportunitat.

mercat de Bolhao
imatge d'una de les façanes de les esglèsies de Porto
Porto, una ciutat de lo depriment i grisa que arriba a ser... va superar de llarg les expectatives que hi teníem dipositades. Encantadora per ser visitada, però no per viure-hi.

barri de la ribera de Porto
imatge del pont que conecta les dues parts de la ciutat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada