Cercant la pau

Aprofitant una breu aturada, en el meu dia a dia laboral, he decidit visitar alguns dels cementiris que tinc més propers. De ben segur molts de vosaltres trobaríeu molt més interessant visitar altres llocs de les nostres comarques, no us ho discutiré. Però de fet, no em negareu pas, que pocs llocs poden encomanar-vos major tranquil.litat que la calma que es respira en un cementiri. Amb l'afegit que, a nivell escultòric, molts d'ells són autèntiques obres d'art. 



cementiri de Torrelavit

De fet aquesta excursió va començar aquest passat diumenge, quan dins el marc de la marató fotogràfica de Torrelavit, em vaig acostar al cementiri d'aquesta població. Tot i estar tancat... aquí va una fotografia.

Si li hagués de posar un títol... se'ns dubte aquest seria: esperant el proper resident.

Aquell matí tot era calma. Tant sols tallava el silenci els trets d'uns pocs caçadors... Els minuts em van passar volant, just per adonar-me que havia pujat a Torrelavit per un altra motiu molt diferent a la bona estona que estava passant... una marató fotogràfica.

 (...)

Avui he refet la ruta que em quedava pendent. I, d'aquesta manera, m'he atansat als cementiris de Vilanova i la Geltrú, Sitges i Vilafranca del Penedès.





vista del cementiri de Vilanova
nínxols de Vilanova
A mig matí em trobava davant la porta del cementiri de Vilanova i la Geltrú envoltat de criatures, que no sé ben bé si entraven o sortien del col.legi. La proximitat amb el dia de Tots Sants ha fet que hi hagués força més gent i més flors de lo normal. Això si! la majoria d'elles plastificades (les haurien de prohibir). M'ha arribat al cor, un dels nínxols, sense làpida, en que hi havia enganxada una petita cartolina verda en la que uns nens expressaven com trobarien a faltar al seu avi... Per les flors feia ben poc que havien descobert aquest nou sentiment d'enyorança.

Poca cosa més us puc dir, suposo que les fotos parlaran per si soles...

escultura del cementiri de Sitges
tomba al cementiri de Vilanova


 
escultura a la platja de Sitges



Per arribar al cementiri de Sitges ho he fet a peu. Ha valgut molt la pena!! gaudir de la baixada del carrer de les ànimes i del passeig de la platja de Sant Sebastià, on algun agosserat encara disfrutava de les aigües gelides de la mar. El cementiri de Sitges, data de l'any 1888, segueix molt l'estil de l'anterior... però el seu entorn  fa que sigui molt especial. La majoria dels seus grans panteons són resultat dels negocis que van fer importants famílies sigetanes a les ameriques i que com a conseqüència del nivell econòmic assolit volien ser enterrats en hostentosos panteons (d'autors com Josep Llimona, etc...)



 
escultura al cementiri de Vilanova
nínxols de Sitges
entrada del cementiri de Sitges
el vigilant està fent la ronda

























el capvespre cau a Vilafranca
























A darrera hora de la tarda, almenys segons horaris dels cementiris, vaig arribar a Vilafranca. Un cementiri, que data de l'any 1839 i molt més conegut per a mi, que tampoc no deixa de ser interessant per la gran quantitat d'elements escultòrics (realitzats per gent de la talla de Santiago Güell, etc...). Com a curiositat, la sorprenent parella d'angels alats, un dels quals amb les ales totalment desplegades...


una de les tombes més imponents del cementiri de la Vila
les flors de plàstic sovint massa trobades

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada